COHERÈNCIA

Està realment en consonància el que diem amb el que fem ? Diem una cosa i en fem una altra diferent ? Perquè es contradiu el dit i el fet ? Els motius poden ser diversos : irreflexió, interessos en algun sentit, preciptació, falta de claredat, i sobretot desequilibri entre la part interna i externa.
És un fet habitual constatar incoherències, en les persones més properes, en l´àmbit laboral, en persones que ocupen càrrecs rellevants, i això genera una mala imatge, pérdua de credibilitat i desconfiança; doncs com es pot confiar en algú que diu blanc i després mostra negre a l´hora d´actuar ?
Pensen realment el significat de les paraules ? El ressò d´aquestes ?  Les consequències del desencaix entre el pronunciat i l´expressat ?
Aparentar, voler se el que no s´és, generar una impressió falsa amb un fi ocult, sempre hi ha un motiu de base que ha de clarificar la disonància entre dir i fer, i sovint, en un ambient frívol i superficial, ni el mateix protagonista sap realment què l´empeny a comportar-se d´aquesta manera.
L´incoherència és una desconnexió, és com voler connectar un fil, un aparell, en un lloc equivocat, i és clar, no funciona. La coherència és sintonitzar els diversos elements presents acoplant-los correctament per al seu propòsit i bon ús.
Anar evidenciant incoherències provoca desconfiança, falta de credibilitat, mala imatge, valoració a la baixa, distanciament, evitar tractes propers pel perill de sortir malparat. És un mal negoci ser incoherent, la gent s´allunya, i l´implicat en questió enlloc d´extreure beneficis el que recull són pérdues.
Què falla en el trajecte ?  La manca d´encaix reflecteixc un desequilibri entre el que es vol fer creure als altres i l´acció realitzada, i els detonants que impulsen a comportar-se així són múltiples.
Quan som coherents hi ha harmonia, i aquesta es transmet a l´exterior. En les incoherències hi ha confusió, dubtes i sospites sobre una part tèrbola amagada però evident a través de les contradiccions.