Molta gent està confosa respecte al que creu de certs temes. L´enfoc mundà, egoista, juntament als paràmetres imperants, limiten la visió de diversos aspectes. És precís dotar-se d´una amplitud de mires que faci entenedores situaciones que al veure-les des d´una òptica reduida no les tractem com cal, no li sabem extreure el gaudi i el profit desitjat, visquent-ho fins i tot en ocasions com adversitats. La capacitat de comprensió és clau en el tractament i experimentació.
Dels diferents apartats on podem tenir disensions, n´he escollit tres a modus d´exposició i síntesi : soledat, riquesa i relacions.
La soledat no existeix com a tal, sempre estem amb nosaltres mateixos i envoltats de tot l´univers. És impossible estar sol, perquè la natura sempre és aquí present. La vida en societat implica intercanvis que fem amb altres persones, i per a subsistir hem de treballar, i encara que es visqui de renda és indispensable establir relacions per a proveïr-nos dels bens que volem aconseguir. Podem estar sols momentàniament de companyia humana, però igualment seguim amb la nostra pròpia companyia que mai ens deixa. Quan la gent diu "estic sol" "estic sola" només es refereix a aquest tipus de companyia, doncs en té d´altres, i l´únic és ser-ne conscient per a entrar-hi en contacte.
La sensació de soledat en realitat és buidor interior, una absència de connexió amb hom mateix, que al no fe-se pretén trobar externament a través d´altres, però aquesta és una tasca estrictament personal que depèn de nosaltres.
La riquesa material anhelada per la majoria, no ens ho pot proporcionar tot. Es poden adquirir moltes coses, accedir a més quantitat i qualitat, però només en elements externs. Al desert, al bosc, per més rics que siguem, tots els diners del món no serveixen en absolut, tan sols ho poden fer en l´anomenada civilització. L´acumulat en forma de possessions no ho podem portar a sobre en la seva totalitat, i en el moment del traspàs ho hem de deixar. En canvi, les riqueses interiors guanyades a través del temps amb un treball de creixement espiritual en forma d´amor i saviesa, sempre ens acompanyen, són nostres i ningú ens les pot prendre. Aquestes són les veritables riqueses.
A més, per diners que es puguin tenir, si hi ha una salut deficient, intel-ligència escassa o relacions frustrants, són connotacions de pobresa, i la riquesa serà relativa.
Les relacions exerceixen d´intermediaris, fan de pont entre la nostra posició i les pretensions a assolir. Gràcies a les relacions, juntament als propis valors i esforços tirem endavant.
No hem de veure als altres com a subjectes destinats a gratificar els desitjos de l´ego. Les relacions són el mitjà d´intercanvi per excel-lència, on l´objectiu no ha de centrar-se exclusivament en els avantatges a aconseguir mitjançant les diverses aportacions d´altri. El plantejament s´ha d´enfocar en "com puc servir, com puc ajudar ", perquè si tots pensessim d´aquesta manera, s´esvairien les formulacions egoistes i desapareixerien les mancances gràcies a l´esperit servicial.
Els altres no són mitjans d´explotació, ni tampoc suposats proporcionadors de felicitat. Cal tenir clars els conceptes, veure´ls pel que són, no pel que ens pensem, suposem, imaginem o volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada