SERVIR I SER SERVIT

L´univers està dissenyat per a l´equilibri, i quan momentàniament s´altera, immediatament es posen en marxa els mecanismes per a restablir-lo. Cada component exerceix una funció que és la seva contribució al conjunt. Tot està col-locat en el seu lloc adient, amb un ordre, des de el més petit al més gran, el més proper i el més llunyà. I dins d´aquestes mesures i distàncies, el principi d´organització afecta a tots per igual.
Cada integrant és individual, on la subsistència depèn del rebut per l´entorn, i aquest entorn també es manté gràcies a la participació de les diverses singularitats. S´estableix així una doble faceta : servir i ser servit.
Servir és donar, compartir, actuar. Ser servit és rebre, vetllar per hom mateix, receptivitat. L´equilibri consisteix en participar d´ambdòs a través de l´intercanvi.
La dependència que tots sense excepció tenim en fronts diversos, genera una necessitat, i gràcies a això entrem en connexió els uns amb els altres. La clau del desenvolupament, manteniment i expansió radica en les mancances, i l´ineludible interacció amb diferents estaments per a que la persistència fisica sigui possible.
Tenim unes parts cobertes i unes parts no cobertes. Amb els recursos adquirits anem a cercar les parts no cobertes, que són recursos a aconseguir. I en aquesta dinàmica és on hi ha la fluidesa, el motor de la vida.
Els variats regnes a la natura serveixen i són servits. Les llavors són el fonament, i l´aigua, l´oxigen i el sol són el nodriment. Els minerals proveeixen a les plantes, aquests als animals, on els humans aprofiten les aportacions dels tres regnes, i per la mateixa lògica, l´encadenament segueix en estrats superiors al génere humà en un nivell més elevat, no perceptibles als nostres sentits limitats.
S´ha de vetllar per les pròpies necessitats i aspiracions, és lògic, consistint la tasca en dotar-se d´auto-suficiència, i en el procés que va de no tenir a tenir, l´hem de fer oferint els diferents mitjans de que disposem en una donació reciproca de bens continua que faciliti la preservació de l´existència.