COM VIURE

Si ens endinsem en una zona fosca, bruta, amb materials innobles, no hi veurem clar, ens embrutarem i podem sortir malparats. Això és el que passa quan caiem en l´inercia del fàcil, en deixar-nos seduir per temptacions que satisfan en un primer instant, però que enlloc d´omplir ens buiden.
Amb la limitació de pensament i percepció, enfocant-nos únicament en el mundà, estem convençuts que el plaer es troba en un conjunt d´activitats i experiències destinades a satisfer els desitjos físics. Segons el cas i mesura està bé gaudir d´aquests, l´important és saber que importa realment, de quina manera incideix en nosaltres, i enlloc de cercar el prescindible hem de cercar el primordial.
Estem insatisfets, quan no per un motiu per un altre, quan hauria de ser al contrari. I la dinàmica només es pot trencar a través de canviar. Això implica moure´ns, modificar formes de pensar i sentir per a que l´acció s´encamini en una altra direcció amb unes pautes diferents. Sense moviment no hi ha canvi i sense canvi no es pot avançar.
És bàsic preguntar-se i observar el que fem i cap on ens condueix. Si no ens agrada el context actual suposa que hi ha algún factor que no funciona o no ho fa en consonància al que caldria o voldriem. Aleshores, la questió és : puc sortir d´aquesta dinàmica ? puc redreçar-la ? Si és afirmatiu només cal l´estrategia planificadora, i de la idea abstracta inicial convertir-la en realitat pràctica gràcies a unes gestions precises que configurin un nou context.
Si hi ha tants apartats que no van bé és per l´inconsciència de fons que no s´imagina les consequències d´abast proper i llunyà que tenen les formes maldestres, i si no, perquè costa tant evolucionar, no en quant a tecnologia, sinó nosaltres individualment ? perquè ens encallem ? perquè ensopeguem reiteradament ? perquè aquest afany rera bens transitoris deixant de banda els valors eterns ? perquè hi ha tanta mediocritat global i tan poca brillantor ?
Tot radica en l´enfoc i en la visió. Enfoc envers el mundà, veient només l´extern, disposant així d´una part de la totalitat, i amb una visió reduida els resultats que obtindrem seran reduits. Empesos per la necessitat de cobrir l´elemental, estem condicionats en el marge de maniobra, i si l´afany d´anar més enllà no sorgeix de l´exterior, mai serà possible sortir de la limitació.
Molta gent té coneixements intel-lectuals, amb una capacitat analítica fantàstica, però es quedaran en les aparences si no conreuen quelcom més en ells. Un anar donant voltes als mateixos temes sense trobar veritables solucions perquè les respostes no poden venir d´un estrat on hi ha mancances, s´ha d´anar a la font d´on brolla tota vida.
Eixamplar la perspectiva exigeix pujar de nivell, havent de sintonitzar-se en el que demana. Més preparació, més amplitud de mires, més recursos, més qualitat en el pensar, sentir i fer. Cada nou ascens és passar d´una densitat a una subtilesa, obrint-nos a possibilitats més grans no imaginables fins que entrem en contacte.
Es viu en estrats molt baixos de consciència, i en consequència tot el que gira al voltant és limitat. Expandir-se com a ésser, requereix d´una instrucció i entrenament cada vegada més amplis i intensos, perquè aquí és on radiquen les oportunitats de progrés.
Hem de tenir clar cap on s´encaminen les pretensions, si al superior o a l´inferior. Si són envers el superior, llavors atraurem els mitjans per a generar les condicions òptimes de desenvolupament constant en totes les àrees, i els resultats seran més evidents en forma de noves benediccions i benestar general. Si l´enfoc és envers l´inferior, haurem de viure amb el que aquest és capaç d´oferir, on els dubtes, tensions, polèmiques, malestar, seran els acompanyants, on de tant en tant ens sentirem bé, però només serà un oasi en el desert.