Substituir és canviar una cosa per una altra, i no tan sols en aspectes materials, també passar d´una situació prèvia a una posterior. Temps indica moviment i canvi, no podem romandre estàtics, i cada nou escenari és per a completar el precedent o iniciar-ne de nous. D´un segon al que vindrà, d´un minut, una hora a la que segueix, les substitucions no s´aturen, l´important és què fem amb la continuïtat i les variants modificadores. De la infantesa a la joventut, desprès maduresa i vellesa. El recolzament físic, l´habilitat o no de pensar, sentir i actuar es va condicionant amb les diferents formes d´observar, valorar i projectar per acumulació d´experiències i la seva incidència en nosaltres. No podem ser els mateixos permanentment, i els evidents canvis físics han d´acompanyar-se d´una expansió potencial que mostri més amplitud d´horitzons i maduresa. Sempre ens recolzem en unes bases que fan de sosteniment, el que substituïm és el relacionat amb factors transitoris que és on esdevé l´acció adreçada a executar el propòsit de desenvolupament individual amb les millores expressives que corresponguin. Els principis són inalterables, ens indiquen com procedir, en les diferents característiques diàries enllaçant un context a un altre, on hem d´esforçar-nos per a que les repeticions similars afegeixin un plus de qualitat. La natura és el reflex del que nosaltres hem de fer. Passem del dia a la nit, de la nit al dia, d´una estació a una altra, de l´activitat al descans, cadascuna fa la seva funció, i el repte és aprendre, ampliar la perspectiva, per a que en la nova estació, en el nou dia, haguem aprofitat el que ofereixen les seves característiques. Tot flueix, per tant qui vol aferrar-se a relacions, condicions o privilegis, s´està auto tenallant. Apreciar el que tenim, canviar-ho si és necessari, i adaptar-nos contínuament, no hi ha altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada