COHERÈNCIA

Està realment en consonància el que diem amb el que fem ? Diem una cosa i en fem una altra diferent ? Perquè es contradiu el dit i el fet ? Els motius poden ser diversos : irreflexió, interessos en algun sentit, preciptació, falta de claredat, i sobretot desequilibri entre la part interna i externa.
És un fet habitual constatar incoherències, en les persones més properes, en l´àmbit laboral, en persones que ocupen càrrecs rellevants, i això genera una mala imatge, pérdua de credibilitat i desconfiança; doncs com es pot confiar en algú que diu blanc i després mostra negre a l´hora d´actuar ?
Pensen realment el significat de les paraules ? El ressò d´aquestes ?  Les consequències del desencaix entre el pronunciat i l´expressat ?
Aparentar, voler se el que no s´és, generar una impressió falsa amb un fi ocult, sempre hi ha un motiu de base que ha de clarificar la disonància entre dir i fer, i sovint, en un ambient frívol i superficial, ni el mateix protagonista sap realment què l´empeny a comportar-se d´aquesta manera.
L´incoherència és una desconnexió, és com voler connectar un fil, un aparell, en un lloc equivocat, i és clar, no funciona. La coherència és sintonitzar els diversos elements presents acoplant-los correctament per al seu propòsit i bon ús.
Anar evidenciant incoherències provoca desconfiança, falta de credibilitat, mala imatge, valoració a la baixa, distanciament, evitar tractes propers pel perill de sortir malparat. És un mal negoci ser incoherent, la gent s´allunya, i l´implicat en questió enlloc d´extreure beneficis el que recull són pérdues.
Què falla en el trajecte ?  La manca d´encaix reflecteixc un desequilibri entre el que es vol fer creure als altres i l´acció realitzada, i els detonants que impulsen a comportar-se així són múltiples.
Quan som coherents hi ha harmonia, i aquesta es transmet a l´exterior. En les incoherències hi ha confusió, dubtes i sospites sobre una part tèrbola amagada però evident a través de les contradiccions.

REACCIONAR O RESISTIR ( II )

Si reaccionem als events externs pel comportament d´altres o circumstàncies, ens convertim en efecte del que passa. Si resistim observant en perspectiva, preparant la millor opció pel que s´ha generat, llavors estarem fabricant la causa al planificar i decidir nosaltres què volem i què és més convenient.
Reaccuonar és quedar atrapat en quelcom desagradable creat per tercers o bé per alguna acció personal que no surt com voldríem. Resistir és acceptar uns fets procurant extreure´n un avantatge.
Els motius que empenyen a reaccionar són diversos, sigui per descontent, per esperar unes expectatives diferents, per valorar segons què amb un resultat per sota del desitjat.
Resentiment per expressions o la conducta d´algú. Orgull d´acord a l´auto-importància i el tracte rebut per altres. Venjança si la sensació és d´haver estat agredits, perjudicats, amb afany de justícia per a satisfer emocions primàries.
Reaccionar és mostrar enuig, expressant-nos amb paraules o formes agres perquè s´han rebut malament paraules o formes d´altres que d´alguna manera no consentim. Reaccionar és una expressió de l´ego : què em diuen, què em fan a mi, què s´han pensat, què s´han cregut.
Resistir és senyal de maduresa, de tranquil-litat, de mirar en perspectiva, de no veure els altres com els dolents, sinó com mitjans proporcionadors d´apertura, d´oportunitats per a introduir ajustaments més acurats.
En allò que és inútil perquè és impossible entrendre´s amb l´interlocutor, retirar-se és el més convenient.
Esperar a refer deterioraments només val la pena si hi ha voluntat en ambdues parts, capacitat d´escoltar, de no voler imposar per força els propis criteris, sinó el que sigui equitatiu pensant en el bé comú.
El que és inviable, on no hi ha entesa, ni confiança, què és perjudicial, s´ha de deixar per abocar l´energia en relacions i condicions apropiades.
Cridar, insultar, mostrar-se ofés, indica que s´està enfadat perquè no es produeix el que desitgem com voldríem, i d´alguna manera és una mica infantil respondre en aquests termes.
Mantenir la calma, el comportament educat, és qui marca la diferència entre algú que es fa càrrec de la situació sense alterar-se. Perdre els papers és veure´s superat pels esdeveniments, responent instintivament sense lògica ni amb bon criteri.

REACCIONAR O RESISTIR ( I )

Asiduament es van presentant situacions tenses, on no es tracta d´emprenyar-nos cada vegada pel fet que ens desagradin. Quan es trenca l´harmonia arreu d´un esdeveniment i les seves consequències, quan algú pertorba la tranquil-litat amb paraules o accions maldestres, no ens hem de deixar aclaparar per les circumstàncies, ja que la resposta emocional pot estar mancada de la claredat indispensable, i enlloc d´arranjar empitjorar l´existent.
Segons el propi tarannà, el particular codi de valors, moltes coses poden ser molestes, però el " desagradable " no radica en l´interlocutor i les seves emissions, més aviat és l´impressió rebuda i el que remou en nosaltres. Es poden cometre accions realment punibles, expressions dures sentint-nos atacats, però darrera dels fets hi ha un motiu per a que s´introdueixi un context diferent, o bé mitjançant sacsejades treiem unes conclusions per a modificar algunes pautes.
Els altres són intermediaris per a potenciar el nostre desenvolupament, i malgrat experimentar friccions i polèmiques, aquestes només són l´embolcall d´unes possibilitats d´ampliar la consciència millorant l´actitud.
Els que semblen enemics en realitat són amics disfresats, la diferència és que ens forcen a mobilitzar el fons de reserva guardat per a emergències, i gràcies a ells podem superar obstacles i enfortir-nos si ho sabem afrontar amb fermesa.
Massa tranquil-litat no permet crèixer, és necessari de tant en tant nous desafiaments per accedir a nivells més alts. I el que al principi és pesat, que suposa un handicap, si resistim les molesties inicials i esperem a respondre amb el to i moment oportú, llavors el que semblava negatiu es converteix en positiu.
El mal és que la majoria de seguida es sent ofesa, replicant ferits sense donar temps suficient a la lògica a la recerca de solucions conciliadores.
Si reaccionem irreflexivament el foc s´incrementa i el conflicte s´allarga. Si resistim sense veure´ns o sentir-nos víctimes, podrem desxifrar el missatge del que s´ha dit o s´ha fet per a trobar vies aclaridores que condueixin a l´adopció de postures més àgils respecte a nosaltres i sobretot la manera de tractar amb dignitat i correcció al proïsme encara que ells no ho facin amb nosaltres.