Molta gent està confosa respecte al que creu de certs temes. L´enfoc mundà, egoista, juntament als paràmetres imperants, limiten la visió de diversos aspectes. És precís dotar-se d´una amplitud de mires que faci entenedores situaciones que al veure-les des d´una òptica reduida no les tractem com cal, no li sabem extreure el gaudi i el profit desitjat, visquent-ho fins i tot en ocasions com adversitats. La capacitat de comprensió és clau en el tractament i experimentació.
Dels diferents apartats on podem tenir disensions, n´he escollit tres a modus d´exposició i síntesi : soledat, riquesa i relacions.
La soledat no existeix com a tal, sempre estem amb nosaltres mateixos i envoltats de tot l´univers. És impossible estar sol, perquè la natura sempre és aquí present. La vida en societat implica intercanvis que fem amb altres persones, i per a subsistir hem de treballar, i encara que es visqui de renda és indispensable establir relacions per a proveïr-nos dels bens que volem aconseguir. Podem estar sols momentàniament de companyia humana, però igualment seguim amb la nostra pròpia companyia que mai ens deixa. Quan la gent diu "estic sol" "estic sola" només es refereix a aquest tipus de companyia, doncs en té d´altres, i l´únic és ser-ne conscient per a entrar-hi en contacte.
La sensació de soledat en realitat és buidor interior, una absència de connexió amb hom mateix, que al no fe-se pretén trobar externament a través d´altres, però aquesta és una tasca estrictament personal que depèn de nosaltres.
La riquesa material anhelada per la majoria, no ens ho pot proporcionar tot. Es poden adquirir moltes coses, accedir a més quantitat i qualitat, però només en elements externs. Al desert, al bosc, per més rics que siguem, tots els diners del món no serveixen en absolut, tan sols ho poden fer en l´anomenada civilització. L´acumulat en forma de possessions no ho podem portar a sobre en la seva totalitat, i en el moment del traspàs ho hem de deixar. En canvi, les riqueses interiors guanyades a través del temps amb un treball de creixement espiritual en forma d´amor i saviesa, sempre ens acompanyen, són nostres i ningú ens les pot prendre. Aquestes són les veritables riqueses.
A més, per diners que es puguin tenir, si hi ha una salut deficient, intel-ligència escassa o relacions frustrants, són connotacions de pobresa, i la riquesa serà relativa.
Les relacions exerceixen d´intermediaris, fan de pont entre la nostra posició i les pretensions a assolir. Gràcies a les relacions, juntament als propis valors i esforços tirem endavant.
No hem de veure als altres com a subjectes destinats a gratificar els desitjos de l´ego. Les relacions són el mitjà d´intercanvi per excel-lència, on l´objectiu no ha de centrar-se exclusivament en els avantatges a aconseguir mitjançant les diverses aportacions d´altri. El plantejament s´ha d´enfocar en "com puc servir, com puc ajudar ", perquè si tots pensessim d´aquesta manera, s´esvairien les formulacions egoistes i desapareixerien les mancances gràcies a l´esperit servicial.
Els altres no són mitjans d´explotació, ni tampoc suposats proporcionadors de felicitat. Cal tenir clars els conceptes, veure´ls pel que són, no pel que ens pensem, suposem, imaginem o volem.
Aquest blog no pretén emular els grans pensadors clàssics, només unes breus exposicions que puguin arribar a tot tipus de persones.
dissabte, 27 d’agost del 2011
dissabte, 13 d’agost del 2011
COM VIURE
Si ens endinsem en una zona fosca, bruta, amb materials innobles, no hi veurem clar, ens embrutarem i podem sortir malparats. Això és el que passa quan caiem en l´inercia del fàcil, en deixar-nos seduir per temptacions que satisfan en un primer instant, però que enlloc d´omplir ens buiden.
Amb la limitació de pensament i percepció, enfocant-nos únicament en el mundà, estem convençuts que el plaer es troba en un conjunt d´activitats i experiències destinades a satisfer els desitjos físics. Segons el cas i mesura està bé gaudir d´aquests, l´important és saber que importa realment, de quina manera incideix en nosaltres, i enlloc de cercar el prescindible hem de cercar el primordial.
Estem insatisfets, quan no per un motiu per un altre, quan hauria de ser al contrari. I la dinàmica només es pot trencar a través de canviar. Això implica moure´ns, modificar formes de pensar i sentir per a que l´acció s´encamini en una altra direcció amb unes pautes diferents. Sense moviment no hi ha canvi i sense canvi no es pot avançar.
És bàsic preguntar-se i observar el que fem i cap on ens condueix. Si no ens agrada el context actual suposa que hi ha algún factor que no funciona o no ho fa en consonància al que caldria o voldriem. Aleshores, la questió és : puc sortir d´aquesta dinàmica ? puc redreçar-la ? Si és afirmatiu només cal l´estrategia planificadora, i de la idea abstracta inicial convertir-la en realitat pràctica gràcies a unes gestions precises que configurin un nou context.
Si hi ha tants apartats que no van bé és per l´inconsciència de fons que no s´imagina les consequències d´abast proper i llunyà que tenen les formes maldestres, i si no, perquè costa tant evolucionar, no en quant a tecnologia, sinó nosaltres individualment ? perquè ens encallem ? perquè ensopeguem reiteradament ? perquè aquest afany rera bens transitoris deixant de banda els valors eterns ? perquè hi ha tanta mediocritat global i tan poca brillantor ?
Tot radica en l´enfoc i en la visió. Enfoc envers el mundà, veient només l´extern, disposant així d´una part de la totalitat, i amb una visió reduida els resultats que obtindrem seran reduits. Empesos per la necessitat de cobrir l´elemental, estem condicionats en el marge de maniobra, i si l´afany d´anar més enllà no sorgeix de l´exterior, mai serà possible sortir de la limitació.
Molta gent té coneixements intel-lectuals, amb una capacitat analítica fantàstica, però es quedaran en les aparences si no conreuen quelcom més en ells. Un anar donant voltes als mateixos temes sense trobar veritables solucions perquè les respostes no poden venir d´un estrat on hi ha mancances, s´ha d´anar a la font d´on brolla tota vida.
Eixamplar la perspectiva exigeix pujar de nivell, havent de sintonitzar-se en el que demana. Més preparació, més amplitud de mires, més recursos, més qualitat en el pensar, sentir i fer. Cada nou ascens és passar d´una densitat a una subtilesa, obrint-nos a possibilitats més grans no imaginables fins que entrem en contacte.
Es viu en estrats molt baixos de consciència, i en consequència tot el que gira al voltant és limitat. Expandir-se com a ésser, requereix d´una instrucció i entrenament cada vegada més amplis i intensos, perquè aquí és on radiquen les oportunitats de progrés.
Hem de tenir clar cap on s´encaminen les pretensions, si al superior o a l´inferior. Si són envers el superior, llavors atraurem els mitjans per a generar les condicions òptimes de desenvolupament constant en totes les àrees, i els resultats seran més evidents en forma de noves benediccions i benestar general. Si l´enfoc és envers l´inferior, haurem de viure amb el que aquest és capaç d´oferir, on els dubtes, tensions, polèmiques, malestar, seran els acompanyants, on de tant en tant ens sentirem bé, però només serà un oasi en el desert.
Amb la limitació de pensament i percepció, enfocant-nos únicament en el mundà, estem convençuts que el plaer es troba en un conjunt d´activitats i experiències destinades a satisfer els desitjos físics. Segons el cas i mesura està bé gaudir d´aquests, l´important és saber que importa realment, de quina manera incideix en nosaltres, i enlloc de cercar el prescindible hem de cercar el primordial.
Estem insatisfets, quan no per un motiu per un altre, quan hauria de ser al contrari. I la dinàmica només es pot trencar a través de canviar. Això implica moure´ns, modificar formes de pensar i sentir per a que l´acció s´encamini en una altra direcció amb unes pautes diferents. Sense moviment no hi ha canvi i sense canvi no es pot avançar.
És bàsic preguntar-se i observar el que fem i cap on ens condueix. Si no ens agrada el context actual suposa que hi ha algún factor que no funciona o no ho fa en consonància al que caldria o voldriem. Aleshores, la questió és : puc sortir d´aquesta dinàmica ? puc redreçar-la ? Si és afirmatiu només cal l´estrategia planificadora, i de la idea abstracta inicial convertir-la en realitat pràctica gràcies a unes gestions precises que configurin un nou context.
Si hi ha tants apartats que no van bé és per l´inconsciència de fons que no s´imagina les consequències d´abast proper i llunyà que tenen les formes maldestres, i si no, perquè costa tant evolucionar, no en quant a tecnologia, sinó nosaltres individualment ? perquè ens encallem ? perquè ensopeguem reiteradament ? perquè aquest afany rera bens transitoris deixant de banda els valors eterns ? perquè hi ha tanta mediocritat global i tan poca brillantor ?
Tot radica en l´enfoc i en la visió. Enfoc envers el mundà, veient només l´extern, disposant així d´una part de la totalitat, i amb una visió reduida els resultats que obtindrem seran reduits. Empesos per la necessitat de cobrir l´elemental, estem condicionats en el marge de maniobra, i si l´afany d´anar més enllà no sorgeix de l´exterior, mai serà possible sortir de la limitació.
Molta gent té coneixements intel-lectuals, amb una capacitat analítica fantàstica, però es quedaran en les aparences si no conreuen quelcom més en ells. Un anar donant voltes als mateixos temes sense trobar veritables solucions perquè les respostes no poden venir d´un estrat on hi ha mancances, s´ha d´anar a la font d´on brolla tota vida.
Eixamplar la perspectiva exigeix pujar de nivell, havent de sintonitzar-se en el que demana. Més preparació, més amplitud de mires, més recursos, més qualitat en el pensar, sentir i fer. Cada nou ascens és passar d´una densitat a una subtilesa, obrint-nos a possibilitats més grans no imaginables fins que entrem en contacte.
Es viu en estrats molt baixos de consciència, i en consequència tot el que gira al voltant és limitat. Expandir-se com a ésser, requereix d´una instrucció i entrenament cada vegada més amplis i intensos, perquè aquí és on radiquen les oportunitats de progrés.
Hem de tenir clar cap on s´encaminen les pretensions, si al superior o a l´inferior. Si són envers el superior, llavors atraurem els mitjans per a generar les condicions òptimes de desenvolupament constant en totes les àrees, i els resultats seran més evidents en forma de noves benediccions i benestar general. Si l´enfoc és envers l´inferior, haurem de viure amb el que aquest és capaç d´oferir, on els dubtes, tensions, polèmiques, malestar, seran els acompanyants, on de tant en tant ens sentirem bé, però només serà un oasi en el desert.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)