DURESA - SUAVITAT

La duresa considerada per alguns, pot ser suavitat per altres. L´opinió, el valor atorgat a factors relatius, depèn d´un ampli conjunt d´elements de criteris subjectius.
Duresa / suavitat de formes, en l´actitud. El to, les paraules, la seva incidència, no són iguals en persones diferents, i el mateix que suposa un impacte en algú pot ser indiferent en un altre.
Hem d´estar preparats per a encarar les situacions, tenir l´adaptabilitat indispensable per a respondre amb contundència si l´ocasió ho requereix, o en tot cas amb condescendència. L´important és el resultat final, que vetlli per instaurar el just i apropiat a cada moment.
La duresa o suavitat en relacions estarà en funció de l´interlocutor. Si prevalen les bones maneres la suavitat ha d´imperar, si és a l´inrevés, o s´evita el contacte o la duresa pot aflorar.
L´exigència envers nosaltres mateixos és necessària per a extreure més rendiment amb l´objectiu d´assolir millors condicions. Vindria a ser una duresa inicial per a una suavitat final.
L´esforç, preparació, el domini del que fem, són fonamentals, l´obtenció de resultats és gràcies a un procés. La indolència, la mandra, fan anar cap avall, és una suavitat perjudicial.
Duresa com a sinònim de força, resistència, capacitat. Suavitat com a sinònim de flexible, adaptable, amable, cordial, de fàcil encaix. L´equilibri és saber expressar el millor d´ambdues en les diferents variants que ens anem trobant.
La duresa no ha de semblar dolenta, és necessària per a sostenir, resistir en segons quins àmbits, i redreçar el mal fet en altres en l´afany d´instaurar el correcte.
La suavitat no té perquè ser bona sempre, dependrà de la seva repercussió. No voler afrontar o renyar, pot ser molt pitjor que mostrar una dosi de rigor en moments puntuals.
És questió de tenir les idees clares, ser equànim en l´anàlisi, adoptant la postura adient per a extreure el resultat òptim en les múltiples i variades facetes que hem d´assumir.

CENTRAR L´ ATENCIÓ

Estar atent és estar en l´ara, en el moment, que al cap i a la fi és el més important, doncs la resta o bé ja forma part del record o és una imaginació que no sabem si es concretarà.
Amb sentit pràctic hem de reforçar l´atenció als moviments, als detalls, doncs les accions presents forjen la base del futur, i amb un propòsit definit s´ha d´encaixar en el circundant preservant el desitjat projectant noves expectatives a temps vista.
Ens hauriem de preguntar ¿ perquè desviem l´atenció envers temes no profitosos, buits de contingut, perdent ocasions per a eixamplar la perspectiva i el potencial ?
Sovint apartar-se del convenient o del què és important, és resultat de sentir-se frustrat, d´alguna mancança, i en ocasions un grau d´inconsciència que no mesura degudament els valors a preservar.
Tots, poc o molt, ens desviem cada tant del veritable objectiu, del que ens pot reportar un progrés individual. Les desviacions asidues que opten per distraccions u ocupacions secundàries, allunyen ocupacions més satisfactòries. Per això la insatisfacció és el que predomina, inevitablement és així al deixar de banda el conreu de bens eterns abocant-se als transitoris.
L´éxit en qualsevol àrea sempre és la suma d´una preparació continuada fins adquirir-ne el domini, a través de pràctica, temps i voluntat, on l´atenció ha d´estar present de principi a fi, ja que en depèn el resultat.
Si ens distraiem en altres coses que no vénen al cas, perdem la concentració i ja no dominem la situació, llavors és la situació la que ens dominarà a nosaltres a l´haver-nos dispersat.
L´atenció no és aplicable en exclusiva a elements externs, en primera instància ha de centrar-se en nosaltres, observar com ens trobem, com ens sentim, doncs tot és una questió de mesures i encaixos constants que sorgeixen de l´interiior operant en l´exterior. A més connexió en el que emergeix de dins, més possibilitats d´obrar encertadament en les accions a executar, que en definitiva és el fi pretés.