Volem romandre estancats indefinidament repetint una vegada i una altra la mateixa lliçó del mateix curs ? Ens esforcem per a introduir pautes més òptimes on calgui ? Empalmem una activitat amb una altra empesos per la inèrcia, i la finalitat és continuar presencialment, la questió és per què. Del nucli familiar dependent hem de passar a la màxima autonomia possible. De la ignorància al coneixement. El creixement físic s´atura quan assoleix el seu desenvolupament, en canvi, l´aprenentatge pot ser permanent si ho volem. Tots estem immersos en la periferia, la trama s´esdevé a l´exterior i ho hem d´afrontar per l´acumulat internament. Els dies es succeeixen de forma similar però mai identics, i el nostre desafiament consisteix en generar variants per a enriquir les experiències a fi d´incrementar majors possibilitats expressives. Estem contents amb el que fem ? El nostre comportament és l´adequat en tot moment ? Com hauríem de millorar les relacions ? Fem quelcom al respecte per a substituir les obstruccions per a instaurar més fluidesa ? Passen els anys però perduren les mateixes idees, la mateixa actitud. Quin profit s´extreu d´anar sumant dies ? Es transformen els defectes en virtuts ? Adquirim més consciència al llarg del temps ? Incrementem la visió en perspectiva per a ser més comprensius, dialogants, sensibles, equitatius ? No elevem el nivell per que nosaltres no ens elevem. Converses repetitives, arguments inalterables, i això fa que les trobades enlloc de ser atraients siguin avorrides. Més del mateix, sense un horitzó diferent, sense entusiasme, amb ocupacions i vides insípides. No hi ha un pla per a traspassar límits i no és possible convertir-se en el que hauríem de pretendre, que seria posar-nos al servei de l´acompliment dels preceptes espirituals. El sentit i profit existencial només el podem trobar d´aquesta manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada