REPTES

La vida és un repte, posant-nos a prova per a que les nostres facultats latents s´entrenin i puguin expressar el seu potencial.
Al llarg dels anys es presenten tot tipus de situacions que cal afrontar, fent ús dels nostres valors extrets de la capacitat de pensar, de sentir i decidir.
El llistó ens el posarem més alt o més baix d´acord a les ambicions, tarannà, recursos mentals, físics i econòmics, així com el medi on ens trobem. L´afany de superació és indispensable per a fixar-nos nous reptes, havent de ser consequents en saber fins a on poden abastar les possibilitats d´assolir el desitjat. La planificació s´haurà de fer amb cura, dotant-se de formació per a moure´ns degudament en el terreny que pertoqui per apropar-nos a l´objectiu.
Els reptes ens els podem auto-imposar a fi de millorar l´estat actual en algun àmbit concret, o bé ens poden venir de l´exterior per a resoldre events imprevistos. Sigui com sigui són desafiaments, i la finalitat és prosperar segons el cas o subsanar en altres.
D´entre tots els reptes, el més exigent és el de voler viure en consonància a unes directrius espirituals, perque suposa la necessitat constant d´observar-ho tot i donar una resposta cada vegada més pulcra a les diverses expressions sorgides en nosaltres en tots sentits. Demana exercitar-se un i altre cop en el que fem, doncs no ens podem conformar amb simplismes. L´exigència és la tónica imperant, sense obsessions, però diligent i constant, en la persecució d´unes maneres acurades que permetin aflorar progressivament virtuts guanyades a base d´una tasca persistent.
Com qualsevol esforç, estudiar i altres treballs espirituals, s´ha de fer amb preparació, focalitzada atenció i respecte. Cap estudi o acció pot aconseguir una connexió profunda amb la llum si es fa de qualsevol manera.
La quantitat de llum revelada per l´estudi o acció estarà en proporció directa a la preparació que haguem fet.
El repte de subsistència és comú a tots, fixant el punt de mira en els valors materials externs. Això suposa focalitzar-nos en els mitjans, però el fí es desenvolupar en nosaltres els valors eterns que donen substància i significat.
Qui es conforma amb el context vigent corre el perill d´estancar-se, i si no es va endavant anem enrera. Es tracta de créixer integralment, la qual cosa ens duu a no estar mai satisfets, doncs hi ha un munt de questions a reconduir per a donar una expressió polida que ens acosti a l´anhelada harmonia respecte a nosaltres i en les relacions amb la col-lectivitat.