L´ambició està supeditada a un conjunt de factors, i cap allà on apunti ens indicarà característiques de la persona.
L´ambició pot adreçar-se envers objectius externs o interns, materials o espirituals, però no es tracta de decantar-se per un i deixar l´altre, doncs això ens faria incomplets, hem de voler abarcar ambdòs sentits. L´un ha d´acompanyar l´altre, ja que continuament estan interaccionats.
Anem a cercar nutrients a fora per a nodrir-nos a dins, i pel bagatge intern ens adrecem a l´exterior. Els materials i les experiènces són elements de la perifèria, servint-nos per a connectar amb el centre.
L´ambició vital no consisteix en el fet d´accedir a un treball, uns diners, una casa, parella, etc. Aquests ítems poden fer d´intermediaris, on l´objectiu ulterior va més enllà. L´ambició a perseguir és convertir-se en algú cada vegada més perfeccionat en totes les expressions, i primer s´ha de desitjar amb molta força des de el més profund de nosaltres, per a que a continuació atraiem els instruments apropiats que facilitin la deguda preparació.
La majoria, condicionada per la necessitat d´obtenir recursos. s´aboca bàsicament a objectius mundans, però aquests depenen de tercers, estan sotmesos a oscil-lacons, i mai sabem amb qui i amb que podem comptar. En canvi, la recerca de perfecció només depèn de nosaltres, és acumulativa, ningú ens ho pot prendre, i el seu abast és infinit i etern, no hi ha limits.
Vivim vides insubstancials, perquè anem darrere de l´efímer, de valors fràgils, moguts per l´inercia, sense reflexionar a on anem, que fem i la finalitat de tot plegat a on ens portarà.
Enfocats només en el material mai trobarem satisfacció duradera, perquè sempre hi haurà mancances, dependències i frustració. Es tracta de tenir per a ésser, i ésser per a tenir, omplir-nos a dins per a omplir-nos a fora, i en aquesta doble direcció saber com procedir a cada moment instaurant l´harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada