LA FINALITAT I EL RESULTAT

El que empeny a moure´ns pretén un objectiu, aquest pot ser imminent o a un termini més llarg. El fi és l´impulsor amb l´intenció d´aconseguir un resultat.                                                                                         Tots els dies en el seu inici hem d´omplir el buit amb activitats diverses, i en cadascuna el focus és obtenir una concreció que serveixi per a una continuitat, un manteniment o un increment.                                        La finalitat a vegades encaixa amb el resultat i altres no. En el que depèn de les nostres aptituds i recursos, sense la necessitat indispensable de tercers, la finalitat i el resultat poden anar en paral-lel. Quan intervenen factors externs no controlables per nosaltres, el resultat pot ser proper o allunyat d´acord al desitjat o imaginat.                                                                                                                                            Quines finalitats perseguim ? Quines necessitem i quines són prescindibles ? Qui s´ho pregunta abans d´embarcar-se en compromisos que poden condicionar i limitar en diverses àrees ? La superficialitat imperant, l´enfoc mundà, apunta habitualment a propòsits temporals, que en realitat no expandeixen el potencial ni ens fan millors. A part de les finalitats habituals de subsistència on tots estem immersos, la singularitat individual és qui ha de marcar diferències trobant el nostre encaix en l´entorn contribuint des de el particular al col-lectiu en el constant nodriment de les parts i el tot.                                                      Els esforços tenen l´objectiu d´aconseguir un benefici, del contrari no els faríem. I si tothom està d´acord en els successius processos des de la dependència i ignorància infantil fins a la màxima autonomia possible en l´adultesa, la finalitat d´assolir recursos per a la nostra continuitat no és la finalitat en ella mateixa, això és el mitjà per a descobrir el per què de totes les experiències i el veritable propòsit més enllà del dens i visible.                                                                                                                                     Estudiar és un pont entre una situació de mancança prèvia a una altra reportant recursos per a operar en el medi. Treballar és el mitjà d´intercanvi per a disposar del necessari que cobreixi els buits de les dependències. Les relacions són el gran repte de desenvolupament per aprendre com hem d´actuar en l´etern donar i rebre per a instaurar l´harmonia, on la trama esdevé a l´exterior pel que emergeix de l´interior, per a tornar a l´interior amb l´experimentat i el seu ressò per a seguir refinant-nos en les nostres expressions mitjançant l´increment de consciència que ha d´anar indicant-nos successives finalitats conforme l´avenç com a ésser es faci palès.

ANTÍDOTS PER A LES CRÍTIQUES I DESQUALIFICACIONS

Assistir constantment als comentaris desqualificadors pel fet de ser oposats als seus criteris, desitjos o forma de procedir, a part de no modificar el que voldríem, l´únic que comporta és embrutar l´ambient amb el que és catalogat com a mala parla.                                                                                                                Atacar, criticar per sistema, per que el context imperant els desagrada, sense propostes alternatives adreçades  a millorar l´existent, també és una mostra d´inutilitat al no aportar constructivisme, més aviat contaminació per insistir en expressions negatives.                                                                                         A tots aquests guerrers de paraules, creuen que l´estratègia revertirà en un guany constatable ? Segons les llavors seran els fruits, i si són amargs així serà la maduració. Voler canviar el que de moment no es pot ¿ la brillant idea d´anar abocant bilis aplanarà el camí envers el desitjat ? Davant d´una actitud estèril per que és improductiva, l´antídot són respostes constructives i una gestió eficient. Davant paraules nícies oïdes sordes. Per a contrarestar l´estupidesa, discerniment clar, ampli, i visió en perspectiva.                      Ens poden explicar aquests éssers tan perfectes el manual de les bones maneres, que pel que sembla els falla d´inici comprovant que l´únic que dominen són els exabruptes ? Pel fet d´insistir en menyspreus, en l´afany de desacreditar, creuen que els acostarà a l´objectiu que voldrien aconseguir ?                                   Queixar-se, emprar un to i llenguatge desagradable, el que fa és avorrir, cansar a qui escolta reiteradament una vegada i una altra ximpleries sense solta ni volta, que brollen directament d´una frustració no acceptada que no superen per la pròpia ineptitud que els delata com el que són realment, uns incompetents En la seva ceguesa no s´adonen que el contingut dels discursos amb expressions freqüents com humiliació, indignant, no complidors amb la llei, és justament el que venen fent ells mateixos com un segell distintiu marca de la casa. Una projecció monumental com un mirall incapaços de veure ocupats com estan en cercar els termes més barroers possibles.                                                                                    Què podem fer amb aquesta colla d´exaltats ? Sempre tenen raó i els oponents sempre estan equivocats. No es pot dialogar amb qui té a punt la visceralitat quan les coses no surten com vol. S´ha de ser responsable, de les paraules i la seva incidència, i de les accions i el que comporti. Ara bé, pendents de descarregar les impureses acumulades a l´interior, difícilment es faran responsables de tota la buidor manifesta que palesa uns arguments insostenibles. Ells no han de rendir comptes per que són impecables, i la responsabilitat la deixen per als que no paren de cometre errades d´acord als seus judicis.                       Tots aquests profetes d´un passat recent i els actuals, desapareixen d´escena, i després ningú es recorda d´ells. Les males maneres no els han dut a l´èxit, sinó als pou de la misèria, perquè la manca d´intel-ligència inevitablement desemboca en fracàs.