ALGÚ HO ENTÉN ?

Vivim en un món paradoxal de sofisticació i vulgaritat degut a l´extremisme humà, capaç de grans obres i grans atrocitats. Trobar l´explicació justificable es fa difícil quan la lògica aparent no hi és enlloc.
Com a éssers racionals, se´ns dóna el pensament per a operar en el medi, saber de quina manera hem d´organitzar-nos per adquirir recursos procedint a múltiples intercanvis per al manteniment i desenvolupament.
Si tothom, des de el més àgil al més curt entén els processos bàsics,com és possible desviar-se d´un comportament coherent fins a convertir-ho en demencial ?
Algú pot entendre que el poder estigui en mans d´ineptes i barruts, recolzats per bona part de la població ?
Algú pot entendre que després de nombrosos escarments : vegi´s polítics, relacions, actituds, es torni a incidir en el mateix sense haver aprés de l´experiència ?
Algú pot entendre que davant la necessitat de canvis imperiosos hi hagi gent que prefereixi seguir en el caos abans de posar ordre ?
Algú pot entendre amb l´informació i divulgació actual que es segueixin mantenint hàbits nocius per a la salut ?
Algú pot entendre com visquent condicions indignes, on és clar que persistiran, per covardia, por o el que sigui, no s´arrisca en afrontar  noves direccions ?
Els polítics haurien de servir al poble, i s´aprofiten d´aquest per a servir el clan. La societat que ens envolta té moltes tares, però som nosaltres qui ho ha consentit. Hi ha motius de sobre per a sublevar-se, però això no té solució amb els paràmetres de sempre. Ni el poder ni el poble se´n sortiran mentre´s la jerarquia sotmeti als ciutadans.
Hi ha d´haver un director i uns executors, com una orquestra, però hem d´afinar els instruments, saber quina peça toquem i anar tots sincronitzats. Del contrari enlloc de tocar peces sublims els sons desafinats de tots plegats produeixen cacofoníes, que és  el que ara ens acompanya.
Actualment tenin directors d´orquestra que no han estudiat música, i malgrat la seva ignorància estan convençuts de ser uns virtuosos amb la batuta, i els resultats a la vista estan.
No hi ha lògica davant les barbaritats, però res és casual, sempre hi ha un fonament que és l´orígen. I des de la visió estrictament superficial i mundana, no entenem moltes coses de les que passen, del que diem o del que fem. Tot, des de el més insignificant al més evident, obeeix a un propòsit, l´important és saber desxifrar-ho, aprendre dels esdeveniments i fixar els patrons oportuns per a pujar de nivell en la capacitat de comprensió i en l´acció a realitzar a continuació.
Si no eixamplem horitzons no serà possible modificar l´existent, i quan no s´avança es retrocedeix, i les experiències individuals i col-lectives són les apropiades a cada moment per a dinamitzar-nos i no conformar-nos amb l´herència del passat.
Ara i sempre hem tingut proves, afrontar-les, superar-les, i transformar-les, és el que al final del trajecte ens donarà la comprensió del perquè haviem de viure-les.