El dia a dia suposa afrontar-se a nombroses dualitats on cadascú d´acord a l´evolució, tarannà, procedir i condicions té les seves. Ens debatem entre una opció o una altra, on ambdues poden servir-nos segons el cas, i a vegades perjudicar-nos. Una part pot afavorir i la contrària desafavorir, d´entrada, però caldrà veure el procés fins on ens porta.
Hi ha molts aspectes de doble tendència : veritat/mentida ; coneixement/ignorància ; pobresa/riquesa. És una espécie de tenir o no tenir. La vertent facilitadora és tenir, comportar-se d´acord a unes pautes per a generar l´idoni. La vertent obstaculitzadora és no tenir, el que és inadequat, que pot ser perjudicial.
La majoria viu atrapada en l´inercia per a cobrir el més elemental, i així no es poden forjar altes aspiracions, només anar fent i ja es considera molt. És bastant desolador comprovar aquest panorama quan estem envoltats de riqueses, que mai abarcarem plenament, que podriem generar unes relacions dotades d´al-licients, i en canvi prevalen trobades marcades d´autèntic interés.
Tenim una immensitat al nostre abast i en molts casos vivim en la indigència. Superficialitat general, poca efusivitat, demostracions afectuoses a un baix nivell, amb un estil de vida deficient tenint en compte els mitjans i informació que ens envolten. Podriem gaudir d´unes grans qualitats en tots sentits, però no som capaços d´introduir-la. La prova és passar d´una vida insulsa, limitada, de simple manutenció fisica, a una vida amb contingut, que vagi més enllà de l´immediat i transitori.
Si no milloren les condicions és per conformisme, per no creure en els canvis, en les nostres capacitats, i al no arriscar per a experimentar transformacions notories, seguim immersos en la rutina habitual sense atractius engrescadors ni objectius que ens facin esforçar a fons.
El temps va passant, i al cap dels anys, si no hem dinamitzat de debó els talents latents en quelcom edificant, constatem que en realitat hem fet molt poc per avançar.
Allò que ens limita, restringeix, ha de ser com un motor impulsor per als esforços de superació a fi d´anar a més lluny d´on ens trobem. Si tot ho tinguessim a l´abast no caldria lluitar, ens acomodariem i s´acabaria el progrés. El que no funciona, el no adient, és un impediment, que esdevé una oportunitat a condició de treballar ferms en transmutar-ho.
No hem de demanar el fàcil, doncs això sovint frena els recursos expressius. L´al-licient que permet créixer és encarar reptes de major envergadura, i hem de ser valents confiant en les nostres possibilitats executores.
En la quotidianeitat diaria es forja l´existència, depenent de la tonalitat que imprimim que sigui plena d´expectatives, o senzillament cobrir l´expedient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada