RELACIONS ( IV )

El desapegament és bàsic en qualsevol relació, prové d´una fortalesa interna, de saber veure més enllà de l´aparent, de confiar en l´esdevenir sense recolzar-nos en ningú específic. Mitjançant el desapegament no ens limitem a causa de les pors, disposant d´un ampli marge de maniobra dedicant-lo a conreuar les facultats latents. Pel contrari, lligams estrets condicionants, redueixen la llibertat d´acció per a entrar en contacte amb altres persones i realitzar activitats donat el cas.
Si ens centrem bàsicament en algú com si fos un proveïdor en diversos aspectes, deixem de ser plenament nosaltres passant  a ser dependents a fi d´obtenir unes expectatives hipotètiques.
El buit intern genera insatisfacció, i creiem erròniament que des de fora ens ompliran, i no és així. Com podem pretendre que ens ompli qui està buit ! És una ficció que la gent desitja, però la veritat és que les relacions són habitualment superficials, insubstancials i poc gratificants en la mesura de la buidor que tinguin els implicats.
Per què les parelles no aconsegueixen introduir l´harmonia que voldrien ? Per una questió de visió i pretensions mal enfocades. Els homes no han de veure les dones com objectes sexuals o assistentes que els hi facilitin la vida, això és primari. L´home ha de fixar-se en els atributs femenins per a incorporar-los en ell. I les dones no han de cercar en l´home una font de recursos, una companyia, seguretat, sinó observar les qualitats masculines per a integrar-les també en elles. Complementar-se i completar-se des de les respectives individualitats sense dependències, sumissió ni imposició.
Els humans, amb les mancances, impureses i imperfeccions no podem aportar plenitud introduint-la en el cap o en el cor dels altres, per tant ha de quedar clar que les relacions són ponts per anar d´un cantó a un altre, per a intercanviar. Però si cerquem pau, serenitat, saviesa, les hem de forjar en nosaltres, i ningú des de l´exterior ho pot fer en el nostre lloc.
El desapegament es conreua apropant-nos a Déu de manera que sentim com satisfà les necessitats de qualsevol relació. Una consciència limitada no ens permetrà experimentar la plenitud.
L´amor humà pot funcionar una época, sentint al cap d´un temps que ens falta alguna cosa més, creient que l´aconseguirem en algú nou diferent, però per proves que fem no arriba, doncs l´anhelat no pot venir d´unes manifestacions inferiors, sinó dels intercanvis amb regions més elevades a través d´un estil de vida i d´uns ideals que ens connectin amb el nostre ésser superior.