PACIÈNCIA

La paciència té una connotació d´impasse entre dos moments que suposa una espera. L´altra connotació és de resignació davant d´uns imponderants que no depenen de la nostra voluntat.
Les variants que poden posar a prova la paciència són múltiples : persones desagradables, cues llarguissimes, problemes de salut, quedar atrapat en un embús, demores en la sortida d´un tren, etc. Ja sigui per relacions o circumstàncies, el que ens pugui tensar és un missatge a desxifrar que conté informació.
Res és casual, si hem d´experimentar una situació que voldriem evitar però resulta que ens hi trobem de ple, significa que disposem d´una o varies oportunitats d´aprenentatge. Ara bé, això només serà possible si estem receptius observant el panorama que ens envolta, la nostra situació dins del context, el marge de maniobra i la capacitat de prendre decisions o d´acatar el que passa.
 És l´ego que vol les coses a la seva manera, amb rapidesa, però per més que ho desitgem, no tenim el control de molts factors que depenen bé del medi circundant o d´altres persones. Aquesta mancança, aquesta dependència, obliga a conreuar en primer terme l´auto-domini, clau per encarar el previsible i l´imprevist, indispensable per a no precipitar-se en dir o fer segons que pugui derivar en consequències negatives.
El segon punt és la tranquil-litat, que palesa la confiança del procés gradual amb un coneixement de que les resolucions o no segons el cas, arribaran just en el moment precís.
No voler precipitar resultats gaudint del moment, aquesta seria una bona postura que ens faria estar relaxats, atents en el que es va desenvolupant en l´interval entre un principi i un final.
La natura no només és la nostra proveïdora de tot el necessari per a viure, és el llibre obert d´on hem d´extreure les lliçons per aplicar-les a tots els àmbits en la quotidianeitat, ensenyant-nos que tot s´ajusta a un seguit d´etapes correlatives des de la llavor inicial al fruit final, creixent al seu ritme, sense presses, cada cosa madurant al seu moment. I la natura, que és la nostra font de subsistència, i el mestre més gran de qui hem d´aprendre, té una paciència immensa, aleshores perquè no ens hi emmirallem i fem que també sigui una virtut en nosaltres !