RELACIONS ( III )

Hi ha d´haver un motiu per a que es produeixi una relació. Anem als altres per necessitat, per amor, per compromís, o per autosatisfacció. I aquí a vegades hi ha una part d´interés i en ocasions de desinterés. Quan és per interés és amb l´objectiu de rebre, quan és desinteressadament és per a donar o compartir.
Les relacions són la font principal d´aprenentatge, ens ensenyen a efectuar encaixos de tota mena constantment, a esforçar-nos, a saber aplicar unes directrius de conducta, a madurar el pensament per a veure i entendre amb major capacitat, a despertar sentiments d´afecte, a encarar objectius de forma que estableixin harmonia.
Els intercanvis són possibles per què volem quelcom, obtenint-ho a través de donacions que han d´estar en nosaltres com a bescanvi. Aquests poden ser diversos, no materials obligatoriament, caldrà veure els participants i el rol de cadascú en el que s´ofereixen.
L´entaulament de relacions és la trobada de dues unitats. Quan es precís l´intervenció d´algú per la raó que sigui, del 1 individual es passa al 1 + 1, i és així com el particular serveix en l´organització social, i aquesta ajuda en la provisió de bens a les diferents individualitats.
Tots en una o altra mesura tenim una part coberta en forma de recursos físics, econòmics, de coneixements, etc (atorgadora de llibertat) i una part que ens manca que és tan important com el que disposem. Les mancances (factor de dependència) són les que ens fan espabilar, mobilitzant, conreuant i potenciant valors latents a la recerca d´uns resultats. En ocasions s´encaminen a incrementar el que tenim o mantenir-ho, d´altres s´enfoquen a experimentar o cercar novetats.
L´actitud a l´hora d´establir relacions és molt important, i el marge de més o de menys que estem decidits a acceptar o rebutjar o a donar. S´ha de tenir en compte que sigui quin sigui el fi que impulsa a anar envers algú, és indispensable acoplar-se en les respectives pretensions, doncs si no és així la relació no serà factible.
L´arrel de totes les necessitats i expectatives és un desig insatisfet. Si la subsistència està en joc, el marge de maniobra serà estret i la dependència gran. Quan no sigui primordial el suport de terceres persones, és convenient entaular vincles més saludables, i esvaint la necesssitat no pensarem en que obtenim de l´altre, sinó que som capaços d´oferir.