CREACIÓ O REPRODUCCIÓ

Hi ha dues formes de creació : la que ajunta materials servint de base transformant un context previ, i la incidència del pensat i sentit en el medi.                                                                                                          Creació és donar forma al que era una idea. De l´abstracció invisible a la concreció visible. El creador expressa part del que ha emmagatzemat influenciat per precedents amb la seva empremta distintiva. No podem saber quina porció del manifestat és estrictament personal degut als diversos factors que entren en joc.                                                                                                                                                                    Què impulsa o motiva crear ? Cadascú ho veurà des de el seu prisma particular. I en el que probablement hi haurà coincidència, és que l´obra creada ha de contenir bellesa i practicitat.                                              Els autors executen el treball en solitari, i la finalitat és que arribi per alguna via al públic, no tant per la notorietat, si no per la finalitat de nodriment recíproc on tots participem.                                                      La creació ha de voler inspirar, captivar d´alguna manera l´observador. Les grans obres brollen d´aquells capaços de sintonitzar amb subtileses oferint-les a la societat per a un gaudi mutu. Les creacions autèntiques són eternes, sempre actuals independentment de l´època per que són inspiracions de l´ànima. Les obres transitories poden ser apreciades durant un temps, i no poden perdurar si no van acompanyades de la qualitat indispensable.                                                                                                                              La reproducció és copiar o imitar. No hi ha novetat, és produir novament allò ja existent. El que pensem i sentim mostrat en paraules i accions creen situacions agradables o desagradables que deixen un impacte, i anar repetint amb insistència els mateixos discursos, les mateixes idees, és una reproducció.                        La primera vegada d´una expressió determinada serà el detonant d´uns resultats posteriors fent de creador. Si aquests postul-lats es reiteren passen a ser reproduccions del que en el seu moment inicial fou creació tractant-se d´un inici.                                                                                                                                      Tothom és creador pel que diu i fa amb el ressò que origina a continuació, però no tothom pot ser artista per que això requereix un talent personal i intransferible reservat a uns pocs escollits.