GRATITUD

La gratitud és senyal d´agraïment i valoració, tenint en compte que tot és un préstec. Res del que haguem tingut o tinguem actualment és únicament producte del nostre esforç, sempre hi haurà intervingut algú en el trajecte. Això serveix per adonar-nos de la nostra dependència continua, motiu suficient per a mostrar-nos humils davant l´immensitat.
Hem de nodrir-nos constantment a efectes de preservar les condicions de subsistència òptimes. A nivell físic necessitem oxígen, aigua i aliment, oferts en la totalitat per la natura. Nosaltres no hem creat cap aliment, som uns subordinats, i com a tals és un deure vetllar per la preservació del medi en les millors condicions. A nivell afectiu hem d´establir vincles que facilitin l´intercanvi per assolir un equilibri entre l´intern i l´extern. A nivell mental hem d´adquirir coneixements per a saber desenvolupar-nos en situacions diverses. Aqui la dependència es troba en la proporció més baixa, doncs la capacitat de discerniment, observació i reflexió, recau exclusivament en l´habilitat de cadascú.
Tot el que ens envolta, proper o distant, conegut o desconegut, té una funció, unes característiques, fa una aportació, i només per aquesta constatació hem d´estar agraïnt els nombrosos bens que ens faciliten treballar i accedir a una comfortabilitat.
El que creiem intrinsecament propi respecte al que pensem o sentim, està influenciat per variats condicionants. Formen part de nosaltres, però en realitat és una absorció que fem a través d´impactes rebuts, tamisats pel nostre codi de valors i capacitats. No és possible mesurar la proporció d´idees o sentiments sorgits de nosaltres.
Gratitud és no donar res per fet, que ens ho hem de guanyar. Reconèixer l´aportació incesant d´altres persones i materials que són el suport que ens faciiten connexions, ens apropen als objectius.
La gratitud no s´ha d´enfocar només en el que ens agrada, en el que sembla bo, en l´obtingut, en el que ens donen. Ha d´estar sempre present, en el que veiem favorable o desfavorable, en el pesat o lleuger, en la suavitat o duresa. El creixement està compost d´una porció de facilitat i una de dificultat, només una d´elles impediria el progrés; per tant hem d´abraçar les dues vertents.
No podem precipitar-nos a extreure conclusions. El que en un principi valoràvem com a bo o dolent només ho sabrem al final d´un procés llarg o curt segons cada context. La diferència qualitativa i quantitativa, el guanyat o perdut, i a on ens porti, seran els indicadors. El que se´n va és una pérdua, però això ens apropa també a un guany, el buit és impossible, i justament per això, per a fluir sempre amb la vida i les constants oportunitats que ens ofereix, hem d´estar agraïts eternament.