REACCIONAR O RESISTIR ( II )

Si reaccionem als events externs pel comportament d´altres o circumstàncies, ens convertim en efecte del que passa. Si resistim observant en perspectiva, preparant la millor opció pel que s´ha generat, llavors estarem fabricant la causa al planificar i decidir nosaltres què volem i què és més convenient.
Reaccuonar és quedar atrapat en quelcom desagradable creat per tercers o bé per alguna acció personal que no surt com voldríem. Resistir és acceptar uns fets procurant extreure´n un avantatge.
Els motius que empenyen a reaccionar són diversos, sigui per descontent, per esperar unes expectatives diferents, per valorar segons què amb un resultat per sota del desitjat.
Resentiment per expressions o la conducta d´algú. Orgull d´acord a l´auto-importància i el tracte rebut per altres. Venjança si la sensació és d´haver estat agredits, perjudicats, amb afany de justícia per a satisfer emocions primàries.
Reaccionar és mostrar enuig, expressant-nos amb paraules o formes agres perquè s´han rebut malament paraules o formes d´altres que d´alguna manera no consentim. Reaccionar és una expressió de l´ego : què em diuen, què em fan a mi, què s´han pensat, què s´han cregut.
Resistir és senyal de maduresa, de tranquil-litat, de mirar en perspectiva, de no veure els altres com els dolents, sinó com mitjans proporcionadors d´apertura, d´oportunitats per a introduir ajustaments més acurats.
En allò que és inútil perquè és impossible entrendre´s amb l´interlocutor, retirar-se és el més convenient.
Esperar a refer deterioraments només val la pena si hi ha voluntat en ambdues parts, capacitat d´escoltar, de no voler imposar per força els propis criteris, sinó el que sigui equitatiu pensant en el bé comú.
El que és inviable, on no hi ha entesa, ni confiança, què és perjudicial, s´ha de deixar per abocar l´energia en relacions i condicions apropiades.
Cridar, insultar, mostrar-se ofés, indica que s´està enfadat perquè no es produeix el que desitgem com voldríem, i d´alguna manera és una mica infantil respondre en aquests termes.
Mantenir la calma, el comportament educat, és qui marca la diferència entre algú que es fa càrrec de la situació sense alterar-se. Perdre els papers és veure´s superat pels esdeveniments, responent instintivament sense lògica ni amb bon criteri.