ENVEJA

Si estem on hem d´estar, i tenim el que hem de tenir, l´enveja és una postura errònia, doncs suposa voler el que no som i tenir el que no tenim. Pretendre el que és d´altres sense que comporti esforç, desitjant el fruit estalviant-se el treball previ, això és infantil.
L´envejós en questió ha fet mèrits per a disposar del que voldria ? Li convé ? Li serà útil, o només és per a satisfer desitjos de l´ego ?
L´enfoc positiu és valorar el que tenim i no les mancances, mostrar gratitud pel servei que ens reporta cadascú i cada cosa per a encaixar dins d´un ordre immens, i a través de les diferències realitzar una funció específica com a contribució particular en el conjunt.
Voler ser o tenir el d´altres és violentar els esquemes còsmics, una presunció focalitzada en "suposats" plaers que si no hi tenim accés és perquè no estan fets per a nosaltres. I si els volem aconseguir no se´ns donaran gratuitament, haurem de forjar aptituds, voluntat, disciplina i constatar si ho obtenim o no, i després comprovar si la suposada panacea era com imaginàvem.
Res del que ens envolta en aquest moment s´ha produit com un miracle o un joc de mans, és consequència d´enllaços previs, i enlloc de fixar-se en els bens dels altres hem de vetllar pels nostres amb les eines de que disposem.
Per a executar el treball personal precisem uns recursos en consonància, unes relacions determinades, i un lloc apropiat per actuar. El que serveix a uns no servirà a uns altres, i amb aquesta comprensió no desitjarem el que no necessitem o allò no convenient, centrant-nos en la nostra parcel-la i peculiaritats.
Només podem ser nosaltres amb tot el que implica, fixar-nos en algú per les seves virtuts i voler-les adquirir està bé, però encara que ens instruim i entrenem a tal fi, el segell distintiu serà el nostre amb les diferències inevitables.
Hem d´anhelar la nostra millor versió, preparant-nos per assolir-ho, i la resta ja vindrà en la forma, mesura i temps oportú.