ELS DELICTES SÓN DESITJOS ERRONIS DE L´EGO

Delinquir suposa transgredir lleis adreçades a instaurar ordre i justícia creades per a evitar el caos.Tot el que ens envolta està sotmès a lleis per a que imperi l´harmonia, i si es vulneren la discòrdia trenca aquesta harmonia.                                                                                                                                                          Tots tenim el que necessitem a cada moment. Pretendre més és dir que hi ha un error en la supervisió individual assignada a cadascú. És un desig que sorgeix de la ignorància creient en uns drets a disposar de certes gratificacions. Res més lluny de la realitat, per què aconseguir uns objectius està en funció dels mèrits. Voler coses d´algú altre emprant mètodes coercitius, agredint, perjudicant o malmetent valors o l´integritat física, és un dels actes més menyspreables que denoten baixesa trencant regles bàsiques de convivència. Començant per apropiació indeguda seguint amb manca de respecte i pertorbació de la pau. A la recerca d´un tenir mesquí que deteriora al subjecte perdent virtuts diverses pel camí més valuoses que qualsevol botí aconseguit per força per a sadollar uns instints.                                                                         Una característica punible és que el delinqüent cerca el benefici personal a costa de la pèrdua d´un altre. ¿ Hi pot haver un fons més miserable que aquest ? El màxim exponent d´egoisme i desconsideració instaurador de negativitat pel que comporta el desig, l´acció i el resultat.                                                        Què es vol obtenir ? Satisfer un desig primari. Pot ser sexe, diners, afany de domini, venjança. El que no entenen o desconeixen aquests individus és que si no es té l´anhelat és per que no els hi correspon, per que si fos el contrari d´una forma o altra els hi arribaria.                                                                                       Es diu que un esperit de bogeria s´introdueix en la persona que l´impulsa a delinquir. I realment és així, per que no tan sols transgredeix diverses lleis, sinó que el peatge posterior a pagar és molt més gran que el suposat guany. No tan sols posa en perill la pèrdua de llibertat, multes o altres disposicions, és el deute a reparar amb les persones, mitjans o el medi que hagi perjudicat, a part del karma acumulat a pagar en la forma i temps que no sabem quan es presentarà.