AMBICIÓ VITAL

L´ambició està supeditada a un conjunt de factors, i cap allà on apunti ens indicarà característiques de la persona.
L´ambició pot adreçar-se envers objectius externs o interns, materials o espirituals, però no es tracta de decantar-se per un i deixar l´altre, doncs això ens faria incomplets, hem de voler abarcar ambdòs sentits. L´un ha d´acompanyar l´altre, ja que continuament estan interaccionats.
Anem a cercar nutrients a fora per a nodrir-nos a dins, i pel bagatge intern ens adrecem a l´exterior. Els materials i les experiènces són elements de la perifèria, servint-nos per a connectar amb el centre.
L´ambició vital no consisteix en el fet d´accedir a un treball, uns diners, una casa, parella, etc. Aquests ítems poden fer d´intermediaris, on l´objectiu ulterior va més enllà. L´ambició a perseguir és convertir-se en algú cada vegada més perfeccionat en totes les expressions, i primer s´ha de desitjar amb molta força des de el més profund de nosaltres, per a que a continuació atraiem els instruments apropiats que facilitin la deguda preparació.
La majoria, condicionada per la necessitat d´obtenir recursos. s´aboca bàsicament a objectius mundans, però aquests depenen de tercers, estan sotmesos a oscil-lacons, i mai sabem amb qui i amb que podem comptar. En canvi, la recerca de perfecció només depèn de nosaltres, és acumulativa, ningú ens ho pot prendre, i el seu abast és infinit i etern, no hi ha limits.
Vivim vides insubstancials, perquè anem darrere de l´efímer, de valors fràgils, moguts per l´inercia, sense reflexionar a on anem, que fem i la finalitat de tot plegat a on ens portarà.
Enfocats només en el material mai trobarem satisfacció duradera, perquè sempre hi haurà mancances, dependències i frustració. Es tracta de tenir per a ésser, i ésser per a tenir, omplir-nos a dins per a omplir-nos a fora, i en aquesta doble direcció saber com procedir a cada moment instaurant l´harmonia.

ENVEJA

Si estem on hem d´estar, i tenim el que hem de tenir, l´enveja és una postura errònia, doncs suposa voler el que no som i tenir el que no tenim. Pretendre el que és d´altres sense que comporti esforç, desitjant el fruit estalviant-se el treball previ, això és infantil.
L´envejós en questió ha fet mèrits per a disposar del que voldria ? Li convé ? Li serà útil, o només és per a satisfer desitjos de l´ego ?
L´enfoc positiu és valorar el que tenim i no les mancances, mostrar gratitud pel servei que ens reporta cadascú i cada cosa per a encaixar dins d´un ordre immens, i a través de les diferències realitzar una funció específica com a contribució particular en el conjunt.
Voler ser o tenir el d´altres és violentar els esquemes còsmics, una presunció focalitzada en "suposats" plaers que si no hi tenim accés és perquè no estan fets per a nosaltres. I si els volem aconseguir no se´ns donaran gratuitament, haurem de forjar aptituds, voluntat, disciplina i constatar si ho obtenim o no, i després comprovar si la suposada panacea era com imaginàvem.
Res del que ens envolta en aquest moment s´ha produit com un miracle o un joc de mans, és consequència d´enllaços previs, i enlloc de fixar-se en els bens dels altres hem de vetllar pels nostres amb les eines de que disposem.
Per a executar el treball personal precisem uns recursos en consonància, unes relacions determinades, i un lloc apropiat per actuar. El que serveix a uns no servirà a uns altres, i amb aquesta comprensió no desitjarem el que no necessitem o allò no convenient, centrant-nos en la nostra parcel-la i peculiaritats.
Només podem ser nosaltres amb tot el que implica, fixar-nos en algú per les seves virtuts i voler-les adquirir està bé, però encara que ens instruim i entrenem a tal fi, el segell distintiu serà el nostre amb les diferències inevitables.
Hem d´anhelar la nostra millor versió, preparant-nos per assolir-ho, i la resta ja vindrà en la forma, mesura i temps oportú.

PROJECTES

Viure és un projecte permanent, anar afrontant cada nou dia implica omplir-lo amb activitats destinades a mantenir en segons quins casos, a adquirir en altres i augmentar el que convingui.
Els projectes poden ser de continuitat o innovació, preservar unes bases o crear-ne de noves en l´afany de renovació.
No podem romandre estàtics, el moviment es indispensable, i el que hem fet ara o l´aliment ingerit d´un àpat, serveix només per un moment específic, on tot seguit diferents necesssitats empenyen cap endavant a la recerca de nous recursos i tendències.
Projectar és allò que voldriem, que ara és una idea i més endavant pot ser una evidència concreta. En el camí de la seva preparació es creuen altres projectes, doncs l´etern present és un enllaç d´accions entre el deixat enrera i el que serveix en els nous i diferents contextos que es generen.
Els projectes passen diverses fases amb l´intervenció dels 4 elements. L´aire és la llavor en forma de pensament. L´aigua el desig d´experimentar-ho, la sensació. El foc l´empenta que ho posi en acció. La terra la concreció sòlida final.
Cada etapa té unes connotacions que condicionen els interessos d´acord al requerit en el moment. Els projectes sempre ens acompanyen per la mateixa força vital i l´anhel de persistència. Deixar el que ja ha fet el seu servei i agafar noves eines, nous camims per a recarregar-nos, recomençar i perpetuar la pròpia existència.
El tarannà de cadascú, formació, inquietuds, recursos i el medi d´ubicació amb les seves possibilitats, marcaran les inclinacions del que ens agradaria experimentar. Alguns, amb preparació, determinació i viabilitat, aconseguiran concretar en fets els projectes. Altres, més teòrics, poden imaginar mentalment que faran moltes coses i al final quedar diluits per què el pensament si no s´acompanya d´acció s´esvaeix com el pas d´un núvol.
L´objectiu és que la idea s´impregni de desig, a fi de dinamitzar l´invisible convertint-ho en visible. Si els projectes ens porten a progressar haurem fet l´oportú. Si comporten pérdues serà questió de revisar les causes per a revertir-ho en futurs guanys mercès a l´aprenentatge.