dissabte, 29 d’octubre del 2011

RELACIONS ( VI )

Quan les relacions no són harmòniques es converteixen en un pes. La joia desapareix, enlloc de voler comunicar-te et tanques, enlloc de voler estar aprop, el que vols és allunyar-te.
No hi ha res més amarg, més frustrant que les relacions decebedores. Els motius poden ser infinits, des de l´egoisme passant per la desconsideració, ingratitud, mentides, etc, tot allò que en definitiva es deriva de la naturalesa inferior.
Al món hi ha molts conflictes producte del caos, doncs si hi hagués ordre les relacions respondrien en consonància a aquest ordre. La foscor priva de veure en claredat, i això deriva en totes les formes incorrectes de pensar, sentir i actuar que observem cada dia. La negligència, les males maneres, l´ineptitud, conductes indignes, per desgràcia ens envolten en tots els àmbits.
Podríem viure en l´abundància, en l´esplendor, en un estat de benestar, però no, quan no per una cosa per una altra, i quan no una persona una altra, hem d´estar fastiguejats contínuament, assistir una i milers de vegades a mostres incíviques que pertorben la pau. I així anar posant a prova la paciència per a no esclatar a cada moment. Uns ens esforcem per a instaurar condicions favorables en general, i uns altres van fotent la guitza, en un ambient enrarit, on la polèmica pot sorgir en qualsevol instant per les habituals formes maldestres.
És lamentable constatar com persones adultes, per anys que passin segueixen amb el seu infantilisme. Han crescut en estatura però s´han quedat ancorats en la infantesa, i com no saben comportar-se com hauríen de fer-ho, és inevitable la discordia pels motius més ximples que es puguin imaginar.
Les relacions són la pedra amgular del desenvolupament individual i social, per tant hauríem de tenir la màxima cura per al millor funcionament i resultat, però mentre´s no tinguem clara la consciència en aquest sentit, el que continuarà serà aquest desencís inacabable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada