RELACIONS ( I )

A l´univers tot són connexions, res queda aïllat encara que ho sembli en aparença. El cos físic és la prova més obvia. Estem compostos per nombrosos components, on cadascú exerceix una funció en forma de recursos. Cada membre, cada factor és indispensable per a disposar d´unes òptimes condicions, i quan algú falla, immediatament es produeix una merma que dificulta el moviment natural articulat.
En l´àmbit circundant també és precís acoplar la multitud d´elements a fi de poder forjar una série de condicions que permetin el desenvolupament i manteniment tant individual com col-lectiu.
Obligatoriament hem d´anar a la natura a cercar el que volem, i això implica una dependència, la qual es converteix en la clau existencial que ens empeny a sortir de nosaltres mateixos havent d´efectuar intercanvis constants per aconseguir els subministres pretesos.
La nostra llibertat està supeditada a l´aportació de terceres persones, i a la vegada nosaltres hem de fer el mateix. És questió d´efectuar encaixos en una série inacabable d´interaccions.
Tot el que pensem, sentim i fem, és producte d´unes relacions, doncs si no fos així hi hauria quietud absoluta, i la vida és moviment continu. No és possible mesurar quina proporció del pensat és exclusivament nostra, doncs és producte del que hem llegit, sentit i viscut en aquesta cadena infinita d´aportacions en forma d´emissors i receptors. Cadascú amb llurs facultats i possibilitats ofereix una mínima part al conjunt, però gràcies a aquestes petites parts es posa en marxa l´engranatge que mou tot el que requerim.
La majoría del que tenim és gràcies a la col-laboració de persones desconegudes, i vetllar per les pròpies necessitats és vetllar per les necessitats comunes. Entenent això com un suport mutu, hem de procurar potenciar els intercanvis dotant-los de més qualitat.
Els plantejaments egoistes no hi tenen cabuda, és una visió errònia voler separar-se de la resta per a satisfer uns desitjos, que trenca els enllaços de  servei recíproc, havent de tornar per força a compartir amb el col-lectiu perquè l´organització de la vida està feta de tal manera que cal ajustar ineludiblement les fraccions unitaries en la globalitat. Cada vegada que s´efectúa una acció egoista en surt perjudicat l´autor i aquells implicats directament o indirectament al tallar el lliure fluir produit pel desequilibri del que s´ha dut a terme.