El génere humà ha cercat sempre la comoditat, allò que facilités l´acció, doncs estem immersos en diverses tasques quotidianes, i com més pràctics siguin els instruments i el seu funcionament, millor ens sentirem fent-los servir.
Comoditat és sinònim de qualitat, de servei útil, de gaudi. Aconseguir-ho demana observar subjecte i objecte, constatar les necessitats o desitjos, i trobar els materials apropiats que s´ajustin a l´objectiu.
La comoditat s´ha de crear. En qualsevol àmbit estem envoltats d´aparells, cadascun amb una funció, els quals fan d´intermediaris entre les nostres pretensions i la seva aportació.
Gradualment hem anat passant d´una vida rural manual, amb grans esforços físics, a una vida social mecanitzada, on s´ha reduit al mínim l´ús de la força. Sens dubte és un avenç per les prestacions, rapidesa i la comoditat estesa en tots els sectors.
Estem dissenyats per a estar actius, i si abans era un excés en massa, ara ho és en poc. Hem d´aprofitar la técnica i el que ens ofereix, i a la vegada les vies adients que incrementin el moviment a través d´exercicis, d´un entrenament que ens mantingui àgils i en forma. El sedentarisme condueix a l´atrofia, i el que d´entrada sembla còmode pel no esforç, al final s´acaba convertint en incomoditat per la pérdua de mobilitat, el deteriorament i perill de sobrepés.
No tot el que pensem serà còmode ho és. Si les facultats minven en algun sentit, amb sensació o constatació de desgast per inacció, el suposat benefici es convertirà en un perjudici.
La millor manera de preservar les condicions òptimes és mitjançant un ús regular. És essencial mantenir a diari una activitat mental i física per a estar atents, concentrats, moure´ns àgilment, i sobretot conservar la capacitat de resposta ràpida pensant i actuant, les nostres eines més importants per a l´autonomia i execució del pretés.
Comoditat en els utensilis facilitant el treball, acompanyat d´un dinamisme que preservi l´organisme en bones condicions.
Hem de fixar-nos reptes que ens facin sortir de la zona de comfort, doncs el progrés s´esdevé a través de moviments que originen canvis. El conformisme de quedar-nos com estem, no emprendre riscos per la por a perdre l´actual, en realitat és una comoditat incòmoda, doncs l´estancament va deteriorant, i si no es prenen mesures de revulsiu el que es produeix és una mort lenta per l´inacció.
L´immobilisme que frena és un obstacle, limita, condiciona, és la por al desconegut, a no voler arriscar el vell pel nou, malgrat pugui ser molt millor i dotar-nos de condicions més satisfactories. I totes aquestes " suposades comoditats " acaben convertint-se en grans incomoditats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada