EL MÓN DELS PRINCIPIS, EL MÓN DE LES LLEIS I EL MÓN DELS FENÒMENS

Hi ha uns principis on es sustenten les lleis per a que hi hagi un ordre i un enteniment a fi de saber com actuar. Estem concebuts de manera que veiem un conjunt d´individualitats  per que estem en el món dels fenòmens que és dels objectes físics. El món diví és el de l´unitat. No ho veiem per que la nostra consciència no té el desenvolupament indispensable per a captar-ho clarament. En els events i en la densitat no podem estar en control de la situació. Hem d´elevar el pensament al nivell dels principis regit per l´esperit. Si no connectem amb la causa no entendrem l´efecte, d´aquí les constants incomprensions de multitud d´esdeveniments on no sabem trobar arguments consistents i respostes clarificadores.                   Les lleis governen els fets, i entenent el seu fonament i propòsit podrem entendre la base que radica en uns principis. Els problemes només es poden resoldre en el nivell més alt, o sigui amb la visió més àmplia amb equanimitat deixant interessos personals a un costat per a no interferir. Afers polítics, socials, econòmics, han d´enfocar-se des de el seu origen llunyà fins adonar-nos al seu desembocament actual per a determinar l´actitud i mesures oportunes en cada cas. Evidentment si pel mig hi ha desitjos personals i cobdicia el conflicte no es resoldrà, d´aquí que seguim veient els mateixos dilemes que perduren durant segles i no se li veu solució mentre´s no es modifiquin les pautes errònies de base.                                     L´anhel de subsistència on el nodriment essencial depèn del propi esforç ens fa interessats i individualistes, i empesos pels desitjos el plantejament d´unitat no és factible, per a que sigui així hem de moure´ns al nivell de la raó guiats per la sensatesa i amplitud d´horitzons.                                                                        El nivell dels principis és on tothom té la mateixa visió de la realitat. Quan siguem capaços d´entendre i acceptar altres, trascendint les pròpies idees, gustos i valoracions, aleshores s´acabaran les hostilitats.        Els malestars diversos originats per la nostra conducta, radiquen en l´egoisme i la ignorància, i  si en el seu lloc ho volem substituir per benestar hem d´anar justament als seus antònims per a que sigui possible.

CREACIÓ O REPRODUCCIÓ

Hi ha dues formes de creació : la que ajunta materials servint de base transformant un context previ, i la incidència del pensat i sentit en el medi.                                                                                                          Creació és donar forma al que era una idea. De l´abstracció invisible a la concreció visible. El creador expressa part del que ha emmagatzemat influenciat per precedents amb la seva empremta distintiva. No podem saber quina porció del manifestat és estrictament personal degut als diversos factors que entren en joc.                                                                                                                                                                    Què impulsa o motiva crear ? Cadascú ho veurà des de el seu prisma particular. I en el que probablement hi haurà coincidència, és que l´obra creada ha de contenir bellesa i practicitat.                                              Els autors executen el treball en solitari, i la finalitat és que arribi per alguna via al públic, no tant per la notorietat, si no per la finalitat de nodriment recíproc on tots participem.                                                      La creació ha de voler inspirar, captivar d´alguna manera l´observador. Les grans obres brollen d´aquells capaços de sintonitzar amb subtileses oferint-les a la societat per a un gaudi mutu. Les creacions autèntiques són eternes, sempre actuals independentment de l´època per que són inspiracions de l´ànima. Les obres transitories poden ser apreciades durant un temps, i no poden perdurar si no van acompanyades de la qualitat indispensable.                                                                                                                              La reproducció és copiar o imitar. No hi ha novetat, és produir novament allò ja existent. El que pensem i sentim mostrat en paraules i accions creen situacions agradables o desagradables que deixen un impacte, i anar repetint amb insistència els mateixos discursos, les mateixes idees, és una reproducció.                        La primera vegada d´una expressió determinada serà el detonant d´uns resultats posteriors fent de creador. Si aquests postul-lats es reiteren passen a ser reproduccions del que en el seu moment inicial fou creació tractant-se d´un inici.                                                                                                                                      Tothom és creador pel que diu i fa amb el ressò que origina a continuació, però no tothom pot ser artista per que això requereix un talent personal i intransferible reservat a uns pocs escollits.