ON CERQUEM ?

Tothom sense excepció busca, va a la recerca de, però el primordial és saber on cal fer-ho. Si no anem al lloc apropiat, per més que insistim no aconseguirem res, per tant, l´essencial és conèixer que cerquem i on ho podem trobar.
La majoria no assoleix llurs desitjos perquè en realitat no saben que els hi convé. Van provant aquí i allà, en una cosa rera altra, acabant tard o dora en frustració. Generalment enfoquen les pretensions en factors externs, convençuts que són com una mena de panacea, comprovant asiduament que una vegada es té l´objecte cobejat, resulta que no ens satisfà com pensàvem. I també passa el mateix si no ho obtenim, doncs l´esquema mental és qui ens auto-enganya.
La gent, per regla general, de forma prominent, té la convicció que la felicitat és una questió de tenir, i amb aquest convenciment es llencen a perseguir múltiples objectius que la societat ofereix. Evidentment que alguns elements essencials són de primer ordre, així com un bon grapat de necessaris per accedir a unes comoditats. Ara bé, això fa una funció d´intermediari, però no ha de ser un fí. La problemàtica sorgeix de pensar que és un fí, estan a mercè d´objectes, diners o relacions. Tot allo què és transitori, canviant, subjecte a oscil-lacions, a pérdues, no és fonamental, perquè suposa entrar en dependències de tercers o de circumstàncies on avui hi poden ser i demà desaparèixer.
El que realment és essencial és el que és etern. El que sempre és amb nosaltres, forjat pel nostre treball espiritual, que ningú ens pot prendre, perquè és subtil, evidenciat en forma de qualitats com pot ser la bondat, generositat, amabilitat, compassió, voluntat, amor, humilitat, paciència, serenitat, saviesa, i moltes altres més. Aquests són valors permanents que sempre reporten bons resultats, i no els hem d´anar a buscar fora.
Si veiem tantes persones desencisades és perquè cerquen la cosa equivocada en el lloc equivocat, doncs si anessin a cercar-ho on correspon (dins d´ells mateixos) aconseguirien el que de debó persegueixen però que ignoren per manca d´una deguda introspecció.
La gent diu " vull viure ", gaudir de plaers, accedir a la riquesa. I això en sí és neutre. Es torna perjudicial enlloc de benèfic quan se´n fa un mal ús en forma d´abús o desmesura. En canvi, qui focalitza les intencions en conreuar-se com a individu per a desenvolupar-se integralment, esforçant-se en la pulcritud i correcció del manifestat, pensant a encaixar socialment aportant llurs serveis particulars, viurà en pau i content encara que disposi només de l´indispensable immers en la senzillesa. Però l´individu en questió assaborirà uns altres plaers i unes altres riqueses molt més valuoses que totes aquelles exposades al deteriorament i efímeres, mentre´s que aquestes són permanents i indestructibles.