Qué és progrés ? Millorar les condicions respecte a un precedent. Avançar en comparació a situacions establertes anteriors. Progressar és per tant experimentar processos de substitució entre unes formes o tendències instaurades, canviant-les per unes altres. El terme és aplicable a tot tipus de contextos, la finalitat és la mateixa : anar a més amb el pas del temps.
Viure posa a prova els cinc sentits, i com a recursos que suposen els hem d´emprar per a extreure´n avantatges. El moviment sempre és cap endavant, no és possible retrocedir. L´acontegut serveix de referència, de base per a nous inicis, i en la continua projecció hem d´encaixar l´existent que ens ha servit, amb noves formes materials o d´expressió a fi de no estancar-nos. La força vital empeny a superar-nos, i si amb el comés no ens encaminem envers el progrés, llavors s´esdevé la decadència.
La majoria associa progrés únicament a factors externs mundans, però s´acopla en qualsevol àmbit que suposi una constatació clara de com era en un passat a com és en un present amb les seves diferències significatives de més prestacions qualitatives. De fet els progressos més valuosos són els que transformen defectes en virtuts, passant d´unes manifestacions negatives perjudicials a unes de benèfiques per al propi individu i d´aquelles persones amb qui es relacioni i tingui influència.
Tothom vol progressar materialment per a disposar de condicions que reportin benestar i comoditat, és normal. En canvi qui vol progressar espiritualment és un grup més reduit, doncs això ha de brollar de dins , i si el desig no hi és no sentirem la necessitat de dur un estil de vida que ens dugui a despertar en nosaltres uns coneixements, sensacions i percepcions que requereixen un entrenament especific. I en la focalització bàsicament externa, el progrés sempre serà limitat i mai accedirem al veritable potencial.
La història ens ensenya els nombrosos canvis al llarg dels segles en tots sentits, en la forma de treballar, en les eines, cases, vestir, disposicions socials. Gradualment hem anat passant d´unes condicions dures amb fortes mancances, a unes condicions creixents de comfort tenint a l´abast el que mai fins ara haviem tingut.
La cobdicia humana genera desigualdats, i mentre´s uns quants disposen de molt, una gran part viu sota minims. Això no és progrés. Fins que no siguem capaços de pensar en el bé comú, elaborant plans d´ajut als desvalguts creant condicions de riquesa allà on hi ha pobresa, no hi haurà un progrés autèntic.
Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
dissabte, 30 d’abril del 2011
dimecres, 20 d’abril del 2011
CONSCIÈNCIA
Tot el que ens cal saber ja està comprimit, només cal establir connexió i desvetllar el que abans ignoràvem en una espécie d´il-luminació.
La realitat té dos reialmes, el món superior i la nostra existència en la dimensió física. El món superior és la font de l´intuició i la força rera els moviments de profunditat en forma d´idees reveladores.
Per més que volguem no podem ser conscients de tot el que hi ha a l´univers i el seu funcionament. Estem limitats, on l´important no és saber-ho tot, sinó l´essencial per a organitzar-nos en la nostra parcel-la reduida. Fer-nos amb una sintesi que ens serveixi en el nostre àmbit d´acció.
El temps d´estada terrenal ha de servir per a passar de l´inconsciència al néixer, a un increment gradual de consciència que comporti majors possibilitats realitzadores i un estil de vida més ric de matisos. La consciència és una aspiració, doncs no s´hi arriba de cop, sinó per etapes.
Passar del desconegut al conegut és una abstracció. El no sabut un moment abans ja existia, l´únic que calia era entrar en contacte i fer-se evident en la consciència. I a major pressa de contactes més capacitat de en veure, pecebre i entendre, on cada increment cognitiu brinda l´oportunitat d´obrar amb més llibertat.
Desenvolupar la consciència depèn del nivell evolutiu de la persona, d´un codi de valors elevats que es deriven precisament de la consciència, la forma de viure i l´integració social. Expansionar el camp de visió verificant-ho amb un conjunt de proves constatables, eixampla l´abast de la lògica i l´intuició. I disposar de més eines interpretatives del que ens passa o passa al món, és un gran respatllament per adequar les pretensions de manera harmònica i satisfactòria evitant molts errors facilitant els encerts.
Consciència és conèixer, i conèixer és responsabilitat. Un cop passem del no percebut, del no comprés, al percebut i comprés, canvia la perspectiva, i la postura a adoptar s´ha de fer en consonància a l´apertura d´horitzons.
Cada nova constatació implica formes més acurades, més exigents, deixant enrera conceptes esquifits que ja no ens serveixen.
L´augment de comprensió ens facilita entendre coses que d´altra manera no entendriem, i de retruc permet incrementar la sensibilitat envers el circundant.
Consciència és sinònim de claredat, apropar un objecte o situació al nostre camp perceptiu fent-lo entenedor.
Experimentar en definitiva una fusió amb la persona, estri o context extraient l´essència del que conté esdevenint comprensiu als sentits.
La realitat té dos reialmes, el món superior i la nostra existència en la dimensió física. El món superior és la font de l´intuició i la força rera els moviments de profunditat en forma d´idees reveladores.
Per més que volguem no podem ser conscients de tot el que hi ha a l´univers i el seu funcionament. Estem limitats, on l´important no és saber-ho tot, sinó l´essencial per a organitzar-nos en la nostra parcel-la reduida. Fer-nos amb una sintesi que ens serveixi en el nostre àmbit d´acció.
El temps d´estada terrenal ha de servir per a passar de l´inconsciència al néixer, a un increment gradual de consciència que comporti majors possibilitats realitzadores i un estil de vida més ric de matisos. La consciència és una aspiració, doncs no s´hi arriba de cop, sinó per etapes.
Passar del desconegut al conegut és una abstracció. El no sabut un moment abans ja existia, l´únic que calia era entrar en contacte i fer-se evident en la consciència. I a major pressa de contactes més capacitat de en veure, pecebre i entendre, on cada increment cognitiu brinda l´oportunitat d´obrar amb més llibertat.
Desenvolupar la consciència depèn del nivell evolutiu de la persona, d´un codi de valors elevats que es deriven precisament de la consciència, la forma de viure i l´integració social. Expansionar el camp de visió verificant-ho amb un conjunt de proves constatables, eixampla l´abast de la lògica i l´intuició. I disposar de més eines interpretatives del que ens passa o passa al món, és un gran respatllament per adequar les pretensions de manera harmònica i satisfactòria evitant molts errors facilitant els encerts.
Consciència és conèixer, i conèixer és responsabilitat. Un cop passem del no percebut, del no comprés, al percebut i comprés, canvia la perspectiva, i la postura a adoptar s´ha de fer en consonància a l´apertura d´horitzons.
Cada nova constatació implica formes més acurades, més exigents, deixant enrera conceptes esquifits que ja no ens serveixen.
L´augment de comprensió ens facilita entendre coses que d´altra manera no entendriem, i de retruc permet incrementar la sensibilitat envers el circundant.
Consciència és sinònim de claredat, apropar un objecte o situació al nostre camp perceptiu fent-lo entenedor.
Experimentar en definitiva una fusió amb la persona, estri o context extraient l´essència del que conté esdevenint comprensiu als sentits.
dilluns, 11 d’abril del 2011
REPTES
La vida és un repte, posant-nos a prova per a que les nostres facultats latents s´entrenin i puguin expressar el seu potencial.
Al llarg dels anys es presenten tot tipus de situacions que cal afrontar, fent ús dels nostres valors extrets de la capacitat de pensar, de sentir i decidir.
El llistó ens el posarem més alt o més baix d´acord a les ambicions, tarannà, recursos mentals, físics i econòmics, així com el medi on ens trobem. L´afany de superació és indispensable per a fixar-nos nous reptes, havent de ser consequents en saber fins a on poden abastar les possibilitats d´assolir el desitjat. La planificació s´haurà de fer amb cura, dotant-se de formació per a moure´ns degudament en el terreny que pertoqui per apropar-nos a l´objectiu.
Els reptes ens els podem auto-imposar a fi de millorar l´estat actual en algun àmbit concret, o bé ens poden venir de l´exterior per a resoldre events imprevistos. Sigui com sigui són desafiaments, i la finalitat és prosperar segons el cas o subsanar en altres.
D´entre tots els reptes, el més exigent és el de voler viure en consonància a unes directrius espirituals, perque suposa la necessitat constant d´observar-ho tot i donar una resposta cada vegada més pulcra a les diverses expressions sorgides en nosaltres en tots sentits. Demana exercitar-se un i altre cop en el que fem, doncs no ens podem conformar amb simplismes. L´exigència és la tónica imperant, sense obsessions, però diligent i constant, en la persecució d´unes maneres acurades que permetin aflorar progressivament virtuts guanyades a base d´una tasca persistent.
Com qualsevol esforç, estudiar i altres treballs espirituals, s´ha de fer amb preparació, focalitzada atenció i respecte. Cap estudi o acció pot aconseguir una connexió profunda amb la llum si es fa de qualsevol manera.
La quantitat de llum revelada per l´estudi o acció estarà en proporció directa a la preparació que haguem fet.
El repte de subsistència és comú a tots, fixant el punt de mira en els valors materials externs. Això suposa focalitzar-nos en els mitjans, però el fí es desenvolupar en nosaltres els valors eterns que donen substància i significat.
Qui es conforma amb el context vigent corre el perill d´estancar-se, i si no es va endavant anem enrera. Es tracta de créixer integralment, la qual cosa ens duu a no estar mai satisfets, doncs hi ha un munt de questions a reconduir per a donar una expressió polida que ens acosti a l´anhelada harmonia respecte a nosaltres i en les relacions amb la col-lectivitat.
Al llarg dels anys es presenten tot tipus de situacions que cal afrontar, fent ús dels nostres valors extrets de la capacitat de pensar, de sentir i decidir.
El llistó ens el posarem més alt o més baix d´acord a les ambicions, tarannà, recursos mentals, físics i econòmics, així com el medi on ens trobem. L´afany de superació és indispensable per a fixar-nos nous reptes, havent de ser consequents en saber fins a on poden abastar les possibilitats d´assolir el desitjat. La planificació s´haurà de fer amb cura, dotant-se de formació per a moure´ns degudament en el terreny que pertoqui per apropar-nos a l´objectiu.
Els reptes ens els podem auto-imposar a fi de millorar l´estat actual en algun àmbit concret, o bé ens poden venir de l´exterior per a resoldre events imprevistos. Sigui com sigui són desafiaments, i la finalitat és prosperar segons el cas o subsanar en altres.
D´entre tots els reptes, el més exigent és el de voler viure en consonància a unes directrius espirituals, perque suposa la necessitat constant d´observar-ho tot i donar una resposta cada vegada més pulcra a les diverses expressions sorgides en nosaltres en tots sentits. Demana exercitar-se un i altre cop en el que fem, doncs no ens podem conformar amb simplismes. L´exigència és la tónica imperant, sense obsessions, però diligent i constant, en la persecució d´unes maneres acurades que permetin aflorar progressivament virtuts guanyades a base d´una tasca persistent.
Com qualsevol esforç, estudiar i altres treballs espirituals, s´ha de fer amb preparació, focalitzada atenció i respecte. Cap estudi o acció pot aconseguir una connexió profunda amb la llum si es fa de qualsevol manera.
La quantitat de llum revelada per l´estudi o acció estarà en proporció directa a la preparació que haguem fet.
El repte de subsistència és comú a tots, fixant el punt de mira en els valors materials externs. Això suposa focalitzar-nos en els mitjans, però el fí es desenvolupar en nosaltres els valors eterns que donen substància i significat.
Qui es conforma amb el context vigent corre el perill d´estancar-se, i si no es va endavant anem enrera. Es tracta de créixer integralment, la qual cosa ens duu a no estar mai satisfets, doncs hi ha un munt de questions a reconduir per a donar una expressió polida que ens acosti a l´anhelada harmonia respecte a nosaltres i en les relacions amb la col-lectivitat.
diumenge, 3 d’abril del 2011
TROBAR SENTIT
Trobar sentit al que fem, al que volem, és el que cal saber desxifrant la trama rera el visible. La majoria d´actes els realitzem per inercia, per necessitat, on poques vegades ens aturem a reflexionar sobre el propòsit i on ens condueix l´acció. Acostumats a les rutines diaries, tenim el temps ocupat amb obligacions i distraccions que formen part del quotidià. Envoltats de sorolls i converses superficials, no dediquem un temps a entrar en contacte amb el nostre interior, que és on trobariem la claredat als dilemes que es presenten externament. Així, anem fent pel que estem habituats amb les nostres idees i conviccions, i malgrat haver ensopegat diverses ocasions, no hi ha inquietud per a indagar on és l´error, que es pot fer per a corregir-ho i dotar-nos d´unes pautes més eficients. De la mateixa manera que trobem lògic el procés de creixement des de la infantesa a la adultesa, que és necessari estudiar com a pas previ d´executar un treball, i gràcies a això aconseguir recursos per a subsistir, cal anar més lluny cercant el sentit de tot aquest conjunt d´esforços destinats a preservar la presència fisica. Satisfem el més bàsic, però també hi ha en nosaltres cossos subtils als quals hem de donar un aliment especific. I és aqui on s´ha d´esbrinar la finalitat que depassa al pensament i acció concrets. Obrir-nos al jo superior que resideix adormit en cadascú, és la manera de connectar amb vibracions més refinades, descobrint aleshores el que i el com. Més enllà de lluitar per l´estrictament primordial hi ha un objectiu més trascendent ; encaixar la diversitat en unitat, però això només serà possible quan anem despertant els centres més elevats que s´encarreguen d´augmentar cada vegada més la llum en nosaltres disminuint la foscor. Quan això arribi sabrem el perquè i com posicionar-nos per a viure una vida molt més rica i intensa guiada per uns preceptes suprems que a hores d´ara escapen a la ment inferior amb llurs capacitats actuals. Aconseguir-ho exigeix un gran treball, una instrucció immensa i constant, i un desig ardent de superació permanent a base d´un entrenament a tots nivells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)