dissabte, 28 de maig del 2011

QUALITAT - QUANTITAT

Qualitat i quantitat han d´anar emparellats per a que acompleixin la seva funció. En el que necessitem és indipensable una quantitat, i aquesta mesura requereix una matéria primera òptima que ofereixi un producte destinat a un profit concret.
La qualitat és d´ordre espiritual, representa l´excel-lència pel que és, pel que fa, per la capacitat de durabilitat, eficàcia i rendiment. És sinònim de garantia, que hi podem confiar per les prestacions i solvència contrastada.
La quantitat és tant  espiritual com material. Espiritual en quant a abundància, i material quan el procés no té com a finalitat donar el millor en quant als bens oferts, sinó que prevalen els interessos personals d´obtenció d´uns guanys sense donar suficient importància a la qualitat dels mateixos. Aquest plantejament egoista pensa en el que pot aconseguir de benefici l´emissor, sense una consideració exigible envers el receptor.
La qualitat sempre expressa grandesa, dels elements i dels encarregats de transformar els ingredients des de l´inici fins a la culminació. La quantitat no podrà evidenciar-se com a grandesa si no va acompanyada de qualitat. I per més sensació d´exhuberància en quant a número, si és mediocre i de baixes prestacions valdrà poc per al que ha de servir.
Exactament el mateix passa en la vida de les persones. Els talents desenvolupats focalitzats en una àrea específica, marquen la diferència respecte a qui no assoleix el mateix nivell, i la comparació entre ambdòs és qui denota major o menor qualitat.
Les aspiracions, juntament amb l´aptitud, recursos i voluntat, poden edificar progressivament condicions qualitatives i la satisfacció dels resultats aconseguits, tant a títol personal com gaudi i utilitat d´aquells a qui ens adrecem prestant un servei.
Qualitat és símbol de riquesa, auto-estima, satisfacció, capacitat. En canvi, quantitat sense qualitat, és símbol de pobresa i limitació. En tot el que ens envolta, aquests dos factors sempre estan presents. I en els anhels de cadascú, i les habilitats per a convertir-ho en realitat, ens aproparan a una determinada qualitat en funció de les possibilitats.
La qualitat s´aplica en totes direccions. No tan sols és important en els estris que fem servir habitualment, ho és en la facultat de saber imprimir pensaments elevats de pau, harmonia, fraternitat, converses enriquidores, en sentiments afectuosos, accions nobles i justes vetllant pel bé comú. Tot allò que crea benestar, en nosaltres i el proïsme, en relacions on ens sentim gratificats, en activitats engrescadores, dedicant un temps i un esforç envers algú necessitat. El que ens dignifica, el que empeny a millorar-nos com a ésser, el que genera condicions més favorables respecte a époques anteriors. El que ens apropa en definitiva a l´expressió espiritual en forma de virtuts experimentant-ho en la densitat material.
Qualitat és el que tots volem, però només uns quants hi accedeixen per preparació i recursos, interns i externs.

divendres, 20 de maig del 2011

PACIÈNCIA

La paciència té una connotació d´impasse entre dos moments que suposa una espera. L´altra connotació és de resignació davant d´uns imponderants que no depenen de la nostra voluntat.
Les variants que poden posar a prova la paciència són múltiples : persones desagradables, cues llarguissimes, problemes de salut, quedar atrapat en un embús, demores en la sortida d´un tren, etc. Ja sigui per relacions o circumstàncies, el que ens pugui tensar és un missatge a desxifrar que conté informació.
Res és casual, si hem d´experimentar una situació que voldriem evitar però resulta que ens hi trobem de ple, significa que disposem d´una o varies oportunitats d´aprenentatge. Ara bé, això només serà possible si estem receptius observant el panorama que ens envolta, la nostra situació dins del context, el marge de maniobra i la capacitat de prendre decisions o d´acatar el que passa.
 És l´ego que vol les coses a la seva manera, amb rapidesa, però per més que ho desitgem, no tenim el control de molts factors que depenen bé del medi circundant o d´altres persones. Aquesta mancança, aquesta dependència, obliga a conreuar en primer terme l´auto-domini, clau per encarar el previsible i l´imprevist, indispensable per a no precipitar-se en dir o fer segons que pugui derivar en consequències negatives.
El segon punt és la tranquil-litat, que palesa la confiança del procés gradual amb un coneixement de que les resolucions o no segons el cas, arribaran just en el moment precís.
No voler precipitar resultats gaudint del moment, aquesta seria una bona postura que ens faria estar relaxats, atents en el que es va desenvolupant en l´interval entre un principi i un final.
La natura no només és la nostra proveïdora de tot el necessari per a viure, és el llibre obert d´on hem d´extreure les lliçons per aplicar-les a tots els àmbits en la quotidianeitat, ensenyant-nos que tot s´ajusta a un seguit d´etapes correlatives des de la llavor inicial al fruit final, creixent al seu ritme, sense presses, cada cosa madurant al seu moment. I la natura, que és la nostra font de subsistència, i el mestre més gran de qui hem d´aprendre, té una paciència immensa, aleshores perquè no ens hi emmirallem i fem que també sigui una virtut en nosaltres !

dimarts, 10 de maig del 2011

SERVIR I SER SERVIT

L´univers està dissenyat per a l´equilibri, i quan momentàniament s´altera, immediatament es posen en marxa els mecanismes per a restablir-lo. Cada component exerceix una funció que és la seva contribució al conjunt. Tot està col-locat en el seu lloc adient, amb un ordre, des de el més petit al més gran, el més proper i el més llunyà. I dins d´aquestes mesures i distàncies, el principi d´organització afecta a tots per igual.
Cada integrant és individual, on la subsistència depèn del rebut per l´entorn, i aquest entorn també es manté gràcies a la participació de les diverses singularitats. S´estableix així una doble faceta : servir i ser servit.
Servir és donar, compartir, actuar. Ser servit és rebre, vetllar per hom mateix, receptivitat. L´equilibri consisteix en participar d´ambdòs a través de l´intercanvi.
La dependència que tots sense excepció tenim en fronts diversos, genera una necessitat, i gràcies a això entrem en connexió els uns amb els altres. La clau del desenvolupament, manteniment i expansió radica en les mancances, i l´ineludible interacció amb diferents estaments per a que la persistència fisica sigui possible.
Tenim unes parts cobertes i unes parts no cobertes. Amb els recursos adquirits anem a cercar les parts no cobertes, que són recursos a aconseguir. I en aquesta dinàmica és on hi ha la fluidesa, el motor de la vida.
Els variats regnes a la natura serveixen i són servits. Les llavors són el fonament, i l´aigua, l´oxigen i el sol són el nodriment. Els minerals proveeixen a les plantes, aquests als animals, on els humans aprofiten les aportacions dels tres regnes, i per la mateixa lògica, l´encadenament segueix en estrats superiors al génere humà en un nivell més elevat, no perceptibles als nostres sentits limitats.
S´ha de vetllar per les pròpies necessitats i aspiracions, és lògic, consistint la tasca en dotar-se d´auto-suficiència, i en el procés que va de no tenir a tenir, l´hem de fer oferint els diferents mitjans de que disposem en una donació reciproca de bens continua que faciliti la preservació de l´existència.