L´EXPERIÈNCIA FRENA L´ESPERANÇA

L´experiència frena l´esperança per que el factor temps acumula oportunitats que faciliten eixamplar els criteris veient més clarament el que anteriorment per manca de rodatge no apreciàvem.                              De la ingenuïtat juvenil idealitzadora a la maduresa pràctica esdevinguda per repeticions i similituds. Volem confiar en la transformació de condicions o relacions, i la realitat és insistent mostrant-nos la realitat del gènere humà.                                                                                                                                   Fixar esperances és observar el moment actual amb les eines, preparació, recursos i possibilitats realitzadores projectant-ho en un futur proper o llunyà d´acord a la temàtica de fons i els requisits a intervenir. En el personal i en el social, la col-laboració d´altres amb algun tipus d´aportació, s´ha de conjuntar amb les pretensions a assolir. I cada cas té les seves característiques per a l´encaix apropiat.        L´experiència frena l´esperança. L´anhelada parella dista molt de l´imaginat i desitjat al que acaba essent. I és així per que si les virtuts no estan presents en tots els fronts, no és possible experimentar altes vibracions conduents a la qualitat. I exactament en les diverses relacions socials. L´harmonia no es produeix si prèviament no l´hem introduït dins nostre. ¿ En què, com i amb qui és factible millorar relacions ? Amb el nivell de banalitat predominant, sense aprofundir ni en l´auto coneixement ni res que eixampli horitzons realment, impossibilita anhelats intercanvis dotats de substància.                                    L´esperança frena l´esperança. Polítics lamentables escollits per gent amb criteris erronis allunyats de la sensatesa, on massa sovint el que pretenen implantar pertorba la tranquil-litat i lluny de millorar condicions empitjoren.                                                                                                                                    Quina esperança podem tenir amb governants mancats de claredat, amb paraules i fets que embruten l´ambient i posen en perill factors bàsics. Esperança de revertir la pobresa ? De reduir la contaminació ? D´anivellar les immenses diferències entre multimilionaris i els que viuen sota mínims ? Mentre´s els objectius preponderants continuïn posant el punt de mira en els beneficis personals, persistirà el malestar i la degradació, i les esperances de redreçament en tants àmbits, sempre pendents, poden millorar segons es faci, o continuar empitjorant. 

PERSONES I ESTATS CONFLICTIUS

Les persones conflictives tenen un desajustament intern expressat en formes que pertorben la pau i tranquil-litat. Creuen estar il-luminats quan és just el contrari. Pensaments esbiaxats que esquitxen els sentiments per acabar amb paraules o fets patètics.                                                                                        Els estats són l´expressió col-lectiva del transmès per persones en l´individual. I el desequilibri entre el que creuen correcte i encertat però que no ho és, fa mostrar les pitjors versions en molts aspectes.              Les característiques notòries comuns en ells són un exagerat egocentrisme, autoritarisme, imposició i afany de domini. Sotmetre altres per a satisfer desitjos mesquins els hi fa pujar l´adrenalina. L´agressió verbal o física acostuma a estar present, volen intimidar i sortir-se amb la seva, emprant els mètodes que faci falta emulant el més semblant al gangsterisme.                                                                                        Justifica constantment els seus arguments i el que pretén projectant-se com si els altres fossin els dolents, els que s´equivoquen. Només ells tenen raó, la veritat és seva, on el llenguatge arrogant i prepotent és la marca de la casa. Els deliris de grandesa, un dels senyals distintius, són a costa d´oprimir, vexar, i les maneres són diverses. Una de les formes més menyspreables és voler substituir la identitat dels diferents que no suporta i vol sotmetre, anorreant la llengua i forçant que sigui la seva l´única valida. Aquells que detesta, envaint el seu terreny, o bé són com ells o s´han d´aniquilar.                                                             Països dictatorials, de pensament únic, on dictadures i guerres mai falten. I els habituals mètodes per excel-lència són tortures, presó, xantatges, on els dissidents són purgats amb amenaces, i naturalment les lleis i els encarregats d´aquestes gaudeixen d´impunitat per a totes les barbaritats pertinents segons convingui.                                                                                                                                                         Tota la violència, primitivisme i brutalitat, per a blindar uns privilegis indignes forjats en la més degradant baixesa moral. Unes satisfaccions o un gaudi efímer que tindrà el seu karma corresponent quan sigui el moment.