Estar atent és estar en l´ara, en el moment, que al cap i a la fi és el més important, doncs la resta o bé ja forma part del record o és una imaginació que no sabem si es concretarà.
Amb sentit pràctic hem de reforçar l´atenció als moviments, als detalls, doncs les accions presents forjen la base del futur, i amb un propòsit definit s´ha d´encaixar en el circundant preservant el desitjat projectant noves expectatives a temps vista.
Ens hauriem de preguntar ¿ perquè desviem l´atenció envers temes no profitosos, buits de contingut, perdent ocasions per a eixamplar la perspectiva i el potencial ?
Sovint apartar-se del convenient o del què és important, és resultat de sentir-se frustrat, d´alguna mancança, i en ocasions un grau d´inconsciència que no mesura degudament els valors a preservar.
Tots, poc o molt, ens desviem cada tant del veritable objectiu, del que ens pot reportar un progrés individual. Les desviacions asidues que opten per distraccions u ocupacions secundàries, allunyen ocupacions més satisfactòries. Per això la insatisfacció és el que predomina, inevitablement és així al deixar de banda el conreu de bens eterns abocant-se als transitoris.
L´éxit en qualsevol àrea sempre és la suma d´una preparació continuada fins adquirir-ne el domini, a través de pràctica, temps i voluntat, on l´atenció ha d´estar present de principi a fi, ja que en depèn el resultat.
Si ens distraiem en altres coses que no vénen al cas, perdem la concentració i ja no dominem la situació, llavors és la situació la que ens dominarà a nosaltres a l´haver-nos dispersat.
L´atenció no és aplicable en exclusiva a elements externs, en primera instància ha de centrar-se en nosaltres, observar com ens trobem, com ens sentim, doncs tot és una questió de mesures i encaixos constants que sorgeixen de l´interiior operant en l´exterior. A més connexió en el que emergeix de dins, més possibilitats d´obrar encertadament en les accions a executar, que en definitiva és el fi pretés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada