RELACIONS ( VI )

Quan les relacions no són harmòniques es converteixen en un pes. La joia desapareix, enlloc de voler comunicar-te et tanques, enlloc de voler estar aprop, el que vols és allunyar-te.
No hi ha res més amarg, més frustrant que les relacions decebedores. Els motius poden ser infinits, des de l´egoisme passant per la desconsideració, ingratitud, mentides, etc, tot allò que en definitiva es deriva de la naturalesa inferior.
Al món hi ha molts conflictes producte del caos, doncs si hi hagués ordre les relacions respondrien en consonància a aquest ordre. La foscor priva de veure en claredat, i això deriva en totes les formes incorrectes de pensar, sentir i actuar que observem cada dia. La negligència, les males maneres, l´ineptitud, conductes indignes, per desgràcia ens envolten en tots els àmbits.
Podríem viure en l´abundància, en l´esplendor, en un estat de benestar, però no, quan no per una cosa per una altra, i quan no una persona una altra, hem d´estar fastiguejats contínuament, assistir una i milers de vegades a mostres incíviques que pertorben la pau. I així anar posant a prova la paciència per a no esclatar a cada moment. Uns ens esforcem per a instaurar condicions favorables en general, i uns altres van fotent la guitza, en un ambient enrarit, on la polèmica pot sorgir en qualsevol instant per les habituals formes maldestres.
És lamentable constatar com persones adultes, per anys que passin segueixen amb el seu infantilisme. Han crescut en estatura però s´han quedat ancorats en la infantesa, i com no saben comportar-se com hauríen de fer-ho, és inevitable la discordia pels motius més ximples que es puguin imaginar.
Les relacions són la pedra amgular del desenvolupament individual i social, per tant hauríem de tenir la màxima cura per al millor funcionament i resultat, però mentre´s no tinguem clara la consciència en aquest sentit, el que continuarà serà aquest desencís inacabable.

RELACIONS ( V )

La qualitat de les relacions depèn del que som capaços de transmetre. Com més atributs haguem forjat en tots sentits, més dosis qualitatives podrem abocar en els altres. Com més defectes, més deficient serà el contingut del mostrat.
Resulta curiós en els humans constatar unes altes aspiracions, i en canvi una baixa predisposició a esforçar-se per a fer viables tals aspiracions. Tothom s´omple la boca amb la paraula " amor ", i després veiem l´egoisme imperant empés per interessos diversos. Volem amistats que ens facin vibrar, i sovint el que hi ha és fredor, distància i indiferència. Es volen tenir fills, i després no es saben educar per què els pares estan limitats per a fer-ho. Volem cobrar uns sous elevats, i si estem preparats a vegades són els directius que ofereixen poc, i quan estan disposats a donar-los aleshores no estem prou capacitats per al càrrec. Volem molts serveis socials però pagant pocs impostos, i quan en paguem molts resulta que els polítics, multinacionals i el poder establert ens dona uns serveis lamentables perquè la resta se la reparteixen entre ells per a satisfer una cobdicia insaciable. Així és impossible tenir relacions òptimes, doncs quan no falla per un motiu ho fa per un altre. És el nostre baix nivell de consciència, el moure´ns pensant en el propi benefici, i l´excessiva valoració material la que espatlla les relacions. Mentre´s continuem amb els mateixos patrons serà inviable imprimir qualitat, perquè aquesta requereix altres valors més refinats, més instrucció, més sensibilitat, vetllar pel col-lectiu.
S´ha avançat en certs aspectes respecte a décades passades, però  continúa havent-hi molta gent maltractada, i també un tracte de desconsideració amb ús i abús envers els animals. S´han de canviar els esquemes d´arrel, perquè si no es perpetuarà la tendència a que prevalgui la força enlloc de la raó.
El veritable progrés és saber tractar amb consideració els integrants de la natura, i fins que no siguem capaços de fer-ho no s´instal-larà l´autèntic progrés per mes tecnología i comoditats que ens envoltin.

RELACIONS ( IV )

El desapegament és bàsic en qualsevol relació, prové d´una fortalesa interna, de saber veure més enllà de l´aparent, de confiar en l´esdevenir sense recolzar-nos en ningú específic. Mitjançant el desapegament no ens limitem a causa de les pors, disposant d´un ampli marge de maniobra dedicant-lo a conreuar les facultats latents. Pel contrari, lligams estrets condicionants, redueixen la llibertat d´acció per a entrar en contacte amb altres persones i realitzar activitats donat el cas.
Si ens centrem bàsicament en algú com si fos un proveïdor en diversos aspectes, deixem de ser plenament nosaltres passant  a ser dependents a fi d´obtenir unes expectatives hipotètiques.
El buit intern genera insatisfacció, i creiem erròniament que des de fora ens ompliran, i no és així. Com podem pretendre que ens ompli qui està buit ! És una ficció que la gent desitja, però la veritat és que les relacions són habitualment superficials, insubstancials i poc gratificants en la mesura de la buidor que tinguin els implicats.
Per què les parelles no aconsegueixen introduir l´harmonia que voldrien ? Per una questió de visió i pretensions mal enfocades. Els homes no han de veure les dones com objectes sexuals o assistentes que els hi facilitin la vida, això és primari. L´home ha de fixar-se en els atributs femenins per a incorporar-los en ell. I les dones no han de cercar en l´home una font de recursos, una companyia, seguretat, sinó observar les qualitats masculines per a integrar-les també en elles. Complementar-se i completar-se des de les respectives individualitats sense dependències, sumissió ni imposició.
Els humans, amb les mancances, impureses i imperfeccions no podem aportar plenitud introduint-la en el cap o en el cor dels altres, per tant ha de quedar clar que les relacions són ponts per anar d´un cantó a un altre, per a intercanviar. Però si cerquem pau, serenitat, saviesa, les hem de forjar en nosaltres, i ningú des de l´exterior ho pot fer en el nostre lloc.
El desapegament es conreua apropant-nos a Déu de manera que sentim com satisfà les necessitats de qualsevol relació. Una consciència limitada no ens permetrà experimentar la plenitud.
L´amor humà pot funcionar una época, sentint al cap d´un temps que ens falta alguna cosa més, creient que l´aconseguirem en algú nou diferent, però per proves que fem no arriba, doncs l´anhelat no pot venir d´unes manifestacions inferiors, sinó dels intercanvis amb regions més elevades a través d´un estil de vida i d´uns ideals que ens connectin amb el nostre ésser superior.