El més important és assolir harmonia, perquè ha d´estar present en tot, és la base on recolzar-nos per a projectar-nos en qualsevol propòsit ; i quan es trenca o desapareix, mobilitzem l´oportú en cada cas per a restablir-la.
Mitjançant el contrast entre diferents unitats hem d´encaixar les diverses peces en l´ubicació precisa per a que realitzin la seva aportació, i això demana coneixement. No hi pot haver harmonia si no es sap com procedir.
A través d´enllaços una cosa porta a l´altra, instaurant l´ordre gràcies a l´aprenentatge previ, d´on sorgeix el bon funcionament. En absència d´un cert domini, és probable que es produeixin mancances, desajustaments i dificultats.
El primer pas és conèixer´ns a nosaltres mateixos. Només podem actuar des de la nostra individuació, essent cabdal saber que pensem, que pretenem, que cal fer i si anem ben encaminats. Hem d´esforçar-nos en descobrir quines són les nostres habilitats i els dèficits, ja que d´aquí partim per a executar les obres, servint la conscienciació per a reforçar les aptituds procurant paliar el pendent de millorar.
Contínuament hem d´incidir en els moviments efectuats a fi de conreuar virtuts per al nostre benefici i el de la societat, doncs els defectes causen problemes obligant a aturar-nos per a resoldre´ls.
És convenient fixar-nos objectius de superació mantenint una motivació permanent que doti de valor i contingut els esforços, assolint els bens materials necessaris per a operar en el medi amb una autonomia àmplia, movent-nos en un entorn canviant inestable guiats per preceptes eterns que preservin la força, fermesa i aplom allà on aquells immersos en el mundà s´afebleixen davant les adversitats.
La formació integral més enllà del laboral, és el factor clau per a ensinistrar l´ego, traspassant així la part separativa, generadora de conflictes, a efectes d´afrontar els reptes des d´una perspectiva integradora.
Les respectives singularitats, amb les múltiples aportacions, han de crear nexes d´unió per a un benefici comú. Tots estem dins d´un vast camp de connexions, i a l´igual que un circuit, els diversos components estan enllaçats per a un propòsit més gran.
Convivim amb l´individual dins del conjunt. Un és gràcies a l´altre, si falla l´individual se´n resenteix el conjunt, i si ho fa aquest l´individu queda afectat d´alguna manera.
Disposem de llibertat, de lliure albir, però abans d´executar cap acció amb les seves posteriors consequències, hem de tenir present els condicionants i limitacions, exigint prudència i valentia per a que l´harmonia ens acompanyi en tot moment, fem el que fem, estem on estem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada