El dia a dia suposa afrontar-se a nombroses dualitats on cadascú d´acord a l´evolució, tarannà, procedir i condicions té les seves. Ens debatem entre una opció o una altra, on ambdues poden servir-nos segons el cas, i a vegades perjudicar-nos. Una part pot afavorir i la contrària desafavorir, d´entrada, però caldrà veure el procés fins on ens porta.
Hi ha molts aspectes de doble tendència : veritat/mentida ; coneixement/ignorància ; pobresa/riquesa. És una espécie de tenir o no tenir. La vertent facilitadora és tenir, comportar-se d´acord a unes pautes per a generar l´idoni. La vertent obstaculitzadora és no tenir, el que és inadequat, que pot ser perjudicial.
La majoria viu atrapada en l´inercia per a cobrir el més elemental, i així no es poden forjar altes aspiracions, només anar fent i ja es considera molt. És bastant desolador comprovar aquest panorama quan estem envoltats de riqueses, que mai abarcarem plenament, que podriem generar unes relacions dotades d´al-licients, i en canvi prevalen trobades marcades d´autèntic interés.
Tenim una immensitat al nostre abast i en molts casos vivim en la indigència. Superficialitat general, poca efusivitat, demostracions afectuoses a un baix nivell, amb un estil de vida deficient tenint en compte els mitjans i informació que ens envolten. Podriem gaudir d´unes grans qualitats en tots sentits, però no som capaços d´introduir-la. La prova és passar d´una vida insulsa, limitada, de simple manutenció fisica, a una vida amb contingut, que vagi més enllà de l´immediat i transitori.
Si no milloren les condicions és per conformisme, per no creure en els canvis, en les nostres capacitats, i al no arriscar per a experimentar transformacions notories, seguim immersos en la rutina habitual sense atractius engrescadors ni objectius que ens facin esforçar a fons.
El temps va passant, i al cap dels anys, si no hem dinamitzat de debó els talents latents en quelcom edificant, constatem que en realitat hem fet molt poc per avançar.
Allò que ens limita, restringeix, ha de ser com un motor impulsor per als esforços de superació a fi d´anar a més lluny d´on ens trobem. Si tot ho tinguessim a l´abast no caldria lluitar, ens acomodariem i s´acabaria el progrés. El que no funciona, el no adient, és un impediment, que esdevé una oportunitat a condició de treballar ferms en transmutar-ho.
No hem de demanar el fàcil, doncs això sovint frena els recursos expressius. L´al-licient que permet créixer és encarar reptes de major envergadura, i hem de ser valents confiant en les nostres possibilitats executores.
En la quotidianeitat diaria es forja l´existència, depenent de la tonalitat que imprimim que sigui plena d´expectatives, o senzillament cobrir l´expedient
dijous, 30 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
COM SER ATRAIENT
Tothom deu pensar que la bellesa és el punt principal per a captar l´atenció i agradar. Sens dubte és important a primer cop d´ull, però al darrera hi ha d´haver quelcom més que ho sostingui, del contrari l´atracció s´esvairà amb rapidesa.
El que més atrau d´algú és el que diu i el que fa, a l´igual que pot ser el més desagradable si és groller i vulgar.
Saber captivar per la paraula és un art extret d´una hàbil combinació de mots i sensibilitat que atorguen un to de refinament. L¨educació formativa acumulada al llarg dels anys, juntament a uns trets distintius de l´individu, faciliten l´habilitat dialéctica. Parlar ho sap fer tothom, discursos o conferències poden ser més o menys interessants, on la seducció discursiva només es concedeix a una minoria privilegiada.
Estem cansats d´escoltar polítics, famosos o els nostres coneguts com van repetint-se monótonament amb una previsió que ho fa avorridor. L´encalllament on es van aturar temps enrera sense eixamplar nous horitzons, és on s´han quedat, i en consequència les expressions són les mateixes.
L´increment quantitatiu i qualitatiu de coneixements i experiències és el que fa la vida atraient, i de retruc quan ens relacionem ho fa també per als altres. Per això costa tant trobar qui marqui diferències, perquè a l´estar absorts en treballar i activitats quotidianes més aviat banals, no es dedica temps al propi conreu personal, essent un impediment per al creixement continu al no dedicar atenció.
La gent prefereix el bonic al lleig, el que entusiasma en lloc del que decep, el que il-lumina i no el que enfosqueix, però no s´esforça per a introduir aquests anhels en si mateix, i com és evident tampoc ho pot veure reflectit a l´exterior mentre´s no es generi el moviment que ho crei.
Sovint es reuneixen persones i parlen durant hores, però si repassem a fons el contingut del que han dit, segurament en un nombre molt elevat de casos, no es podrà aprofitar res. Han xerrat molt, però res substancial que valgués la pena, que fes reflexionar, que ens impulsés a fer coses, a millorar quelcom. I això passa cada dia, i la major part de vegades que quedem amb coneguts a no ser que ja els uneixin idees o temàtiques compartides.
La mediocritat no es combat amb mediocritat, a l´igual que la ignorància amb ignorància. Si volem introduir elements qualitatius els hem d´atraure, i això suposa esforç, preparació i un veritable anhel que ens mantingui ferms en l´instrucció i poliment per anar passant de les formes limitades precedents a unes més expansives.
El que més atrau d´algú és el que diu i el que fa, a l´igual que pot ser el més desagradable si és groller i vulgar.
Saber captivar per la paraula és un art extret d´una hàbil combinació de mots i sensibilitat que atorguen un to de refinament. L¨educació formativa acumulada al llarg dels anys, juntament a uns trets distintius de l´individu, faciliten l´habilitat dialéctica. Parlar ho sap fer tothom, discursos o conferències poden ser més o menys interessants, on la seducció discursiva només es concedeix a una minoria privilegiada.
Estem cansats d´escoltar polítics, famosos o els nostres coneguts com van repetint-se monótonament amb una previsió que ho fa avorridor. L´encalllament on es van aturar temps enrera sense eixamplar nous horitzons, és on s´han quedat, i en consequència les expressions són les mateixes.
L´increment quantitatiu i qualitatiu de coneixements i experiències és el que fa la vida atraient, i de retruc quan ens relacionem ho fa també per als altres. Per això costa tant trobar qui marqui diferències, perquè a l´estar absorts en treballar i activitats quotidianes més aviat banals, no es dedica temps al propi conreu personal, essent un impediment per al creixement continu al no dedicar atenció.
La gent prefereix el bonic al lleig, el que entusiasma en lloc del que decep, el que il-lumina i no el que enfosqueix, però no s´esforça per a introduir aquests anhels en si mateix, i com és evident tampoc ho pot veure reflectit a l´exterior mentre´s no es generi el moviment que ho crei.
Sovint es reuneixen persones i parlen durant hores, però si repassem a fons el contingut del que han dit, segurament en un nombre molt elevat de casos, no es podrà aprofitar res. Han xerrat molt, però res substancial que valgués la pena, que fes reflexionar, que ens impulsés a fer coses, a millorar quelcom. I això passa cada dia, i la major part de vegades que quedem amb coneguts a no ser que ja els uneixin idees o temàtiques compartides.
La mediocritat no es combat amb mediocritat, a l´igual que la ignorància amb ignorància. Si volem introduir elements qualitatius els hem d´atraure, i això suposa esforç, preparació i un veritable anhel que ens mantingui ferms en l´instrucció i poliment per anar passant de les formes limitades precedents a unes més expansives.
divendres, 10 de juny del 2011
ON CERQUEM ?
Tothom sense excepció busca, va a la recerca de, però el primordial és saber on cal fer-ho. Si no anem al lloc apropiat, per més que insistim no aconseguirem res, per tant, l´essencial és conèixer que cerquem i on ho podem trobar.
La majoria no assoleix llurs desitjos perquè en realitat no saben que els hi convé. Van provant aquí i allà, en una cosa rera altra, acabant tard o dora en frustració. Generalment enfoquen les pretensions en factors externs, convençuts que són com una mena de panacea, comprovant asiduament que una vegada es té l´objecte cobejat, resulta que no ens satisfà com pensàvem. I també passa el mateix si no ho obtenim, doncs l´esquema mental és qui ens auto-enganya.
La gent, per regla general, de forma prominent, té la convicció que la felicitat és una questió de tenir, i amb aquest convenciment es llencen a perseguir múltiples objectius que la societat ofereix. Evidentment que alguns elements essencials són de primer ordre, així com un bon grapat de necessaris per accedir a unes comoditats. Ara bé, això fa una funció d´intermediari, però no ha de ser un fí. La problemàtica sorgeix de pensar que és un fí, estan a mercè d´objectes, diners o relacions. Tot allo què és transitori, canviant, subjecte a oscil-lacions, a pérdues, no és fonamental, perquè suposa entrar en dependències de tercers o de circumstàncies on avui hi poden ser i demà desaparèixer.
El que realment és essencial és el que és etern. El que sempre és amb nosaltres, forjat pel nostre treball espiritual, que ningú ens pot prendre, perquè és subtil, evidenciat en forma de qualitats com pot ser la bondat, generositat, amabilitat, compassió, voluntat, amor, humilitat, paciència, serenitat, saviesa, i moltes altres més. Aquests són valors permanents que sempre reporten bons resultats, i no els hem d´anar a buscar fora.
Si veiem tantes persones desencisades és perquè cerquen la cosa equivocada en el lloc equivocat, doncs si anessin a cercar-ho on correspon (dins d´ells mateixos) aconseguirien el que de debó persegueixen però que ignoren per manca d´una deguda introspecció.
La gent diu " vull viure ", gaudir de plaers, accedir a la riquesa. I això en sí és neutre. Es torna perjudicial enlloc de benèfic quan se´n fa un mal ús en forma d´abús o desmesura. En canvi, qui focalitza les intencions en conreuar-se com a individu per a desenvolupar-se integralment, esforçant-se en la pulcritud i correcció del manifestat, pensant a encaixar socialment aportant llurs serveis particulars, viurà en pau i content encara que disposi només de l´indispensable immers en la senzillesa. Però l´individu en questió assaborirà uns altres plaers i unes altres riqueses molt més valuoses que totes aquelles exposades al deteriorament i efímeres, mentre´s que aquestes són permanents i indestructibles.
La majoria no assoleix llurs desitjos perquè en realitat no saben que els hi convé. Van provant aquí i allà, en una cosa rera altra, acabant tard o dora en frustració. Generalment enfoquen les pretensions en factors externs, convençuts que són com una mena de panacea, comprovant asiduament que una vegada es té l´objecte cobejat, resulta que no ens satisfà com pensàvem. I també passa el mateix si no ho obtenim, doncs l´esquema mental és qui ens auto-enganya.
La gent, per regla general, de forma prominent, té la convicció que la felicitat és una questió de tenir, i amb aquest convenciment es llencen a perseguir múltiples objectius que la societat ofereix. Evidentment que alguns elements essencials són de primer ordre, així com un bon grapat de necessaris per accedir a unes comoditats. Ara bé, això fa una funció d´intermediari, però no ha de ser un fí. La problemàtica sorgeix de pensar que és un fí, estan a mercè d´objectes, diners o relacions. Tot allo què és transitori, canviant, subjecte a oscil-lacions, a pérdues, no és fonamental, perquè suposa entrar en dependències de tercers o de circumstàncies on avui hi poden ser i demà desaparèixer.
El que realment és essencial és el que és etern. El que sempre és amb nosaltres, forjat pel nostre treball espiritual, que ningú ens pot prendre, perquè és subtil, evidenciat en forma de qualitats com pot ser la bondat, generositat, amabilitat, compassió, voluntat, amor, humilitat, paciència, serenitat, saviesa, i moltes altres més. Aquests són valors permanents que sempre reporten bons resultats, i no els hem d´anar a buscar fora.
Si veiem tantes persones desencisades és perquè cerquen la cosa equivocada en el lloc equivocat, doncs si anessin a cercar-ho on correspon (dins d´ells mateixos) aconseguirien el que de debó persegueixen però que ignoren per manca d´una deguda introspecció.
La gent diu " vull viure ", gaudir de plaers, accedir a la riquesa. I això en sí és neutre. Es torna perjudicial enlloc de benèfic quan se´n fa un mal ús en forma d´abús o desmesura. En canvi, qui focalitza les intencions en conreuar-se com a individu per a desenvolupar-se integralment, esforçant-se en la pulcritud i correcció del manifestat, pensant a encaixar socialment aportant llurs serveis particulars, viurà en pau i content encara que disposi només de l´indispensable immers en la senzillesa. Però l´individu en questió assaborirà uns altres plaers i unes altres riqueses molt més valuoses que totes aquelles exposades al deteriorament i efímeres, mentre´s que aquestes són permanents i indestructibles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)