CERCADORS

Què ens empeny a buscar ? La mancança. En el que no tenim radica la clau de la nostra funció. Per avançar i efectuar progressos, necessitem dotar-nos d´uns recursos en forma de coneixements, diners o algun tipus de possessió material.
Anem a la recerca de bens primordials i també de bens intangibles. Els primers han de nodrir el cos, els segons la part espiritual. El nostre anhel és voler el millor, el que passa és que no ho sabem atraure per les formes maldestres de plantejament i acció.
Desitgem moltes coses : salut, diners, amor, saviesa, relacions satisfactories, qualitat general, plaers diversos. Entrar en contacte amb aquests aspectes requereix seguir unes pautes apropiades, on a més s´ha de tenir en compte el karma individual que pot facilitar o dificultar determinats aspectes.
Satisfacció en l´executat, en l´experimentat, aquest és l´objectiu a perseguir. La questió és : què i com.
Enfocats en l´extern, en el transitori, depenent de tercers, només és possible obtenir un gaudi temporal; en una dinàmica constant d´inicis i finals de curta duració.
La major part de coses que volem aconseguir són fugisseres. omplen breument i hem de partir de zero una vegada i una altra amb la sensació de que " l´anhelada joia " va i bé sempre esporàdicament.
Amb una formació materialista i objectius estrictament mundans, la possible satisfacció sempre serà parcial i oscil-lant, perquè l´enfoc és de portes enfora en un contrext dependent.
Si pel contrari, disposem d´una formació espiritual i el propòsit és transformar-nos des de dins per a millorar el nostre comportament cada dia, la sensació de benestar anirà creixent a mesura substituim les maneres obstructives anteriors per la fluidesa de les noves. En una tasca inabastable, infinita i sense saber a on anirem a parar, però constatant la millora a través de successius canvis, és la recerca que més sentit i profit s´aconsegueix derivats de l´acció.
Sintonitzar-nos amb valors eterns en el temporal, aquest hauria de ser el propòsit principal, del contrari anem deambulant en experiències de petites fraccions que passen a incrementar els records però no comporten un benefici de creixement com a ésser.
Acumular tresors interns contínuament per a que la quotidianeitat sigui viscuda amb intensitat i la satisfacció sigui permanent i no a estones.

QUINS LLIGAMS VOLEM ?

Sigui quina sigui la posició, els lligams són inevitables i indispensables. Al néixer tenim la màxima dependència en tots sentits, per tant necessitem algú que s´encarregui de nosaltres, i el primer lligam és amb els pares.
A mesura creixem i som autònoms, eixamplem els contactes, de l´àmbit estrictament familiar del principri passem a establir vincles socials. Es tracta d´anar passant de la inconsciència a la consciència, i de la ignorància al coneixement.
D´una forma o altra hem d´efectuar connexions, el que adquirim és gràcies a intercanvis, on les necessitats i mancances ens empenyen a relacionar-nos a la recerca de recursos. Del primordial per a subsistir s´han d´instaurar lligams bàsics que permetin la continuitat del dia a dia. Després hi ha el secundari que és optatiu, i aquí és on el lliure albir de cadascú pot escollir a què o a qui vol lligar-se amb les consequències que comporti.
Tots inexorablement estem condicionats en l´essencial per al manteniment físic, però en la resta podem escollir. Primer hauriem de tenir clar si allò a que volem lligar-nos ens convé, si és útil, si ens limita o ens allibera, si facilita una millor versió de nosaltres o bé coarta el potencial.
Les " il-lusiions ", les " fantasies " poden veure´s molt boniques en la imaginació, i en canvi plasmades o densificades en la realitat poden ser molt feixugues. Abans d´aventurar-se en segons quins compromisos hem d´observar pros i contres, contrastant-ho amb el nostre tarannà per a saber si s´ajusta o no, si encaixa o no amb nosaltres.
Immergir-se en un nou context pot ser relativament fàcil, el difícil potser serà sortir-se´n una vegada ficat; per tant s´ha de ser prudent i no precipitar-se per suposats desitjos gratificants que poden convertir-se en desagradables.
És clar que si era convenient tenir l´experiència per a un aprenentatge s´havia de passar. Aleshores es tracta de treure el gra de la palla, eixamplar horitzons, i procedir amb més cura i precisió en futures experiencies similars.
Lligats a la terra és obligatori, lligats al cel és voluntari en les nostres decisions i comportament. Els afers terrenals són transitoris, els celestials són eterns. Si volem perpetuar-nos ho hem de fer amb preceptes espirituals en tot el que realitzem : amor, bondat, justicia, saviesa i veritat. Només el que ens lliga al cel ens aporta joia, pau, serenitat i satisfacció. Aquests són els lligams que hem de perseguir a cada instant per a viure la vida veritable.