DURESA - SUAVITAT

La duresa considerada per alguns, pot ser suavitat per altres. L´opinió, el valor atorgat a factors relatius, depèn d´un ampli conjunt d´elements de criteris subjectius.
Duresa / suavitat de formes, en l´actitud. El to, les paraules, la seva incidència, no són iguals en persones diferents, i el mateix que suposa un impacte en algú pot ser indiferent en un altre.
Hem d´estar preparats per a encarar les situacions, tenir l´adaptabilitat indispensable per a respondre amb contundència si l´ocasió ho requereix, o en tot cas amb condescendència. L´important és el resultat final, que vetlli per instaurar el just i apropiat a cada moment.
La duresa o suavitat en relacions estarà en funció de l´interlocutor. Si prevalen les bones maneres la suavitat ha d´imperar, si és a l´inrevés, o s´evita el contacte o la duresa pot aflorar.
L´exigència envers nosaltres mateixos és necessària per a extreure més rendiment amb l´objectiu d´assolir millors condicions. Vindria a ser una duresa inicial per a una suavitat final.
L´esforç, preparació, el domini del que fem, són fonamentals, l´obtenció de resultats és gràcies a un procés. La indolència, la mandra, fan anar cap avall, és una suavitat perjudicial.
Duresa com a sinònim de força, resistència, capacitat. Suavitat com a sinònim de flexible, adaptable, amable, cordial, de fàcil encaix. L´equilibri és saber expressar el millor d´ambdues en les diferents variants que ens anem trobant.
La duresa no ha de semblar dolenta, és necessària per a sostenir, resistir en segons quins àmbits, i redreçar el mal fet en altres en l´afany d´instaurar el correcte.
La suavitat no té perquè ser bona sempre, dependrà de la seva repercussió. No voler afrontar o renyar, pot ser molt pitjor que mostrar una dosi de rigor en moments puntuals.
És questió de tenir les idees clares, ser equànim en l´anàlisi, adoptant la postura adient per a extreure el resultat òptim en les múltiples i variades facetes que hem d´assumir.