IRA I DEPRESSIÓ : DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA

Ira i depressió són dues cares de la mateixa moneda. Ambdues són expressions de frustració per que no passa el que es vol. La ira s´exterioritza amb soroll, agressivitat, i altres persones o bens poden rebre les consequències. La depressió s´interioritza, habitualment es porta en silenci i no se´n fa ostentació.              La ira palesa un desig insatisfet de l´ego que vol imposar per la força o amb males maneres les seves pretensions. Pot haver un suposat justificant que no és justificable al trencar l´ordre i l´harmonia automàticament perd qualsevol consistència.                                                                                                   La depressió interioritza un desencís del que es veu, sent o experimenta. Externament acostuma a passar inadvertit a diferència de la ira que pertorba la tranquil-litat ambiental.                                                         Al Bhagavad Gita versicles 62-63 pàgina 28 diu això : al cavilar sobre els objectes sensoris concep un apegament a aquests; de l´apegament sorgeix el desig ; del desig neix la ira ; de la ira procedeix l´il-lusió; de la il-lusió la memòria confusa; de la memòria confusa la destrucció de la raó; per la destrucció de la raó es sucumbeix.                                                                                                                                                    La ira fa que la saviesa l´abandoni, i el seu rostre perd l´il-luminació. És questió d´observar. Passa de la categoria humana a animal. La imatge humana i la no humana té a veure amb la intel-ligència superior que es manifesta com a llum al rostre. No es volen acceptar uns fets, unes aspiracions no acomplertes, i es perd l´oportunitat de veure el disseny implícit rere els esdeveniments.                                                                   Una manera per a vèncer la ira és el dejuni. Corregeix el rostre i instaura la saviesa, perque la ira és precipitació, irreflexió o no preveure les consequències. La persona pot veure injusticies, es vol sublevar, i empés només per un desig frustrat no podrà descobrir el motiu subjacent que el fa experimentar aquest context i la seva finalitat.                                                                                                                                 La depressió a l´igual que la ira, són expectatives no acomplertes.