L´EXPERIÈNCIA FRENA L´ESPERANÇA

L´experiència frena l´esperança per que el factor temps acumula oportunitats que faciliten eixamplar els criteris veient més clarament el que anteriorment per manca de rodatge no apreciàvem.                              De la ingenuïtat juvenil idealitzadora a la maduresa pràctica esdevinguda per repeticions i similituds. Volem confiar en la transformació de condicions o relacions, i la realitat és insistent mostrant-nos la realitat del gènere humà.                                                                                                                                   Fixar esperances és observar el moment actual amb les eines, preparació, recursos i possibilitats realitzadores projectant-ho en un futur proper o llunyà d´acord a la temàtica de fons i els requisits a intervenir. En el personal i en el social, la col-laboració d´altres amb algun tipus d´aportació, s´ha de conjuntar amb les pretensions a assolir. I cada cas té les seves característiques per a l´encaix apropiat.        L´experiència frena l´esperança. L´anhelada parella dista molt de l´imaginat i desitjat al que acaba essent. I és així per que si les virtuts no estan presents en tots els fronts, no és possible experimentar altes vibracions conduents a la qualitat. I exactament en les diverses relacions socials. L´harmonia no es produeix si prèviament no l´hem introduït dins nostre. ¿ En què, com i amb qui és factible millorar relacions ? Amb el nivell de banalitat predominant, sense aprofundir ni en l´auto coneixement ni res que eixampli horitzons realment, impossibilita anhelats intercanvis dotats de substància.                                    L´esperança frena l´esperança. Polítics lamentables escollits per gent amb criteris erronis allunyats de la sensatesa, on massa sovint el que pretenen implantar pertorba la tranquil-litat i lluny de millorar condicions empitjoren.                                                                                                                                    Quina esperança podem tenir amb governants mancats de claredat, amb paraules i fets que embruten l´ambient i posen en perill factors bàsics. Esperança de revertir la pobresa ? De reduir la contaminació ? D´anivellar les immenses diferències entre multimilionaris i els que viuen sota mínims ? Mentre´s els objectius preponderants continuïn posant el punt de mira en els beneficis personals, persistirà el malestar i la degradació, i les esperances de redreçament en tants àmbits, sempre pendents, poden millorar segons es faci, o continuar empitjorant.