El génere humà ha cercat sempre la comoditat, allò que facilités l´acció, doncs estem immersos en diverses tasques quotidianes, i com més pràctics siguin els instruments i el seu funcionament, millor ens sentirem fent-los servir.
Comoditat és sinònim de qualitat, de servei útil, de gaudi. Aconseguir-ho demana observar subjecte i objecte, constatar les necessitats o desitjos, i trobar els materials apropiats que s´ajustin a l´objectiu.
La comoditat s´ha de crear. En qualsevol àmbit estem envoltats d´aparells, cadascun amb una funció, els quals fan d´intermediaris entre les nostres pretensions i la seva aportació.
Gradualment hem anat passant d´una vida rural manual, amb grans esforços físics, a una vida social mecanitzada, on s´ha reduit al mínim l´ús de la força. Sens dubte és un avenç per les prestacions, rapidesa i la comoditat estesa en tots els sectors.
Estem dissenyats per a estar actius, i si abans era un excés en massa, ara ho és en poc. Hem d´aprofitar la técnica i el que ens ofereix, i a la vegada les vies adients que incrementin el moviment a través d´exercicis, d´un entrenament que ens mantingui àgils i en forma. El sedentarisme condueix a l´atrofia, i el que d´entrada sembla còmode pel no esforç, al final s´acaba convertint en incomoditat per la pérdua de mobilitat, el deteriorament i perill de sobrepés.
No tot el que pensem serà còmode ho és. Si les facultats minven en algun sentit, amb sensació o constatació de desgast per inacció, el suposat benefici es convertirà en un perjudici.
La millor manera de preservar les condicions òptimes és mitjançant un ús regular. És essencial mantenir a diari una activitat mental i física per a estar atents, concentrats, moure´ns àgilment, i sobretot conservar la capacitat de resposta ràpida pensant i actuant, les nostres eines més importants per a l´autonomia i execució del pretés.
Comoditat en els utensilis facilitant el treball, acompanyat d´un dinamisme que preservi l´organisme en bones condicions.
Hem de fixar-nos reptes que ens facin sortir de la zona de comfort, doncs el progrés s´esdevé a través de moviments que originen canvis. El conformisme de quedar-nos com estem, no emprendre riscos per la por a perdre l´actual, en realitat és una comoditat incòmoda, doncs l´estancament va deteriorant, i si no es prenen mesures de revulsiu el que es produeix és una mort lenta per l´inacció.
L´immobilisme que frena és un obstacle, limita, condiciona, és la por al desconegut, a no voler arriscar el vell pel nou, malgrat pugui ser molt millor i dotar-nos de condicions més satisfactories. I totes aquestes " suposades comoditats " acaben convertint-se en grans incomoditats.
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 15 d’agost del 2012
GRATITUD
La gratitud és senyal d´agraïment i valoració, tenint en compte que tot és un préstec. Res del que haguem tingut o tinguem actualment és únicament producte del nostre esforç, sempre hi haurà intervingut algú en el trajecte. Això serveix per adonar-nos de la nostra dependència continua, motiu suficient per a mostrar-nos humils davant l´immensitat.
Hem de nodrir-nos constantment a efectes de preservar les condicions de subsistència òptimes. A nivell físic necessitem oxígen, aigua i aliment, oferts en la totalitat per la natura. Nosaltres no hem creat cap aliment, som uns subordinats, i com a tals és un deure vetllar per la preservació del medi en les millors condicions. A nivell afectiu hem d´establir vincles que facilitin l´intercanvi per assolir un equilibri entre l´intern i l´extern. A nivell mental hem d´adquirir coneixements per a saber desenvolupar-nos en situacions diverses. Aqui la dependència es troba en la proporció més baixa, doncs la capacitat de discerniment, observació i reflexió, recau exclusivament en l´habilitat de cadascú.
Tot el que ens envolta, proper o distant, conegut o desconegut, té una funció, unes característiques, fa una aportació, i només per aquesta constatació hem d´estar agraïnt els nombrosos bens que ens faciliten treballar i accedir a una comfortabilitat.
El que creiem intrinsecament propi respecte al que pensem o sentim, està influenciat per variats condicionants. Formen part de nosaltres, però en realitat és una absorció que fem a través d´impactes rebuts, tamisats pel nostre codi de valors i capacitats. No és possible mesurar la proporció d´idees o sentiments sorgits de nosaltres.
Gratitud és no donar res per fet, que ens ho hem de guanyar. Reconèixer l´aportació incesant d´altres persones i materials que són el suport que ens faciiten connexions, ens apropen als objectius.
La gratitud no s´ha d´enfocar només en el que ens agrada, en el que sembla bo, en l´obtingut, en el que ens donen. Ha d´estar sempre present, en el que veiem favorable o desfavorable, en el pesat o lleuger, en la suavitat o duresa. El creixement està compost d´una porció de facilitat i una de dificultat, només una d´elles impediria el progrés; per tant hem d´abraçar les dues vertents.
No podem precipitar-nos a extreure conclusions. El que en un principi valoràvem com a bo o dolent només ho sabrem al final d´un procés llarg o curt segons cada context. La diferència qualitativa i quantitativa, el guanyat o perdut, i a on ens porti, seran els indicadors. El que se´n va és una pérdua, però això ens apropa també a un guany, el buit és impossible, i justament per això, per a fluir sempre amb la vida i les constants oportunitats que ens ofereix, hem d´estar agraïts eternament.
Hem de nodrir-nos constantment a efectes de preservar les condicions de subsistència òptimes. A nivell físic necessitem oxígen, aigua i aliment, oferts en la totalitat per la natura. Nosaltres no hem creat cap aliment, som uns subordinats, i com a tals és un deure vetllar per la preservació del medi en les millors condicions. A nivell afectiu hem d´establir vincles que facilitin l´intercanvi per assolir un equilibri entre l´intern i l´extern. A nivell mental hem d´adquirir coneixements per a saber desenvolupar-nos en situacions diverses. Aqui la dependència es troba en la proporció més baixa, doncs la capacitat de discerniment, observació i reflexió, recau exclusivament en l´habilitat de cadascú.
Tot el que ens envolta, proper o distant, conegut o desconegut, té una funció, unes característiques, fa una aportació, i només per aquesta constatació hem d´estar agraïnt els nombrosos bens que ens faciliten treballar i accedir a una comfortabilitat.
El que creiem intrinsecament propi respecte al que pensem o sentim, està influenciat per variats condicionants. Formen part de nosaltres, però en realitat és una absorció que fem a través d´impactes rebuts, tamisats pel nostre codi de valors i capacitats. No és possible mesurar la proporció d´idees o sentiments sorgits de nosaltres.
Gratitud és no donar res per fet, que ens ho hem de guanyar. Reconèixer l´aportació incesant d´altres persones i materials que són el suport que ens faciiten connexions, ens apropen als objectius.
La gratitud no s´ha d´enfocar només en el que ens agrada, en el que sembla bo, en l´obtingut, en el que ens donen. Ha d´estar sempre present, en el que veiem favorable o desfavorable, en el pesat o lleuger, en la suavitat o duresa. El creixement està compost d´una porció de facilitat i una de dificultat, només una d´elles impediria el progrés; per tant hem d´abraçar les dues vertents.
No podem precipitar-nos a extreure conclusions. El que en un principi valoràvem com a bo o dolent només ho sabrem al final d´un procés llarg o curt segons cada context. La diferència qualitativa i quantitativa, el guanyat o perdut, i a on ens porti, seran els indicadors. El que se´n va és una pérdua, però això ens apropa també a un guany, el buit és impossible, i justament per això, per a fluir sempre amb la vida i les constants oportunitats que ens ofereix, hem d´estar agraïts eternament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)