ANTÍDOTS PER A LES CRÍTIQUES I DESQUALIFICACIONS

Assistir constantment als comentaris desqualificadors pel fet de ser oposats als seus criteris, desitjos o forma de procedir, a part de no modificar el que voldríem, l´únic que comporta és embrutar l´ambient amb el que és catalogat com a mala parla.                                                                                                                Atacar, criticar per sistema, per que el context imperant els desagrada, sense propostes alternatives adreçades  a millorar l´existent, també és una mostra d´inutilitat al no aportar constructivisme, més aviat contaminació per insistir en expressions negatives.                                                                                         A tots aquests guerrers de paraules, creuen que l´estratègia revertirà en un guany constatable ? Segons les llavors seran els fruits, i si són amargs així serà la maduració. Voler canviar el que de moment no es pot ¿ la brillant idea d´anar abocant bilis aplanarà el camí envers el desitjat ? Davant d´una actitud estèril per que és improductiva, l´antídot són respostes constructives i una gestió eficient. Davant paraules nícies oïdes sordes. Per a contrarestar l´estupidesa, discerniment clar, ampli, i visió en perspectiva.                      Ens poden explicar aquests éssers tan perfectes el manual de les bones maneres, que pel que sembla els falla d´inici comprovant que l´únic que dominen són els exabruptes ? Pel fet d´insistir en menyspreus, en l´afany de desacreditar, creuen que els acostarà a l´objectiu que voldrien aconseguir ?                                   Queixar-se, emprar un to i llenguatge desagradable, el que fa és avorrir, cansar a qui escolta reiteradament una vegada i una altra ximpleries sense solta ni volta, que brollen directament d´una frustració no acceptada que no superen per la pròpia ineptitud que els delata com el que són realment, uns incompetents En la seva ceguesa no s´adonen que el contingut dels discursos amb expressions freqüents com humiliació, indignant, no complidors amb la llei, és justament el que venen fent ells mateixos com un segell distintiu marca de la casa. Una projecció monumental com un mirall incapaços de veure ocupats com estan en cercar els termes més barroers possibles.                                                                                    Què podem fer amb aquesta colla d´exaltats ? Sempre tenen raó i els oponents sempre estan equivocats. No es pot dialogar amb qui té a punt la visceralitat quan les coses no surten com vol. S´ha de ser responsable, de les paraules i la seva incidència, i de les accions i el que comporti. Ara bé, pendents de descarregar les impureses acumulades a l´interior, difícilment es faran responsables de tota la buidor manifesta que palesa uns arguments insostenibles. Ells no han de rendir comptes per que són impecables, i la responsabilitat la deixen per als que no paren de cometre errades d´acord als seus judicis.                       Tots aquests profetes d´un passat recent i els actuals, desapareixen d´escena, i després ningú es recorda d´ells. Les males maneres no els han dut a l´èxit, sinó als pou de la misèria, perquè la manca d´intel-ligència inevitablement desemboca en fracàs.