COMENÇAR I RECOMENÇAR PER A FER-HO MILLOR

Començar i recomençar és la tònica constant del que ens envolta i de les nostres activitats. Alternances entre dia i nit, acció i descans, espais de temps fraccionats per a dedicar-los al que necessitem ajustant-nos als horaris oportuns per a cada ocupació.                                                                                                        Molta repetitivitat per a mantenir o incrementar l´indispensable, amb la sensació d´estancament si no es produeixen avenços significatius d acord als esforços. SI observem l´executat podem preguntar-nos : ¿ avancem d´un any a l´altre ? què he millorat en una dècada ? Em dedico bàsicament a subsistir o a eixamplar el meu potencial global ? Tècnicament és obvi el progrés de les eines habituals comparat amb un segle enrere, efectuant les mateixes tasques però amb unes prestacions molt més òptimes. En canvi, repassant el comportament i els objectius, seguim repetint les mateixes pautes que condueixen a conflictes sense albirar tendències que ho puguin revertir per que si no anem a l´arrel i anhelem modificar conductes obstructives, anirem començant i recomençant en multitud d´àrees que ens mantindran encallats incapaços de trencar la inèrcia.                                                                                                                                         Segur que tothom vol millorar en un o varis aspectes, la qüestió és : per què no millorem ? pels plantejaments egoistes, per desconeixement del nostre centre intern al focalitzar-nos en l´extern i anhelar aspiracions estrictament mundanes.                                                                                                                 Cada nou dia és diferent amb oportunitats per a expandir-nos, on les obligacions, les limitacions, les repeticions robòtiques, ens permeten mantenir les condicions de preservació o incrementar recursos, en una dinàmica constant d´anar i venir, inicis i finals, sense preguntar-nos què ens convé de tot plegat, què podem incorporar, o què hauríem de deixar. Introduir variants expansives en el pla personal és el nostre repte, a l´igual que ho fan les màquines que han progressat i ens proporcionen serveis i comoditat. Els estris materials externs ens permeten l´inimaginable en un temps llunyà, ara es tracta d aplicar-ho en nosaltres per a que la salut, les relacions i la forma de manifestar-nos condueixi a instaurar l´harmonia. 

EL FEIXUC I PESAT MENTRESTANT

Per què valorem un determinat context feixuc i pesat ? Per que no ens agrada d´acord al nostre criteri, valors i idiosincràsia. La mateixa temàtica de fons pot ser oposada o indiferent per altres, en conseqüència la percepció, les sensacions i les influències personals així ho determinen.                                                  Desitjaríem que tot anés conforme a la nostra voluntat, però estem immersos en un context social, les dependències són constants, i hem d´acoplar-nos a persones i situacions contínuament. Cadascú ocupa un lloc i té unes característiques i funcions, del que es tracta és de saber encaixar en el medi i executar la tasca individual de la millor manera.                                                                                                              En els processos d´aprenentatge i desenvolupament hi haurà etapes llargues i pesades, i altres agradables i fluides. Totes formen part del conjunt, del que es tracta és de veure el feixuc i pesat que ens mostra,quin missatge evident o ocult podem deduir, i quin marge de maniobra tenim per a incidir a fi de no experimentar-lo com una càrrega. Les situacions, el medi on ens trobem, les relacions i condicions no són casuals, estan dissenyades a eixamplar la perspectiva per a que substituïm patrons de conducta insatisfactoris per aquells conduents a una major harmonia. En ocasions es pot tractar de salut, altres de diners, i freqüentment relacions. Hi ha uns precedents que ho determinen, és qüestió de veure la causa i modificar posicionaments. El feixuc i pesat mentrestant se´ns presenta per a enfortir-nos, quan l´esforç és mínim no avancem, hem d´estar posats a prova a fi d´apujar l´exigència i accedir a altres nivells.               El feixuc i pesat per condicions socials, polítiques o culturals, si hi estem immersos també té algun propòsit per a treballar sobre nosaltres la paciència, els conceptes, l´acceptació o el rebuig, l´encaix o l´alienació, subjugar-se o sublevar-se, un camp de proves que pot durar indefinidament.                                              

SUBSTITUCIONS

Substituir és canviar una cosa per una altra, i no tan sols en aspectes materials, també passar d´una situació prèvia a una posterior.                                                                                                                                      Temps indica moviment i canvi, no podem romandre estàtics, i cada nou escenari és per a completar el precedent o iniciar-ne de nous. D´un segon al que vindrà, d´un minut, una hora a la que segueix, les substitucions no s´aturen, l´important és què fem amb la continuïtat i les variants modificadores.                De la infantesa a la joventut, desprès maduresa i vellesa. El recolzament físic, l´habilitat o no de pensar, sentir i actuar es va condicionant amb les diferents formes d´observar, valorar i projectar per acumulació d´experiències i la seva incidència en nosaltres. No podem ser els mateixos permanentment, i els evidents canvis físics han d´acompanyar-se d´una expansió potencial que mostri més amplitud d´horitzons i maduresa.                                                                                                                                                         Sempre ens recolzem en unes bases que fan de sosteniment, el que substituïm és el relacionat amb factors transitoris que és on esdevé l´acció adreçada a executar el propòsit de desenvolupament individual amb les millores expressives que corresponguin. Els principis són inalterables, ens indiquen com procedir, en les diferents característiques diàries enllaçant un context a un altre, on hem d´esforçar-nos per a que les repeticions similars afegeixin un plus de qualitat.                                                                                           La natura és el reflex del que nosaltres hem de fer. Passem del dia a la nit, de la nit al dia, d´una estació a una altra, de l´activitat al descans, cadascuna fa la seva funció, i el repte és aprendre, ampliar la perspectiva, per a que en la nova estació, en el nou dia, haguem aprofitat el que ofereixen les seves característiques.                                                                                                                                               Tot flueix, per tant qui vol aferrar-se a relacions, condicions o privilegis, s´està auto tenallant. Apreciar el que tenim, canviar-ho si és necessari, i adaptar-nos contínuament, no hi ha altra. 

L´EXPERIÈNCIA FRENA L´ESPERANÇA

L´experiència frena l´esperança per que el factor temps acumula oportunitats que faciliten eixamplar els criteris veient més clarament el que anteriorment per manca de rodatge no apreciàvem.                              De la ingenuïtat juvenil idealitzadora a la maduresa pràctica esdevinguda per repeticions i similituds. Volem confiar en la transformació de condicions o relacions, i la realitat és insistent mostrant-nos la realitat del gènere humà.                                                                                                                                   Fixar esperances és observar el moment actual amb les eines, preparació, recursos i possibilitats realitzadores projectant-ho en un futur proper o llunyà d´acord a la temàtica de fons i els requisits a intervenir. En el personal i en el social, la col-laboració d´altres amb algun tipus d´aportació, s´ha de conjuntar amb les pretensions a assolir. I cada cas té les seves característiques per a l´encaix apropiat.        L´experiència frena l´esperança. L´anhelada parella dista molt de l´imaginat i desitjat al que acaba essent. I és així per que si les virtuts no estan presents en tots els fronts, no és possible experimentar altes vibracions conduents a la qualitat. I exactament en les diverses relacions socials. L´harmonia no es produeix si prèviament no l´hem introduït dins nostre. ¿ En què, com i amb qui és factible millorar relacions ? Amb el nivell de banalitat predominant, sense aprofundir ni en l´auto coneixement ni res que eixampli horitzons realment, impossibilita anhelats intercanvis dotats de substància.                                    L´esperança frena l´esperança. Polítics lamentables escollits per gent amb criteris erronis allunyats de la sensatesa, on massa sovint el que pretenen implantar pertorba la tranquil-litat i lluny de millorar condicions empitjoren.                                                                                                                                    Quina esperança podem tenir amb governants mancats de claredat, amb paraules i fets que embruten l´ambient i posen en perill factors bàsics. Esperança de revertir la pobresa ? De reduir la contaminació ? D´anivellar les immenses diferències entre multimilionaris i els que viuen sota mínims ? Mentre´s els objectius preponderants continuïn posant el punt de mira en els beneficis personals, persistirà el malestar i la degradació, i les esperances de redreçament en tants àmbits, sempre pendents, poden millorar segons es faci, o continuar empitjorant. 

PERSONES I ESTATS CONFLICTIUS

Les persones conflictives tenen un desajustament intern expressat en formes que pertorben la pau i tranquil-litat. Creuen estar il-luminats quan és just el contrari. Pensaments esbiaxats que esquitxen els sentiments per acabar amb paraules o fets patètics.                                                                                        Els estats són l´expressió col-lectiva del transmès per persones en l´individual. I el desequilibri entre el que creuen correcte i encertat però que no ho és, fa mostrar les pitjors versions en molts aspectes.              Les característiques notòries comuns en ells són un exagerat egocentrisme, autoritarisme, imposició i afany de domini. Sotmetre altres per a satisfer desitjos mesquins els hi fa pujar l´adrenalina. L´agressió verbal o física acostuma a estar present, volen intimidar i sortir-se amb la seva, emprant els mètodes que faci falta emulant el més semblant al gangsterisme.                                                                                        Justifica constantment els seus arguments i el que pretén projectant-se com si els altres fossin els dolents, els que s´equivoquen. Només ells tenen raó, la veritat és seva, on el llenguatge arrogant i prepotent és la marca de la casa. Els deliris de grandesa, un dels senyals distintius, són a costa d´oprimir, vexar, i les maneres són diverses. Una de les formes més menyspreables és voler substituir la identitat dels diferents que no suporta i vol sotmetre, anorreant la llengua i forçant que sigui la seva l´única valida. Aquells que detesta, envaint el seu terreny, o bé són com ells o s´han d´aniquilar.                                                             Països dictatorials, de pensament únic, on dictadures i guerres mai falten. I els habituals mètodes per excel-lència són tortures, presó, xantatges, on els dissidents són purgats amb amenaces, i naturalment les lleis i els encarregats d´aquestes gaudeixen d´impunitat per a totes les barbaritats pertinents segons convingui.                                                                                                                                                         Tota la violència, primitivisme i brutalitat, per a blindar uns privilegis indignes forjats en la més degradant baixesa moral. Unes satisfaccions o un gaudi efímer que tindrà el seu karma corresponent quan sigui el moment.

LA RELATIVITAT DEL CATALOGAT COM A IMPORTANT

Què és important ? Dependrà de les circumstàncies i possibilitats de cadascú i el particular codi de valors individual.                                                                                                                                                         El que vivim, el que tenim, el que volem, apuja o baixa el llistó d´acord a les variants i al valorat en cada època. Hi ha elements que volem perennes pel que reporten, i altres transitoris de caire secundari que encaixaran en moments específics.                                                                                                                   Atorguem importància al que reporti benestar, de fet la major part d´esforços tenen aquesta finalitat. En l elemental coincidirem amb la resta, i després l´ubicació social, recursos materials i intel-lectuals estaran en funció de múltiples variants que observem en els propòsits on ens decantem.                                           La salut és el més important per que en depèn la resta. Diners i possessions però incapacitat per actuar plenament no resolen la problemàtica de fons.                                                                                               És important estar en el medi que permeti actuar sense restriccions. Disposar a més de les eines requerides per a les activitats preteses, així com dels recursos essencials per a no dependre de tercers.                        Les relacions són importants en la mesura que facilitin intercanvis per a beneficis recíprocs. No hem d´atorgar importància a segons quines relacions influenciats per la tònica imperant. No es tracta de qui ni de quantitat, sinó de la qualitat emesa en l´interacció. Rendibilitzar el temps és important. Les oportunitats d´avui són diferents a les de demà, i el malversat d´un dia no es recupera.                                                       És important seleccionar el que és o serà d´utilitat. Anhelar un desenvolupament constant instruint-nos en les àrees que expandeixin la consciència i que facilitin expressar-nos més acuradament en totes les àrees que sigui precís, és d´una importància cabdal.

RELACIONS AVORRIDES I AVORRIDORES

Per què certes relacions són avorrides ? Per que no hi ha elements engrescadors. La formació majoritària de la població s´adreça a interessos mundans, i adherits només a unes temàtiques reduïdes, un cop s´han tractat aquests, la continuació és més del mateix.                                                                                            Voldríem vincles encisadors, però no és possible per que nos ens hem preparat per a oferir-los, per tant anem canviant d´interlocutors però l´avorriment persisteix.                                                                           A part d´un servei professional què podem aportar ? Quin tipus de converses predominen en els diferents contactes ? Limitats al preparar-nos bàsicament per a treballar, un cop ens hem posat al dia de les novetats o comentaris trivials sobre notícies ¿ què podem introduir d´interessant que faci reflexionar o eixamplar coneixements ?   Tant és que les trobades siguin ocasionals o freqüents si la dinàmica és la mateixa no modifica el fons. Molta xerrameca però poca substància. No es tracta de pronunciar moltes paraules, sinó del ressò que aquestes puguin deixar. I a l´estar en consonància a les nostres capacitats, si l´instrucció general és estrictament laboral sense altres interessos culturals i del propi desenvolupament individual, difícilment introduirem entusiasme per més hores que passin.                                                                        Les relacions avorridores cansen pel que es diu i pel que es fa una vegada i una altra, estancats en contextos obstructius amb friccions i malestar, generat per una part i a vegades per ambdues. En ocasions és estar sotmès a formes de domini, control, imposició. Es repeteix el mateix patró incansablement, l´abusador i el subjugat. L´impotència per a modificar l´establert immergeix en una letargia inamovible i les agressions evidents i les subliminals es perpetuen ad eternum.                                                                 Amb el nivell social imperant mancat de veritable intel-ligència i sensibilitat envers el proïsme, les relacions seran avorrides si ens conformem amb anar tirant que no sabem on ens durà per acabar perdent-ho tot.