VISIÓ LIMITADA, ACCIONS LIMITADES

Si no canviem la nostra consciència o la manera de viure les nostres vides no poden canviar a millor.         Anar més enllà dels límits traspassant la comoditat de la zona de foscor és el desafiament, però només amb uns reptes constants tindrem opcions d´aconseguir condicions no imaginades si ens conformem en anar fent sense un horitzó clar ni cap propòsit definit.                                                                                     El camp d´acció per a una concreció requereix uns límits, doncs si no hi fossin hi hauria una dispersió i no es podria plasmar la densitat en obres que han d´aportar valor a l´esforç.                                                       D´un context limitat com l´alfabet i els números es poden fer combinacions infinites. El potencial és immens, i no obstant expressem una part ínfima. Les habituals dependències ens submergeixen en el més immediat de caire material, i el que podríem desenvolupar es queda en un estat latent.                                L´entusiasme per a desitjar un estil de vida dotat de contingut ha de brollar de dins. Enfeinats en cercar el bàsic deixem de banda la finalitat existencial. Poca gent s´atura a reflexionar, a preguntar el per què. Fixem l´atenció en banalitats, i el que ens envolta gira entorn a produir, consumir i aconseguir beneficis, i així passa el temps sense saber qui som i a què obeeixen les nostres característiques amb les relacions i els reptes que contenen. ¿ Quina proporció del realitzat reverteix en un veritable profit ? Fixem el llistó molt baix, i el valorat com a gaudi pel nivell de consciència imperant, en realitat és força inferior al que creiem Hem vingut a marcar diferències qualitatives, que significa dotar els nostres instruments d´expressions més refinades. Quines vibracions emeten les idees, pensaments i paraules en el medi ? Generen benestar o fàstic ? Les emocions i sentiments ens apropen o allunyen de qui ho manifesta ? Les accions són edificants o van al deteriorament i les pèrdues ?                                                                                                              L´extern va i ve, ara hi és i després no, ja sigui diners, vincles, estris d´ús. No ho controlem, van enllaçant una situació anterior amb una posterior per a conservar una base. El que és material no sabem fins quan pot durar. En canvi, si ens interioritzem a la recerca de respostes que per a entendre fruit d´observacions i percepcions, veurem el que la densitat no veu.                                                                                                 Quanta gent vol dotar les experiències de trascendència ? La minoria que ja porta incorporat en el més profund l´anhel de superació, no el que permet aconseguir recursos físics, sinó aquell que ens apropi a una pulcritud expressiva continua en benefici propi i de qui influenciem.                                                             Les limitacions en un o més àmbits priva d´expandir-se i accedir a més oportunitats i condicions més benestants. Cada dia el que se´ns presenta ens mostra en el què hem de conformar-nos i allò on mai hem de limitar-nos, i només el desvetllament de consciència, un gran discerniment i equanimitat ens ho indicaran.

MATEIXA LLIÇÓ , MATEIX CURS

Volem romandre estancats indefinidament repetint una vegada i una altra la mateixa lliçó del mateix curs ? Ens esforcem per a introduir pautes més òptimes on calgui ? Empalmem una activitat amb una altra empesos per la inèrcia, i la finalitat és continuar presencialment, la questió és per què.                                Del nucli familiar dependent hem de passar a la màxima autonomia possible. De la ignorància al coneixement. El creixement físic s´atura quan assoleix el seu desenvolupament, en canvi, l´aprenentatge pot ser permanent si ho volem.                                                                                                                         Tots estem immersos en la periferia, la trama s´esdevé a l´exterior i ho hem d´afrontar per l´acumulat internament. Els dies es succeeixen de forma similar però mai identics, i el nostre desafiament consisteix en generar variants per a enriquir les experiències a fi d´incrementar majors possibilitats expressives.          Estem contents amb el que fem ? El nostre comportament és l´adequat en tot moment ? Com hauríem de millorar les relacions ? Fem quelcom al respecte per a substituir les obstruccions per a instaurar més fluidesa ?                                                                                                                                                          Passen els anys però perduren les mateixes idees, la mateixa actitud. Quin profit s´extreu d´anar sumant dies ? Es transformen els defectes en virtuts ? Adquirim més consciència al llarg del temps ? Incrementem la visió en perspectiva per a ser més comprensius, dialogants, sensibles, equitatius ? No elevem el nivell per que nosaltres no ens elevem. Converses repetitives, arguments inalterables, i això fa que les trobades enlloc de ser atraients siguin avorrides. Més del mateix, sense un horitzó diferent, sense entusiasme, amb ocupacions i vides insípides. No hi ha un pla per a traspassar límits i no és possible convertir-se en el que hauríem de pretendre, que seria posar-nos al servei de l´acompliment dels preceptes espirituals. El sentit i profit existencial només el podem trobar d´aquesta manera.