Per què valorem un determinat context feixuc i pesat ? Per que no ens agrada d´acord al nostre criteri, valors i idiosincràsia. La mateixa temàtica de fons pot ser oposada o indiferent per altres, en conseqüència la percepció, les sensacions i les influències personals així ho determinen. Desitjaríem que tot anés conforme a la nostra voluntat, però estem immersos en un context social, les dependències són constants, i hem d´acoplar-nos a persones i situacions contínuament. Cadascú ocupa un lloc i té unes característiques i funcions, del que es tracta és de saber encaixar en el medi i executar la tasca individual de la millor manera. En els processos d´aprenentatge i desenvolupament hi haurà etapes llargues i pesades, i altres agradables i fluides. Totes formen part del conjunt, del que es tracta és de veure el feixuc i pesat que ens mostra,quin missatge evident o ocult podem deduir, i quin marge de maniobra tenim per a incidir a fi de no experimentar-lo com una càrrega. Les situacions, el medi on ens trobem, les relacions i condicions no són casuals, estan dissenyades a eixamplar la perspectiva per a que substituïm patrons de conducta insatisfactoris per aquells conduents a una major harmonia. En ocasions es pot tractar de salut, altres de diners, i freqüentment relacions. Hi ha uns precedents que ho determinen, és qüestió de veure la causa i modificar posicionaments. El feixuc i pesat mentrestant se´ns presenta per a enfortir-nos, quan l´esforç és mínim no avancem, hem d´estar posats a prova a fi d´apujar l´exigència i accedir a altres nivells. El feixuc i pesat per condicions socials, polítiques o culturals, si hi estem immersos també té algun propòsit per a treballar sobre nosaltres la paciència, els conceptes, l´acceptació o el rebuig, l´encaix o l´alienació, subjugar-se o sublevar-se, un camp de proves que pot durar indefinidament.
diumenge, 27 de juliol del 2025
diumenge, 13 de juliol del 2025
SUBSTITUCIONS
Substituir és canviar una cosa per una altra, i no tan sols en aspectes materials, també passar d´una situació prèvia a una posterior. Temps indica moviment i canvi, no podem romandre estàtics, i cada nou escenari és per a completar el precedent o iniciar-ne de nous. D´un segon al que vindrà, d´un minut, una hora a la que segueix, les substitucions no s´aturen, l´important és què fem amb la continuïtat i les variants modificadores. De la infantesa a la joventut, desprès maduresa i vellesa. El recolzament físic, l´habilitat o no de pensar, sentir i actuar es va condicionant amb les diferents formes d´observar, valorar i projectar per acumulació d´experiències i la seva incidència en nosaltres. No podem ser els mateixos permanentment, i els evidents canvis físics han d´acompanyar-se d´una expansió potencial que mostri més amplitud d´horitzons i maduresa. Sempre ens recolzem en unes bases que fan de sosteniment, el que substituïm és el relacionat amb factors transitoris que és on esdevé l´acció adreçada a executar el propòsit de desenvolupament individual amb les millores expressives que corresponguin. Els principis són inalterables, ens indiquen com procedir, en les diferents característiques diàries enllaçant un context a un altre, on hem d´esforçar-nos per a que les repeticions similars afegeixin un plus de qualitat. La natura és el reflex del que nosaltres hem de fer. Passem del dia a la nit, de la nit al dia, d´una estació a una altra, de l´activitat al descans, cadascuna fa la seva funció, i el repte és aprendre, ampliar la perspectiva, per a que en la nova estació, en el nou dia, haguem aprofitat el que ofereixen les seves característiques. Tot flueix, per tant qui vol aferrar-se a relacions, condicions o privilegis, s´està auto tenallant. Apreciar el que tenim, canviar-ho si és necessari, i adaptar-nos contínuament, no hi ha altra.