ELS DELICTES SÓN DESITJOS ERRONIS DE L´EGO

Delinquir suposa transgredir lleis adreçades a instaurar ordre i justícia creades per a evitar el caos.Tot el que ens envolta està sotmès a lleis per a que imperi l´harmonia, i si es vulneren la discòrdia trenca aquesta harmonia.                                                                                                                                                          Tots tenim el que necessitem a cada moment. Pretendre més és dir que hi ha un error en la supervisió individual assignada a cadascú. És un desig que sorgeix de la ignorància creient en uns drets a disposar de certes gratificacions. Res més lluny de la realitat, per què aconseguir uns objectius està en funció dels mèrits. Voler coses d´algú altre emprant mètodes coercitius, agredint, perjudicant o malmetent valors o l´integritat física, és un dels actes més menyspreables que denoten baixesa trencant regles bàsiques de convivència. Començant per apropiació indeguda seguint amb manca de respecte i pertorbació de la pau. A la recerca d´un tenir mesquí que deteriora al subjecte perdent virtuts diverses pel camí més valuoses que qualsevol botí aconseguit per força per a sadollar uns instints.                                                                         Una característica punible és que el delinqüent cerca el benefici personal a costa de la pèrdua d´un altre. ¿ Hi pot haver un fons més miserable que aquest ? El màxim exponent d´egoisme i desconsideració instaurador de negativitat pel que comporta el desig, l´acció i el resultat.                                                        Què es vol obtenir ? Satisfer un desig primari. Pot ser sexe, diners, afany de domini, venjança. El que no entenen o desconeixen aquests individus és que si no es té l´anhelat és per que no els hi correspon, per que si fos el contrari d´una forma o altra els hi arribaria.                                                                                       Es diu que un esperit de bogeria s´introdueix en la persona que l´impulsa a delinquir. I realment és així, per que no tan sols transgredeix diverses lleis, sinó que el peatge posterior a pagar és molt més gran que el suposat guany. No tan sols posa en perill la pèrdua de llibertat, multes o altres disposicions, és el deute a reparar amb les persones, mitjans o el medi que hagi perjudicat, a part del karma acumulat a pagar en la forma i temps que no sabem quan es presentarà.

L´APORTACIÓ MÍNIMA DE CADASCÚ ÉS QUI PERMET VIURE

Dins l´immens univers del qual només coneixem una part ínfima, estem envoltats de diversos regnes amb la seva evolució i aportació. Cadascun té unes funcions on participen en l´intercanvi per a una alimentació retroactiva. Com s´han forjat les peculiaritats de cada espècie és un misteri com molts d´altres, però observant dins una immensitat desconeguda, constatem que les nostres mancances i dependències que no podem cobrir individualment, les obtenim gràcies a la contribució de tots plegats en conjunt.                      Personalment només som capaços d´oferir mínimes aportacions, doncs la resta depèn de múltiples connexions que ens nodreixen en l´obtenció de recursos. Per a mantenir-nos físicament i actuar només ho podem fer per nosaltres mateixos, però respirar, menjar i beure ho aconseguim pel que l´entorn ens ho proporciona. Es pot dir que nosaltres fem el mínim esforç, per que el màxim esforç en la nostra continuitat prové de l´exterior. Som com una gota enmig d´un oceà, evidenciant que les pretensions de grandesa són una mostra d´ignorància i inconsciència per a inflar l´ego. Hauríem d´adonar-nos del que fem, de què volem, a on ens porta tot plegat, constatant el poc que som capaços d´aconseguir anant rere banalitats mentre´s se´ns escapa la substància del que hauríem de cercar.                                                                        La nostra insignificància dins l´immensitat es palesa en l´incapacitat de mostrar una evolució paulatina. Invertint temps en tasques buides de contingut no ampliem coneixements, impedint millorar en les àrees on tenim dèficits a corregir i així acumular dies que té l´objectiu de substituir el prosaic pel refinat, ni tan sols entra en els plans de la majoria. Anem contribuint a mantenir unes condicions adreçades a seguir vius, però això és només l´embolcall. El propòsit és la transformació qualitativa fent ús dels recursos i la capacitat executora que desvetlli de contingut els esforços de la nostra peculiaritat i funció enmig de la resta de contribuients divesos, on cadascú fa el seu paper i servei ho veiem o no.