Hi ha d´haver un motiu per a que es produeixi una relació. Anem als altres per necessitat, per amor, per compromís, o per autosatisfacció. I aquí a vegades hi ha una part d´interés i en ocasions de desinterés. Quan és per interés és amb l´objectiu de rebre, quan és desinteressadament és per a donar o compartir.
Les relacions són la font principal d´aprenentatge, ens ensenyen a efectuar encaixos de tota mena constantment, a esforçar-nos, a saber aplicar unes directrius de conducta, a madurar el pensament per a veure i entendre amb major capacitat, a despertar sentiments d´afecte, a encarar objectius de forma que estableixin harmonia.
Els intercanvis són possibles per què volem quelcom, obtenint-ho a través de donacions que han d´estar en nosaltres com a bescanvi. Aquests poden ser diversos, no materials obligatoriament, caldrà veure els participants i el rol de cadascú en el que s´ofereixen.
L´entaulament de relacions és la trobada de dues unitats. Quan es precís l´intervenció d´algú per la raó que sigui, del 1 individual es passa al 1 + 1, i és així com el particular serveix en l´organització social, i aquesta ajuda en la provisió de bens a les diferents individualitats.
Tots en una o altra mesura tenim una part coberta en forma de recursos físics, econòmics, de coneixements, etc (atorgadora de llibertat) i una part que ens manca que és tan important com el que disposem. Les mancances (factor de dependència) són les que ens fan espabilar, mobilitzant, conreuant i potenciant valors latents a la recerca d´uns resultats. En ocasions s´encaminen a incrementar el que tenim o mantenir-ho, d´altres s´enfoquen a experimentar o cercar novetats.
L´actitud a l´hora d´establir relacions és molt important, i el marge de més o de menys que estem decidits a acceptar o rebutjar o a donar. S´ha de tenir en compte que sigui quin sigui el fi que impulsa a anar envers algú, és indispensable acoplar-se en les respectives pretensions, doncs si no és així la relació no serà factible.
L´arrel de totes les necessitats i expectatives és un desig insatisfet. Si la subsistència està en joc, el marge de maniobra serà estret i la dependència gran. Quan no sigui primordial el suport de terceres persones, és convenient entaular vincles més saludables, i esvaint la necesssitat no pensarem en que obtenim de l´altre, sinó que som capaços d´oferir.
divendres, 30 de setembre del 2011
dimarts, 20 de setembre del 2011
RELACIONS ( II )
La sinceritat és el fonament per a establir confiança, i a partir d´aquí desenvolupar un vincle. Es pot associar la sinceritat a les arrels, el que s´edifiqui a continuació depèn d´una base consistent, i si aquesta trontolla no és possible construir res amb garantía. La manca de sinceritat condiciona la lliure i espontània expressió, produint una esquerda que s´ha de reparar.
El segon punt a tenir present és la cordialitat. En la singladura de la vida tots som companys, tots estem concebuts de la mateixa manera, tenim les mateixes necessitats bàsiques i anem a la recerca de benestar. No hem de veure als altres com contrincants, doncs això pot generar tensió, i enlloc de cooperar fraternalment es crea rivalitat separadora. Si ens mostrem cordials aflora una disposició de suport, que tots necessitem en un o altre moment.
El tercer punt a aplicar és respecte. No s´ha de menysprear a ningú per cap comparació, tothom mereix ser tractat amb dignitat com a mostra de civilitat, educació i bones maneres.
L´intensitat afectiva dependrà de cada persona i de la relació establerta, però sempre és important una dosi de calidesa que apropi l´un a l´altre, facilitant l´apertura de contacte, confiança i més proximitat.
Les relacions no estan dissenyades per a fotre´ns imposant la força, l´agressivitat sobre altres amb l´objectiu d´aconseguir determinats fins. Això és una perversió que només perjudica. La natura com a exponent d´on hem d´emmirallar-nos, ens ensenya la col-laboració dels diferents regnes evolutius i espécies. Els animals impulsats per una necessitat de subsistència poden matar per alimentar-se, però quan no és això mantenen un tracte respectuós.
En quant a jerarquies socials o familiars, els postul-lats a aplicar són exactament els mateixos. No pel fet d´exercir un càrrec o una autoritat es té dret a rebaixar o abusar de ningú. El rol exercit en aquestes situacions exigeix justament a qui l´ocupa constati que es mereixedor de tal responsabilitat, i en consequència ha de donar l´imatge de valúa, seriositat i categoria que demana la posició; doncs en cas contrari seria un absurd, d´aquí el nefast funcionament dels estaments familiars i d´àmbit polític/empresarial massa asiduament per a desgràcia de tots els que rebem les consequències.
El segon punt a tenir present és la cordialitat. En la singladura de la vida tots som companys, tots estem concebuts de la mateixa manera, tenim les mateixes necessitats bàsiques i anem a la recerca de benestar. No hem de veure als altres com contrincants, doncs això pot generar tensió, i enlloc de cooperar fraternalment es crea rivalitat separadora. Si ens mostrem cordials aflora una disposició de suport, que tots necessitem en un o altre moment.
El tercer punt a aplicar és respecte. No s´ha de menysprear a ningú per cap comparació, tothom mereix ser tractat amb dignitat com a mostra de civilitat, educació i bones maneres.
L´intensitat afectiva dependrà de cada persona i de la relació establerta, però sempre és important una dosi de calidesa que apropi l´un a l´altre, facilitant l´apertura de contacte, confiança i més proximitat.
Les relacions no estan dissenyades per a fotre´ns imposant la força, l´agressivitat sobre altres amb l´objectiu d´aconseguir determinats fins. Això és una perversió que només perjudica. La natura com a exponent d´on hem d´emmirallar-nos, ens ensenya la col-laboració dels diferents regnes evolutius i espécies. Els animals impulsats per una necessitat de subsistència poden matar per alimentar-se, però quan no és això mantenen un tracte respectuós.
En quant a jerarquies socials o familiars, els postul-lats a aplicar són exactament els mateixos. No pel fet d´exercir un càrrec o una autoritat es té dret a rebaixar o abusar de ningú. El rol exercit en aquestes situacions exigeix justament a qui l´ocupa constati que es mereixedor de tal responsabilitat, i en consequència ha de donar l´imatge de valúa, seriositat i categoria que demana la posició; doncs en cas contrari seria un absurd, d´aquí el nefast funcionament dels estaments familiars i d´àmbit polític/empresarial massa asiduament per a desgràcia de tots els que rebem les consequències.
divendres, 9 de setembre del 2011
RELACIONS ( I )
A l´univers tot són connexions, res queda aïllat encara que ho sembli en aparença. El cos físic és la prova més obvia. Estem compostos per nombrosos components, on cadascú exerceix una funció en forma de recursos. Cada membre, cada factor és indispensable per a disposar d´unes òptimes condicions, i quan algú falla, immediatament es produeix una merma que dificulta el moviment natural articulat.
En l´àmbit circundant també és precís acoplar la multitud d´elements a fi de poder forjar una série de condicions que permetin el desenvolupament i manteniment tant individual com col-lectiu.
Obligatoriament hem d´anar a la natura a cercar el que volem, i això implica una dependència, la qual es converteix en la clau existencial que ens empeny a sortir de nosaltres mateixos havent d´efectuar intercanvis constants per aconseguir els subministres pretesos.
La nostra llibertat està supeditada a l´aportació de terceres persones, i a la vegada nosaltres hem de fer el mateix. És questió d´efectuar encaixos en una série inacabable d´interaccions.
Tot el que pensem, sentim i fem, és producte d´unes relacions, doncs si no fos així hi hauria quietud absoluta, i la vida és moviment continu. No és possible mesurar quina proporció del pensat és exclusivament nostra, doncs és producte del que hem llegit, sentit i viscut en aquesta cadena infinita d´aportacions en forma d´emissors i receptors. Cadascú amb llurs facultats i possibilitats ofereix una mínima part al conjunt, però gràcies a aquestes petites parts es posa en marxa l´engranatge que mou tot el que requerim.
La majoría del que tenim és gràcies a la col-laboració de persones desconegudes, i vetllar per les pròpies necessitats és vetllar per les necessitats comunes. Entenent això com un suport mutu, hem de procurar potenciar els intercanvis dotant-los de més qualitat.
Els plantejaments egoistes no hi tenen cabuda, és una visió errònia voler separar-se de la resta per a satisfer uns desitjos, que trenca els enllaços de servei recíproc, havent de tornar per força a compartir amb el col-lectiu perquè l´organització de la vida està feta de tal manera que cal ajustar ineludiblement les fraccions unitaries en la globalitat. Cada vegada que s´efectúa una acció egoista en surt perjudicat l´autor i aquells implicats directament o indirectament al tallar el lliure fluir produit pel desequilibri del que s´ha dut a terme.
En l´àmbit circundant també és precís acoplar la multitud d´elements a fi de poder forjar una série de condicions que permetin el desenvolupament i manteniment tant individual com col-lectiu.
Obligatoriament hem d´anar a la natura a cercar el que volem, i això implica una dependència, la qual es converteix en la clau existencial que ens empeny a sortir de nosaltres mateixos havent d´efectuar intercanvis constants per aconseguir els subministres pretesos.
La nostra llibertat està supeditada a l´aportació de terceres persones, i a la vegada nosaltres hem de fer el mateix. És questió d´efectuar encaixos en una série inacabable d´interaccions.
Tot el que pensem, sentim i fem, és producte d´unes relacions, doncs si no fos així hi hauria quietud absoluta, i la vida és moviment continu. No és possible mesurar quina proporció del pensat és exclusivament nostra, doncs és producte del que hem llegit, sentit i viscut en aquesta cadena infinita d´aportacions en forma d´emissors i receptors. Cadascú amb llurs facultats i possibilitats ofereix una mínima part al conjunt, però gràcies a aquestes petites parts es posa en marxa l´engranatge que mou tot el que requerim.
La majoría del que tenim és gràcies a la col-laboració de persones desconegudes, i vetllar per les pròpies necessitats és vetllar per les necessitats comunes. Entenent això com un suport mutu, hem de procurar potenciar els intercanvis dotant-los de més qualitat.
Els plantejaments egoistes no hi tenen cabuda, és una visió errònia voler separar-se de la resta per a satisfer uns desitjos, que trenca els enllaços de servei recíproc, havent de tornar per força a compartir amb el col-lectiu perquè l´organització de la vida està feta de tal manera que cal ajustar ineludiblement les fraccions unitaries en la globalitat. Cada vegada que s´efectúa una acció egoista en surt perjudicat l´autor i aquells implicats directament o indirectament al tallar el lliure fluir produit pel desequilibri del que s´ha dut a terme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)