QUINS LLIGAMS VOLEM ?

Sigui quina sigui la posició, els lligams són inevitables i indispensables. Al néixer tenim la màxima dependència en tots sentits, per tant necessitem algú que s´encarregui de nosaltres, i el primer lligam és amb els pares.
A mesura creixem i som autònoms, eixamplem els contactes, de l´àmbit estrictament familiar del principri passem a establir vincles socials. Es tracta d´anar passant de la inconsciència a la consciència, i de la ignorància al coneixement.
D´una forma o altra hem d´efectuar connexions, el que adquirim és gràcies a intercanvis, on les necessitats i mancances ens empenyen a relacionar-nos a la recerca de recursos. Del primordial per a subsistir s´han d´instaurar lligams bàsics que permetin la continuitat del dia a dia. Després hi ha el secundari que és optatiu, i aquí és on el lliure albir de cadascú pot escollir a què o a qui vol lligar-se amb les consequències que comporti.
Tots inexorablement estem condicionats en l´essencial per al manteniment físic, però en la resta podem escollir. Primer hauriem de tenir clar si allò a que volem lligar-nos ens convé, si és útil, si ens limita o ens allibera, si facilita una millor versió de nosaltres o bé coarta el potencial.
Les " il-lusiions ", les " fantasies " poden veure´s molt boniques en la imaginació, i en canvi plasmades o densificades en la realitat poden ser molt feixugues. Abans d´aventurar-se en segons quins compromisos hem d´observar pros i contres, contrastant-ho amb el nostre tarannà per a saber si s´ajusta o no, si encaixa o no amb nosaltres.
Immergir-se en un nou context pot ser relativament fàcil, el difícil potser serà sortir-se´n una vegada ficat; per tant s´ha de ser prudent i no precipitar-se per suposats desitjos gratificants que poden convertir-se en desagradables.
És clar que si era convenient tenir l´experiència per a un aprenentatge s´havia de passar. Aleshores es tracta de treure el gra de la palla, eixamplar horitzons, i procedir amb més cura i precisió en futures experiencies similars.
Lligats a la terra és obligatori, lligats al cel és voluntari en les nostres decisions i comportament. Els afers terrenals són transitoris, els celestials són eterns. Si volem perpetuar-nos ho hem de fer amb preceptes espirituals en tot el que realitzem : amor, bondat, justicia, saviesa i veritat. Només el que ens lliga al cel ens aporta joia, pau, serenitat i satisfacció. Aquests són els lligams que hem de perseguir a cada instant per a viure la vida veritable.