PROGRÉS

Qué és progrés ? Millorar les condicions respecte a un precedent. Avançar en comparació a situacions establertes anteriors. Progressar és per tant experimentar processos de substitució entre unes formes o tendències instaurades, canviant-les per unes altres. El terme és aplicable a tot tipus de contextos, la finalitat és la mateixa : anar a més amb el pas del temps.
Viure posa a prova els cinc sentits, i com a recursos que suposen els hem d´emprar per a extreure´n avantatges. El moviment sempre és cap endavant, no és possible retrocedir. L´acontegut serveix de referència, de base per a nous inicis, i en la continua projecció hem d´encaixar l´existent que ens ha servit, amb noves formes materials o d´expressió a fi de no estancar-nos. La força vital empeny a superar-nos, i si amb el comés no ens encaminem envers el progrés, llavors s´esdevé la decadència.
La majoria associa progrés únicament a factors externs mundans, però s´acopla en qualsevol àmbit que suposi una constatació clara de com era en un passat a com és en un present amb les seves diferències significatives de més prestacions qualitatives. De fet els progressos més valuosos són els que transformen defectes en virtuts, passant d´unes manifestacions negatives perjudicials a unes de benèfiques per al propi individu i d´aquelles persones amb qui es relacioni i tingui influència.
Tothom vol progressar materialment per a disposar de condicions que reportin benestar i comoditat, és normal. En canvi qui vol progressar espiritualment és un grup més reduit, doncs això ha de brollar de dins , i si el desig no hi és no sentirem la necessitat de dur un estil de vida que ens dugui a despertar en nosaltres uns coneixements, sensacions i percepcions que requereixen un entrenament especific. I en la focalització bàsicament externa, el progrés sempre serà limitat i mai accedirem al veritable potencial.
La història ens ensenya els nombrosos canvis al llarg dels segles en tots sentits, en la forma de treballar, en les eines, cases, vestir, disposicions socials. Gradualment hem anat passant d´unes condicions dures amb fortes mancances, a unes condicions creixents de comfort tenint a l´abast el que mai fins ara haviem tingut.
La cobdicia humana genera desigualdats, i mentre´s uns quants disposen de molt, una gran part viu sota minims. Això no és progrés. Fins que no siguem capaços de pensar en el bé comú, elaborant plans d´ajut als desvalguts creant condicions de riquesa allà on hi ha pobresa, no hi haurà un progrés autèntic.