Vivim en un món paradoxal de sofisticació i vulgaritat degut a l´extremisme humà, capaç de grans obres i grans atrocitats. Trobar l´explicació justificable es fa difícil quan la lògica aparent no hi és enlloc.
Com a éssers racionals, se´ns dóna el pensament per a operar en el medi, saber de quina manera hem d´organitzar-nos per adquirir recursos procedint a múltiples intercanvis per al manteniment i desenvolupament.
Si tothom, des de el més àgil al més curt entén els processos bàsics,com és possible desviar-se d´un comportament coherent fins a convertir-ho en demencial ?
Algú pot entendre que el poder estigui en mans d´ineptes i barruts, recolzats per bona part de la població ?
Algú pot entendre que després de nombrosos escarments : vegi´s polítics, relacions, actituds, es torni a incidir en el mateix sense haver aprés de l´experiència ?
Algú pot entendre que davant la necessitat de canvis imperiosos hi hagi gent que prefereixi seguir en el caos abans de posar ordre ?
Algú pot entendre amb l´informació i divulgació actual que es segueixin mantenint hàbits nocius per a la salut ?
Algú pot entendre com visquent condicions indignes, on és clar que persistiran, per covardia, por o el que sigui, no s´arrisca en afrontar noves direccions ?
Els polítics haurien de servir al poble, i s´aprofiten d´aquest per a servir el clan. La societat que ens envolta té moltes tares, però som nosaltres qui ho ha consentit. Hi ha motius de sobre per a sublevar-se, però això no té solució amb els paràmetres de sempre. Ni el poder ni el poble se´n sortiran mentre´s la jerarquia sotmeti als ciutadans.
Hi ha d´haver un director i uns executors, com una orquestra, però hem d´afinar els instruments, saber quina peça toquem i anar tots sincronitzats. Del contrari enlloc de tocar peces sublims els sons desafinats de tots plegats produeixen cacofoníes, que és el que ara ens acompanya.
Actualment tenin directors d´orquestra que no han estudiat música, i malgrat la seva ignorància estan convençuts de ser uns virtuosos amb la batuta, i els resultats a la vista estan.
No hi ha lògica davant les barbaritats, però res és casual, sempre hi ha un fonament que és l´orígen. I des de la visió estrictament superficial i mundana, no entenem moltes coses de les que passen, del que diem o del que fem. Tot, des de el més insignificant al més evident, obeeix a un propòsit, l´important és saber desxifrar-ho, aprendre dels esdeveniments i fixar els patrons oportuns per a pujar de nivell en la capacitat de comprensió i en l´acció a realitzar a continuació.
Si no eixamplem horitzons no serà possible modificar l´existent, i quan no s´avança es retrocedeix, i les experiències individuals i col-lectives són les apropiades a cada moment per a dinamitzar-nos i no conformar-nos amb l´herència del passat.
Ara i sempre hem tingut proves, afrontar-les, superar-les, i transformar-les, és el que al final del trajecte ens donarà la comprensió del perquè haviem de viure-les.
dimarts, 31 de juliol del 2012
dijous, 19 de juliol del 2012
MANERES
Com en moltes altres polaritats, també hi ha dues maneres de comportar-se : correcta o incorrecta.
La correcció és el que ha de prevaldre conforme a unes disposicions de civilitat. En qualsevol área sempre es va a la recerca de pulcritud, doncs si no obrem d´acord als parámetres considerats correctes, ens exposem a unes consequències negatives.
Tothom sap, sigui més o menys conscient, que estem sotmesos a unes normes de conducta. La questió és : perquè si és de domini públic tanta gent actúa amb negligència en tants i tants àmbits ?.
L´incorrecció pot expressar-se en una gran varietat, de paraula u obra, però aquella " aparent satisfacció momentània " de l´agressor, d´una forma o altra acaba en buidor, pérdues i altres més d´acord al context.
Hi ha qui es creu algú important pel fet de tenir quelcom explícit, tractant malament a altres persones si creu que són menys. I justament, d´acord a com ens mostrem evidenciarem si hi ha classe o s´està mancat d´ella.
La correcció és tenir cura dels detalls, des de el més petit al més gran. El pensament és l´orígen, la llavor, i necessita alimentar-se degudament per a que les idees es projectin amb claredat i harmonia.
Si les llavors contenen intel-ligència, consideració i respecte, el resultat serà positiu. En canvi, si des d´un inici la capacitat de discerniment és errònia, pendents només dels propis desitjos, amb una expressió indigna, tard o dora les accions desembocaran en problemes.
Les formes pulcres són aliats, les barroeres són com enemics. El correcte és el que s´ha de conreuar si volem fluidesa i un bon funcionament allà on ens enfoquem.
Qui procedeix amb educació, és amable, es mostra atent, agraït, genera l´ambient idoni per a l´intercanvi. Si pel contrari falta l´esmentat, la cordialitat serà impossible per la manca cívica del més elemental.
Aprenem de la gent el que s´ha de fer i el que no s´ha de fer. Uns ensenyen a potenciar certes formes, i els altres a evitar-les per la seva nocivitat. Ambdues serveixen per al creixement, unes en el que hem d´incrementar, i altres en el que hem d´eliminar.
Qui és maldestre, impulsat per la malicia i la ignorància, pot aconseguir algun rédit momentàniament, però les bones maneres s´acaben imposant per la lògica amb contundència.
Si volem que els nostres afers funcionin, que vagin per bon camí, hem de saber quines pautes hem d´arrelar per a donar l´expressió òptima. L´expressat, ens indica amb claredat si hem afinat o errat, constatant-ho amb evidències. Es tracta doncs de ser hàbil per a que els moviments a realitzar siguin cada vegada més precisos reportant resultats més favorables.
La correcció és el que ha de prevaldre conforme a unes disposicions de civilitat. En qualsevol área sempre es va a la recerca de pulcritud, doncs si no obrem d´acord als parámetres considerats correctes, ens exposem a unes consequències negatives.
Tothom sap, sigui més o menys conscient, que estem sotmesos a unes normes de conducta. La questió és : perquè si és de domini públic tanta gent actúa amb negligència en tants i tants àmbits ?.
L´incorrecció pot expressar-se en una gran varietat, de paraula u obra, però aquella " aparent satisfacció momentània " de l´agressor, d´una forma o altra acaba en buidor, pérdues i altres més d´acord al context.
Hi ha qui es creu algú important pel fet de tenir quelcom explícit, tractant malament a altres persones si creu que són menys. I justament, d´acord a com ens mostrem evidenciarem si hi ha classe o s´està mancat d´ella.
La correcció és tenir cura dels detalls, des de el més petit al més gran. El pensament és l´orígen, la llavor, i necessita alimentar-se degudament per a que les idees es projectin amb claredat i harmonia.
Si les llavors contenen intel-ligència, consideració i respecte, el resultat serà positiu. En canvi, si des d´un inici la capacitat de discerniment és errònia, pendents només dels propis desitjos, amb una expressió indigna, tard o dora les accions desembocaran en problemes.
Les formes pulcres són aliats, les barroeres són com enemics. El correcte és el que s´ha de conreuar si volem fluidesa i un bon funcionament allà on ens enfoquem.
Qui procedeix amb educació, és amable, es mostra atent, agraït, genera l´ambient idoni per a l´intercanvi. Si pel contrari falta l´esmentat, la cordialitat serà impossible per la manca cívica del més elemental.
Aprenem de la gent el que s´ha de fer i el que no s´ha de fer. Uns ensenyen a potenciar certes formes, i els altres a evitar-les per la seva nocivitat. Ambdues serveixen per al creixement, unes en el que hem d´incrementar, i altres en el que hem d´eliminar.
Qui és maldestre, impulsat per la malicia i la ignorància, pot aconseguir algun rédit momentàniament, però les bones maneres s´acaben imposant per la lògica amb contundència.
Si volem que els nostres afers funcionin, que vagin per bon camí, hem de saber quines pautes hem d´arrelar per a donar l´expressió òptima. L´expressat, ens indica amb claredat si hem afinat o errat, constatant-ho amb evidències. Es tracta doncs de ser hàbil per a que els moviments a realitzar siguin cada vegada més precisos reportant resultats més favorables.
dimarts, 10 de juliol del 2012
FITES A ACONSEGUIR
El més important és assolir harmonia, perquè ha d´estar present en tot, és la base on recolzar-nos per a projectar-nos en qualsevol propòsit ; i quan es trenca o desapareix, mobilitzem l´oportú en cada cas per a restablir-la.
Mitjançant el contrast entre diferents unitats hem d´encaixar les diverses peces en l´ubicació precisa per a que realitzin la seva aportació, i això demana coneixement. No hi pot haver harmonia si no es sap com procedir.
A través d´enllaços una cosa porta a l´altra, instaurant l´ordre gràcies a l´aprenentatge previ, d´on sorgeix el bon funcionament. En absència d´un cert domini, és probable que es produeixin mancances, desajustaments i dificultats.
El primer pas és conèixer´ns a nosaltres mateixos. Només podem actuar des de la nostra individuació, essent cabdal saber que pensem, que pretenem, que cal fer i si anem ben encaminats. Hem d´esforçar-nos en descobrir quines són les nostres habilitats i els dèficits, ja que d´aquí partim per a executar les obres, servint la conscienciació per a reforçar les aptituds procurant paliar el pendent de millorar.
Contínuament hem d´incidir en els moviments efectuats a fi de conreuar virtuts per al nostre benefici i el de la societat, doncs els defectes causen problemes obligant a aturar-nos per a resoldre´ls.
És convenient fixar-nos objectius de superació mantenint una motivació permanent que doti de valor i contingut els esforços, assolint els bens materials necessaris per a operar en el medi amb una autonomia àmplia, movent-nos en un entorn canviant inestable guiats per preceptes eterns que preservin la força, fermesa i aplom allà on aquells immersos en el mundà s´afebleixen davant les adversitats.
La formació integral més enllà del laboral, és el factor clau per a ensinistrar l´ego, traspassant així la part separativa, generadora de conflictes, a efectes d´afrontar els reptes des d´una perspectiva integradora.
Les respectives singularitats, amb les múltiples aportacions, han de crear nexes d´unió per a un benefici comú. Tots estem dins d´un vast camp de connexions, i a l´igual que un circuit, els diversos components estan enllaçats per a un propòsit més gran.
Convivim amb l´individual dins del conjunt. Un és gràcies a l´altre, si falla l´individual se´n resenteix el conjunt, i si ho fa aquest l´individu queda afectat d´alguna manera.
Disposem de llibertat, de lliure albir, però abans d´executar cap acció amb les seves posteriors consequències, hem de tenir present els condicionants i limitacions, exigint prudència i valentia per a que l´harmonia ens acompanyi en tot moment, fem el que fem, estem on estem.
Mitjançant el contrast entre diferents unitats hem d´encaixar les diverses peces en l´ubicació precisa per a que realitzin la seva aportació, i això demana coneixement. No hi pot haver harmonia si no es sap com procedir.
A través d´enllaços una cosa porta a l´altra, instaurant l´ordre gràcies a l´aprenentatge previ, d´on sorgeix el bon funcionament. En absència d´un cert domini, és probable que es produeixin mancances, desajustaments i dificultats.
El primer pas és conèixer´ns a nosaltres mateixos. Només podem actuar des de la nostra individuació, essent cabdal saber que pensem, que pretenem, que cal fer i si anem ben encaminats. Hem d´esforçar-nos en descobrir quines són les nostres habilitats i els dèficits, ja que d´aquí partim per a executar les obres, servint la conscienciació per a reforçar les aptituds procurant paliar el pendent de millorar.
Contínuament hem d´incidir en els moviments efectuats a fi de conreuar virtuts per al nostre benefici i el de la societat, doncs els defectes causen problemes obligant a aturar-nos per a resoldre´ls.
És convenient fixar-nos objectius de superació mantenint una motivació permanent que doti de valor i contingut els esforços, assolint els bens materials necessaris per a operar en el medi amb una autonomia àmplia, movent-nos en un entorn canviant inestable guiats per preceptes eterns que preservin la força, fermesa i aplom allà on aquells immersos en el mundà s´afebleixen davant les adversitats.
La formació integral més enllà del laboral, és el factor clau per a ensinistrar l´ego, traspassant així la part separativa, generadora de conflictes, a efectes d´afrontar els reptes des d´una perspectiva integradora.
Les respectives singularitats, amb les múltiples aportacions, han de crear nexes d´unió per a un benefici comú. Tots estem dins d´un vast camp de connexions, i a l´igual que un circuit, els diversos components estan enllaçats per a un propòsit més gran.
Convivim amb l´individual dins del conjunt. Un és gràcies a l´altre, si falla l´individual se´n resenteix el conjunt, i si ho fa aquest l´individu queda afectat d´alguna manera.
Disposem de llibertat, de lliure albir, però abans d´executar cap acció amb les seves posteriors consequències, hem de tenir present els condicionants i limitacions, exigint prudència i valentia per a que l´harmonia ens acompanyi en tot moment, fem el que fem, estem on estem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)