CERCADORS

Què ens empeny a buscar ? La mancança. En el que no tenim radica la clau de la nostra funció. Per avançar i efectuar progressos, necessitem dotar-nos d´uns recursos en forma de coneixements, diners o algun tipus de possessió material.
Anem a la recerca de bens primordials i també de bens intangibles. Els primers han de nodrir el cos, els segons la part espiritual. El nostre anhel és voler el millor, el que passa és que no ho sabem atraure per les formes maldestres de plantejament i acció.
Desitgem moltes coses : salut, diners, amor, saviesa, relacions satisfactories, qualitat general, plaers diversos. Entrar en contacte amb aquests aspectes requereix seguir unes pautes apropiades, on a més s´ha de tenir en compte el karma individual que pot facilitar o dificultar determinats aspectes.
Satisfacció en l´executat, en l´experimentat, aquest és l´objectiu a perseguir. La questió és : què i com.
Enfocats en l´extern, en el transitori, depenent de tercers, només és possible obtenir un gaudi temporal; en una dinàmica constant d´inicis i finals de curta duració.
La major part de coses que volem aconseguir són fugisseres. omplen breument i hem de partir de zero una vegada i una altra amb la sensació de que " l´anhelada joia " va i bé sempre esporàdicament.
Amb una formació materialista i objectius estrictament mundans, la possible satisfacció sempre serà parcial i oscil-lant, perquè l´enfoc és de portes enfora en un contrext dependent.
Si pel contrari, disposem d´una formació espiritual i el propòsit és transformar-nos des de dins per a millorar el nostre comportament cada dia, la sensació de benestar anirà creixent a mesura substituim les maneres obstructives anteriors per la fluidesa de les noves. En una tasca inabastable, infinita i sense saber a on anirem a parar, però constatant la millora a través de successius canvis, és la recerca que més sentit i profit s´aconsegueix derivats de l´acció.
Sintonitzar-nos amb valors eterns en el temporal, aquest hauria de ser el propòsit principal, del contrari anem deambulant en experiències de petites fraccions que passen a incrementar els records però no comporten un benefici de creixement com a ésser.
Acumular tresors interns contínuament per a que la quotidianeitat sigui viscuda amb intensitat i la satisfacció sigui permanent i no a estones.